Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Procusa Madrid, Laponia Films Elías Querejeta, Donostia, Domiziana Internazionale Cinematografica Roma, David Film Roma ARGUMENT JGrau, Eusebi Ferrer GUIÓ JGrau, EFerrer, Claudio Barbati, Fernando Morandi FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miguel Narros, Josep Maria Grau, Vittorio Rossi MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea INTERPRETACIÓ Umberto Orsini Miguel, Marisa Solinas Alicia, Francisco Rabal Bernardo, María Jesús Cuadra Inés, Lydia Alfonsi Carmen, Tanya Lopert Silvia, Rosalba Neri Rosa, Gian María…

Fill de Pedro Fernández de Castro, senyor de Monforte i Lemos, i germà d’Inés de Castro i de Joana, muller de Pere I de Castella El 1354 capitanejà un alçament nobiliari contra aquest, però més tard se sumà a la causa del rei castellà, que el féu comte de Trastàmara Capturat a Montiel 1369, s’evadí i es refugià a Portugal, d’on fou expulsat el 1371, i hagué d’exiliar-se a Anglaterra

Diputada pel Partit Radical a les Corts Constituents de 1931-33 El 1936 publicà El voto femenino y yo , on recollia les seves intervencions a les Corts defensant el dret de vot per a les dones Desplegà una gran activitat a favor dels drets de les dones i aplegà algunes conferències en el llibre El derecho de la mujer 1936 Més tard publicà la biografia de Concepción Arenal i de Sor Juana Inés de la Cruz

Fill del duc Cèsar II de Guastalla i d’Isabel Orsini Pretengué la successió als ducats de Guastalla, Luzzara i Reggiolo i se n'intitulà duc Casat amb María Inés Manrique de Lara, comtessa de Paredes de Nava, passà al servei de Castella i fou lloctinent de València 1669-75 Durant el seu mandat hagué de prendre disposicions contra els residents francesos al País Valencià, en iniciar-se, amb la guerra de Devolució, la invasió del Principat

Germà de l’escriptora Zenòbia Camprubí, emigrà, probablement en plena joventut, a Amèrica i s’establí als Estats Units d’Amèrica, on feu estudis a la Universitat de Harvard Entre altres activitats, a Nova York, es destacà com a promotor periodístic, amb la fundació del diari La Prensa , editat en castellà, que dirigí personalment fins a la seva mort després passà a la seva filla Inés, que també el dirigí fins a retirar-se'n i que es continua publicant

Residí uns quants anys a l’Havana i a Mèxic Fou crític musical i d’art de La Vanguardia , que signava com a Fausto , i més tard codirector d’aquest diari, on collaborà amb Agustí Calvet, Gaziel Publicà biografies de divulgació, com Sor Juana Inés de la Cruz 1910 i Juan Ponce de León 1924, sovint amb el pseudònim de Juan Cabal Després de la Guerra Civil fou sotmès a un consell de guerra simaríssim, pel qual fou condemnat a dotze anys de presó major en una resolució del 1942

És autor d’una poesia molt depurada i original de la qual destaquen els llibres Tiempo de efigies 1970, Fragmentos nocturnos 1975, Clima 1978, La roca 1984, Palmas sobre la losa fría 1989, Fuego blanco 1992, Sobre una piedra extrema 1995, Inscripciones 1999 i El libro, tras la duna 2002, entre d’altres Com a assagista ha publicat El primer Alonso Quesada 1977, Tres estudios sobre Góngora 1983, Poetas canarios de los Siglos de Oro 1990, Para leer “Primer sueño” de sor Juana Inés de la Cruz 1991 i Silva gongorina 1993

La seva actuació fou decisiva, en el terreny teòric i doctrinal, en la introducció dels ideals renaixentistes a Portugal Escriví la tragèdia A Castro 1587, sobre els amors d’Inês de Castro i Pere I Conreà la comèdia clàssica Bristo i Cioso 1622 La seva obra lírica fou aplegada sota el títol de Poemas lusitanos 1598 se'n destaquen els seus sonets, d’inspiració petrarquista, i les odes, gènere que introduí a Portugal Per la seva passió nacionalista i per la consciència del seu deure cívic com a poeta, s’anticipà a Camões

Experimenten en el camp del teatre dansa i fins ara han presentat els espectacles Senza Tempo 1990, Cuento sin título 1992, Capricho , Cien años 1994, Robadors de sal 1995, Lazurd, viaje a través del agua 1998 i Zahoríes 2000, que completaren la seva Trilogía del agua , Frena mi amor 2001, Peixos a les butxaques 2002, El jardí inexistent 2004 i El bosque de Marcela 2004 També han fet incursions en el món del vídeo dansa Capricho als terrats 1996 Els seus espectacles de teatre dansa continuen reflectint la influència de Pina Bausch, per bé que han aconseguit construir un llenguatge poètic i…

Diverses entitats, entre les quals hi ha Societat Civil Catalana, el Grup de Periodistes Pi i Margall, Empresaris de Catalunya i Convivència Cívica Catalana, creen Concòrdia Cívica, una organització per a impedir la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya Segons els seus integrants, la consulta vinculant que preveu el Govern català està fora de la llei La presentació de la nova entitat es fa a l’Hospitalet de Llobregat i hi assisteixen el coordinador general del PP de Catalunya, Xavier Garcia Albiol, el president de C’s, Albert Rivera, i la seva portaveu al Parlament, Inés…