Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
André Ricard i Sala
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador.
Membre d’ ADI-FAD des de la seva fundació 1960, en fou president del 1972 al 1974 Collabora, així mateix, amb altres entitats del món del disseny, com ara l’ICSID, del qual fou vicepresident El 1978 fou president fundador de l’ADP Associació de Dissenyadors Professionals i el 1990 vicepresident del BCD Barcelona Centre de Disseny Treballa sobretot per al camp industrial Entre els seus dissenys destaquen la vaixella Compact 1962, la pinça Arce 1964, el llum Tatú 1972, les creacions per a la perfumeria Puig, el cendrer Copenhaguen, la batedora Moulinex, la torxa olímpica dels Jocs Olímpics de…
Vil·la de Centcelles (Constantí)
Estructura de la villa Vista aèria de les parts ara vistents de la villa, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics ECSA - d Todó La villa romana de Centcelles es troba a 2 km al SE del terme municipal de Constantí Tarragonès, molt a prop del marge dret del riu Francolí i a uns 7 km de Tarragona Per als estudiosos el nom de Centcelles va implícitament associat a l’existència d’un mausoleu antic tardà segle IV, que conserva a la seva cúpula un extraordinari mosaic policrom, amb escenes profanes i cristianes, de gran valor artístic, simbòlic i social EI monument…
Javier Tusell Gómez
Historiografia
Historiador.
Residí des de molt jove a Madrid Estudià a la Universidad Complutense Doctorat el 1966 en història contemporània, fou catedràtic per la Universitat de València 1977 i per la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1981 Tingué una breu trajectòria política, iniciada en el moviment antifranquista universitari i continuada després a la Federación Popular Democràtica 1974 Posteriorment, el 1977 ingressà a la UCD i en 1979-82 fou director de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus Des d’aquest càrrec negocià el retorn del Guernica de Picasso Destituït, abandonà la política activa i se centrà en…
literatura guatemalenca
Literatura
Literatura desenvolupada a Guatemala.
Produí el Popol-vuh, màxim exponent de la literatura precolombina, i el Libro de los libros de Chilam Balam , dels primers temps de la conquesta Amb el Romanticisme 1840, aparegueren nous prosadors i poetes la poetessa Vicenta Laparra de Lacera 1834-1905 inicià el teatre modern El Modernisme donà les figures del poeta Domingo Estrada 1852-1901 i del polígraf Enrique Gómez Carrillo 1873-1927 Al s XX es destacaren els poetes Rafael Arévalo Martínez, Luis Cardoza y Aragón i el narrador Miguel Ángel Asturias, premi Nobel de literatura el 1967 També cal citar encara el dramaturg Manuel Galich, els…
Magí Morera i Galícia
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Vida i obra Llicenciat en dret a Madrid, fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals “La Revista de Lérida”, “Lo Garbell”, “El Pallaresa”, “El Diario de Lérida”, “La Veu del Segre”, “El Ideal” i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del diari “El País” 1879 de Lleida i del “Diari Liberal” 1889 S’inicià en la literatura escrivint en…
L’Avenç
Història
Revista mensual d’història.
Aparegué a Barcelona per l’abril del 1977 i per dificultats editorials deixà de sortir del novembre del 1977 al setembre del 1978, en què també renuncià a la referència explícita als Països Catalans en el subtítol En fou el primer director Fèlix Ibáñez Fanés 1976-79 i des del 1999 ocupa el càrrec Josep M Muñoz i Lloret El 1998 la revista fou sotmesa a una remodelació de formats i, del 1999 al 2001, l’empresa editora del mateix nom publicà sis números d’ Historiar , revista trimestral en castellà Els continguts de la revista tracten majoritàriament de la història de Catalunya, molt…
Jaume Bru i Vidal
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i poeta.
Vida i obra Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, on feu amistat amb Joan Fuster Treballà com a tècnic superior del Servei d’Investigació Prehistòrica i com a inspector en cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments municipals de la ciutat de València Destacà per la seva activitat com a poeta al voltant de la tertúlia literària del grup Torre durant la postguerra Membre actiu de Lo Rat-Penat, en presidí la Secció d’Història i d’Arqueologia també fou bibliotecari 1958-64 i membre de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, de la qual fou secretari…
El regionalismo
Obra de Joan Mañé i Flaquer, inicialment escrita en forma d’articles adreçats des del Diari de Barcelona a l’escriptor castellà Gaspar Núñez de Arce, i publicada com a volum l’any 1887.
Mañé i Flaquer hi exposa la teoria d’un regionalisme històric, conservador i catòlic, que ja havia formulat en les Cartes provinciales adreçades a Cánovas del Castillo 1875 i, sobretot, a El catalanismo , conjunt d’articles adreçats a Jaume Collell i també publicats com a llibre 1878 El regionalismo denunciava els abusos administratius i polítics del centralisme madrileny i afirmava que el regionalisme català era una base per a construir un nou Estat espanyol
natació amb aletes
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES
Natació
Natació practicada tant a la piscina com al mar amb una aleta de propulsió d’una sola pala, o monoaleta, que permet augmentar la velocitat dins de l’aigua.
Hi ha tres disciplines practicades en piscina superfície, apnea i escafandre En les proves de superfície s’utilitza un tub respirador i es competeix en les distàncies de 50 m, 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m, així com en 4 × 50 m, 4 × 100 m i 4 × 200 m Antigament també es competia en la distància de 1850 m, aproximadament una milla nàutica Dins aquesta disciplina hi ha l’especialitat bifins o natació amb dues aletes, en què es competeix en distàncies de 50 m, 100 m i 200 m Les proves d’apnea són de 50 m i les d’escafandre, de 100 m, de 400 m i de 800 m La natació amb aletes també es…
Evo Morales
© United Nations
Política
Polític bolivià.
Fill d’una família pagesa aimara, compaginà els estudis bàsics amb feines diverses La dècada de 1970 la seva família emigrà a la zona del Chapare, per a dedicar-se al conreu de la coca Elegit el 1988 dirigent de la Federació de Cocaleros del Tròpic, des del 1995 es convertí en líder de les mobilitzacions camperoles contra l’erradicació de les plantacions de coca i al voltant de la polèmica sobre la propietat dels recursos de petroli i gas de Bolívia El 1997 fou elegit membre de la Cambra de Diputats pel Movimiento al Socialismo MAS, però en fou expulsat entre el gener i el juny del 2002 per…