Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
punt quàntic
Física
Material semiconductor de petites dimensions (de l’ordre dels nanòmetres) que pot confinar un electró, o uns quants.
Les seves propietats varien notablement segons el nombre d’electrons que contenen, cosa que ha fet que siguin considerats utilitzables per a imatgeria mèdica, com també com a bits quàntics qubits
multimode
Dit d’un tipus de tecnologia de la ràdio que permet l’ús de diferents modulacions dins d’un mateix sistema de comunicacions, i selecciona en cada moment la més adient d’acord amb la qualitat variant del canal de comunicacions i sense la intervenció de l’usuari.
Com millor és la qualitat del canal poc soroll, efecte Doppler baix, pocs rebots en edificis, etc, més eficient, en bits per segon, és la modulació escollida Alternativament, també es pot escalar i adaptar l’amplada de banda utilitzada
petjada digital
Electrònica i informàtica
Mecanisme que permet defensar els drets d’autor i combatre la còpia no autoritzada de continguts digitals.
Consisteix a inserir, sobre un contingut digital, un conjunt de bits imperceptibles i únics per a cada còpia del contingut D’aquesta manera, si s’identifiquen còpies illegals, és possible identificar-ne el responsable o propietari de la còpia original
American Standard Code for Information Interchange
Electrònica i informàtica
Codi emprat per a representar tots els caràcters alfanumèrics, signes de puntuació i altres caràcters de control, per mitjà de 8 dígits binaris.
Inicialment estava basat en l’alfabet anglès i les lletres tan sols es representaven en majúscules el 1967 s’hi inclogueren les minúscules i es redefiniren diversos codis de control Originàriament utilitzava 7 bits per caràcter Actualment és emprat en pràcticament tots els sistemes informàtics per a la representació de textos, normalment en forma d’alguna extensió a 8 bits del codi original per incorporar lletres característiques d’altres llengües diferents de l’anglès En els ordinadors s’ha generalitzat l’ús del codi ASCII de 8 bits, que, de fet, és un amplicaió de l’ASCII de 7 bits,…
PostScript
Electrònica i informàtica
Llenguatge de descripció de pàgina desenvolupat per l’empresa Adobe Systems a partir del 1985, que ha esdevingut estàndard industrial d’impressió.
El PostScript tracta el document que s’ha d’imprimir no com un mapa de bits sinó com una sèrie d’objectes geomètrics Hom aconsegueix, d’aquesta manera, més definició en la impressió El document generat duu l’extensió " ps”, i és conegut colloquialment com a postscript
control per redundància cíclica
Tècnica per a detectar errors en una transmissió de dades usada en protocols de transferència de fitxers per a mòdems.
Hi ha diferents estàndards de CRC, normalitzats per la Unió Internacional de les Telecomunicacions UIT Tots es basen en unes operacions lògiques entre alguns dels bits transmesos i, segons el resultat d’aquestes operacions, es pren una decisió sobre l’existència o no d’errors en la transmissió codificació
marca d’aigua digital
Electrònica i informàtica
Tècnica que s’inclou dins la esteganografia i que té com a objectiu posar de manifest l’ús il·lícit d’un usuari no autoritzat d’un servei digital.
Aquesta tècnica es basa en inserir un missatge ocult o no a l’interior d’un contingut digital com per exemple, imatges, fitxers d’àudio, vídeo o text Aquest missatge consisteix en un grup de bits que contenen informació sobre l’autor o propietari intellectual del contingut digital o copyright
Joint Photographic Experts Group
Format de fitxer de dades orientat a l’emmagatzematge d’imatges estacionàries digitalitzades, considerat un estàndard per a intercanviar informació en sistemes multimèdia i en fotografia digital.
El subcomitè de l’ISO del qual li ve el nom, el definí al començament dels anys noranta, per tal d’uniformar els diferents formats que havien aparegut El JPEG respon a la necessitat de minimitzar les dimensions enormes que requereixen els fitxers d’imatges digitalitzades Per això, fa ús d’una codificació no conservativa, és a dir, que elimina una part de la informació inicial justament aquella que seria imperceptible, o secundària, per a l’observador final De fet, l’usuari del JPEG pot especificar la qualitat final amb què vol emmagatzemar la imatge, i controla, per tant, el grau d’eficiència…
qualitat de servei
Paràmetre que indica la qualitat del servei prestat en un sistema de telecomunicacions.
En la transmissió d’imatges o de veu, s’associa al nombre mínim de bits per segon que s’assegura en les comunicacions Pot ser que depengui de la qualitat del canal de comunicacions, que variï en el temps o que sigui un valor relacionat amb un mínim nivell de prestacions contractades per l’usuari al subministrador de serveis
precisió
Electrònica i informàtica
Grau de discriminació implícita en un nombre.
Per exemple, un nombre de dues xifres decimals discrimina entre cent resultats possibles, un de vuit bits entre 256 En un ordinador la precisió és limitada per la longitud de mot quan aquesta dita precisió simple és insuficient, se sol usar precisió doble o triple , que permet que un operand o resultat s’estengui per dos o tres mots