Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
mar Adriàtica

Mar Adriàtica. Hvar, a la costa croata
© Fototeca.cat-Corel
Mar
Mar annexa a la Mediterrània, entre la península Itàlica i la península Balcànica, i del golf de Venècia al canal d’Òtranto, seguint una direcció general NW-SE.
La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els 1 645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1 200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE, disminueix fins a…
Luigi Dallapiccola
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Pioner en la utilització del dodecatonisme a Itàlia, és, sense cap mena de dubte, un dels compositors italians més destacats del segle XX Rebé les primeres lliçons de música a la seva ciutat natal El 1916 la seva família es traslladà a Graz, a Àustria, on continuà la seva formació musical Fou precisament en aquesta ciutat on assistí regularment a les representacions operístiques que hi tenien lloc i on sentí per primera vegada, el 1917, l’òpera L’holandès errant de R Wagner Sembla que això el feu decidir-se definitivament per la composició i el 1922 anà a Florència, on estudià al…
Luigi Dallapiccola
Música
Compositor italià.
Estudià al conservatori de Florència, d’on fou professor 1931-67 En les primeres obres emprà el llenguatge diatònic amb Sei cori di Michelangelo 1933-36 assolí una expressió personal Una primera incursió en el camp dodecatònic fou Tre Laudi 1936-37 seguiren l’òpera Volo di notte 1940, basada en Vol de nuit de Saint-Exupéry, i els Canti di prigionia 1938-41 Adoptà totalment el dodecatonisme amb el cicle Liriche greche 1942-45 i amb l’òpera Il prigioniero 1949 Des d’aleshores emprà un estil webernià, com en Job 1950 i en els Canti di liberazione 1955, amb text de Heine
Rijeka
Ciutat
Ciutat de la república de Croàcia, a l’E de la península d’Ístria.
Principal població portuària de Croàcia, té diverses indústries de paper, de fabricació de motors i d’elaboració de tabacs i refineries de petroli Arquebisbat catòlic Té aeroport Al s XIII, sota domini venecià, rebé el nom italià de Fiume, amb el qual ha estat coneguda fins als temps moderns
istroromanès
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un dialecte del romanès, parlat a Ístria per unes 3 000 persones.
Kvarner
Badia
Ampli entrant de la costa adriàtica, a Croàcia, entre la península d’Ístria i l’arxipèlag dàlmata.
Es distingeixen el Gran Kvarner, al N —illes de Cres i Krk—, i el Petit Kvarner, al S Al fons hi ha el port de Rijeka
Krk
Illa
Illa de l’Adriàtica, davant les costes de Croàcia, a l’E de la península d’Ístria.
La capital és Krk
vènet
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes d’Itàlia que, juntament amb els gal·loitàlics i l’istrià, formen els dialectes italians septentrionals.
El vocalisme té una estructura per exemple, manca de ü, ö i una estabilitat de timbre que el separen dels dialectes galloitàlics i l’acosten al toscà, a l’inrevés del consonantisme, que coneix la simplificació de geminades fato ‘fet’, la sonorització i la caiguda d’oclusives sordes i l’assibilació de c, e , i g e , i , amb pas eventual a interdental sielo , gielo ‘cel’ En morfologia, destaca l’ús dels pronoms tònics com a subjecte mi digo ‘jo dic’, i en lèxic, l’ús de certs mots peculiars, com santolo ‘padrí’, scarcela ‘butxaca’, parolaro ‘calderer’
Eslovènia 2010
Estat
Els acords d’arbitratge signats al novembre del 2009 entre el Govern d’Eslovènia i el Govern croat, arran de la històrica disputa territorial sobre la península d’Ístria, van rebre el suport majoritari de la població eslovena en el referèndum convocat pel Govern que dirigeix el primer ministre Borut Pahor El resultat d’aquesta votació va ser del 51,6% a favor del sí, i del 48,4% a favor del no L’oposició a aquest arbitratge internacional va ser liderada pel líder opositor, i antic primer ministre, Janez Jansa Aquest acord, que ja havia rebut el vistiplau dels parlaments d’ambdós…
eslovè | eslovena
Etnografia
Individu d’un poble eslau procedent dels Carpats, establert a partir del s VI a l’actual Eslovènia, Ístria, Carniola i Caríntia.