Resultats de la cerca

Basat en paraules d’estructura monosillàbica, el laosià gaudeix d’una gran varietat de tons i registra, en el seu lèxic, una forta influència del xinès Al llarg dels segles s’ha servit de dues escriptures, derivades ambdues del pali

Planta de port semihoritzontal i vigoria mitjana El fruit, rodó i acolorit de diferents tons, madura entre juny i juliol, fa uns 125 g, suporta bé el transport i té molt bona producció La polpa és blanca, tendra, ensucrada i sucosa

De formació autodidàctica, començà a pintar des del 1903, amb tons vigorosos, fent una obra rica de colors i amb una temàtica de paisatges i de vida popular dels barris de París Montmartre, Pantin, Sena, etc Exposà en els diversos Salons oficials

La seva poesia, iniciada sota un signe expressionista, d’un lirisme enardit i de tons forts a Wanderschaft ‘Vagueries’, 1911 i Pansmusik 1929, prengué un aire més tradicional, ampullós i sonor, d’abast simbòlic, com a Die Abschiedshand ‘La mà dels adéus’, 1949

Té un plomall dirigit cap endarrere i un collar negre limitat per una franja blanca i una de groguenca la resta del plomatge és de diversos tons grisos Hi ha dues espècies xahà emplomallat o comú Chauna torquata i xahà collnegre Chauna chavaria

En un sistema temperat equival a la sisena part de l’octava Els tons són classificats en major i menor El primer té una coma sintònica més que el segon Es divideix en dos semitons, de natura diferent, un de diatònic i un de cromàtic

Té tres formes diferents la justa alguns autors l’anomenen major , que comprèn tres tons i un semitò, l' augmentada i la disminuïda que alguns autors anomenen menor La quinta justa és una consonància perfecta i és un interval bàsic de la música occidental

Els antics grecs empraven tres gèneres melòdics el cromàtic , en el qual se succeeixen els semitons, el diatònic , en el qual alternen cinc tons i dos semitons, i l' enharmònic , que divideix la gamma en un to, quarts de to i dues terceres majors

Interval freqüent en el cant gregorià, sobretot en el mode quart, el seu ús, conegut amb el nom de diabolus in musica des dels primers polifonistes medievals, fou considerat com a dissonant i, en conseqüència, rigorosament controlat Aquest terme s’aplica indistintament a l’interval i a la seva inversió