Resultats de la cerca

Aquest castell, que inclou al seu recinte l’església de Sant Cugat de Ravós, és situat sobre un petit turó al marge dret del Terri Històricament, cal identificar el castell de Ravós amb el “castrum de Rogationibus” que depenia de l’ardiaca de Girona Aquest ardiaca sovint rebia el nom d’ardiaca de Ravós pel fet de posseir la senyoria d’aquest lloc i del seu castell Sembla que aquest castell ja és esmentat al segle XII És cert que el 1144 trobem documentat un “Arnaldus de Rogationibus levita” El 1296 hi ha un esment del “stallio et castllania de…

Fill de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Fou canonge i ardiaca de Barcelona, auditor de la Rota, bisbe d’Àvila, ardiaca de Nendoz a la seu de Sant Jaume de Galícia, cardenal 1789 i patriarca de les Índies, almoiner major i procapellà del rei, gran canceller i conseller d’estat, prelat domèstic del papa, assistent al soli pontifici i vicari general dels exèrcits i armada

El comte Borrell II li encarregà la defensa de Barcelona, juntament amb l’ardiaca Arnulf l’any 985, durant l’atac d’Almansor Fet presoner dels atacants, fou conduït a Còrdova, on romangué cinc anys, durant els quals exercí el vescomtat el seu germà Geribert Rescatat cap a mitjan 990, també amb l’ardiaca Arnulf, futur bisbe d’Osona, reprengué les funcions vescomtals, que exercí fins a la mort Fou casat amb Riquilda de Barcelona, filla del comte BorrelI

La primera notícia del castell de l’Espelt és de l’any 996 En aquesta data surt esmentat en un document atorgat pels comtes de Barcelona, en el qual Ramon Borrell i la seva muller, Ermessenda, promulguen una sentència favorable a Sisensa pels castells d’Òdena, Speuto i Serraïna que li havia llegat el seu marit Guifré, possessions que reclamava Bonfill, fill de Sendred El 1040 aquesta fortalesa fou donada per Sesnanda, senyora del castell de Guardiola, a la Seu de Vic Malgrat això, la família Cervera prengué per la força la potestat d’aquest castell, tal com ho demostra un document datat el…

Era fill del vescomte Pere V de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Ponç de Vilamur El 1299 tenia béns a Perarnau, i el 1307 apareix com a ardiaca de Benasc i ensems canonge de Girona Era batxiller en dret canònic, i residí a la cort d’Avinyó, on tenia la consideració de capellà del papa Des del 1320 era ardiaca major de Lleida, i fou elegit bisbe de Lleida el 1322, càrrec que confirmà el papa, a petició del rei Poc després de l’elecció retornà a Avinyó, i deixà a Lleida dos vicaris generals Féu l’obra del claustre i edificis annexos i féu celebrar un sínode el 1323…

Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Llobet Ell mateix fou també ardiaca La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral —dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal—, d’esglésies —com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard— i de defenses —com la torre de la Granada—, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia…

Fou cronista d’Aragó des del 1673 com a suplent de José Porter, i des del 1677, com a successor seu Fou beneficiat de San Pablo de Saragossa, rector de Javierre, ardiaca de Sobrarb i, des del 1694, ardiaca major de San Salvador El 1699 fou diputat del regne d’Aragó Escriví una Breve noticia dels cronistes d’Aragó antecessors seus, i publicà i continuà diverses obres d’aquests, com els Progresos de la historia d’Uztarroz la seva obra principal és la redacció del període 1525-40 dels Anales de Aragón 1697, que Sayas havia fet arribar fins el 1525 En els Discursos…

Consell de guerra contra diversos membres del PSUC Pere Ardiaca i Antoni Gutiérrez, entre d’altres

L’església de Vallemolli apareix esmentada per primera vegada en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 adreçada a l’església de Tarragona La parròquia de Vallmoll era de patronat de l’ardiaca major de la catedral, tal com l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls va reconèixer el 1193 Aquesta situació encara es mantenia al final del segle XV, en què la collació de la parròquia de Vallmoll era de l’ardiaca major Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Vallmoll hi contribuí amb 77 sous i 11 diners cada any Fou sufragània…

Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble El 1179 assistí al concili III del Laterà Fomentà la vida canònica de la catedral, i protegí la ciència eclesiàstica