Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Anselm Nogués i Garcia
Escultura
Escultor.
Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d’Agapit Vallmitjana La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l’Escola de Belles Arts de Barcelona una borsa de viatge, el 1884 La seva obra, al principi monumentalista i academicista — Nebrija i Antoni Agustí , a la Biblioteca Nacional de Madrid Lluís Dalmau , a la façana de l’antic Arsenal de la Ciutadella de Barcelona Tercer Misteri de Dolor , a Montserrat—, evolucionà cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa Crist en creu , església de la Bonanova de Barcelona
Cristina García Torres
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià al Collegi Josep Tous del barri de Sants, passà per La Salle Bonanova 1997-98 i s’incorporà al Segle xxi 1998-2002, equip amb el qual debutà a la Lliga Femenina 2 Posteriorment jugà a l’AE Sedis 2002-03, CB Puig d’en Valls 2003-04, UB FC Barcelona 2004-06, amb el qual obtingué el títol de Lliga del 2005, Femení Sant Adrià 2006-10, Stadium Casablanca 2010-11 i Cadí la Seu d’Urgell 2011-12 Fou internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, amb la qual obtingué una medalla d’or en l’europeu cadet del 1999
Albert Serra Guixà
Periodisme
Esport general
Periodista i directiu.
Fou el primer cronista futbolístic als mitjans esportius de l’època, en publicacions com Los Deportes o La Vanguardia És l’autor de la crònica del primer partit jugat pel Futbol Club Barcelona al Velòdrom de la Bonanova, el 8 de desembre de 1899, i gràcies a ell es té constància de la implantació d’aquest esport al principi del segle XX També exercí d’àrbitre en alguns d’aquests partits inicials i divulgà el reglament del futbol a través del diari Collaborà en l’organització de concursos, com la Copa Macaya, i, des de l’octubre del 1909, presidí la Federació Catalana de Futbol…
Josep Perramon Acosta
Handbol
Porter d’handbol.
Conegut com Papitu , s’inicià a La Salle Bonanova de Barcelona i jugà al Futbol Club Barcelona 1967-69 En aquesta etapa obtingué una Lliga 1969 i una Copa 1969 i debutà amb la selecció espanyola Després jugà al Balonmano Granollers 1969-72, i guanyà tres Lligues seguides 1970, 1971, 1972 i una Copa 1970 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Jugà també amb el Picadero 1972-73, amb el qual fou subcampió de Lliga Retornà al Granollers 1973-74 i guanyà un altre cop la Lliga i la Copa Posà punt final a la seva trajectòria a les files del Calpisa 1974-78, amb el qual assolí quatre…
Sarrià
La casa de la vila de Sarrià
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial ( sarrianencs
) de Barcelona, i antic municipi del pla de Barcelona, annexat a la ciutat el 1921.
Comprenia el nucli de Sarrià i el barri de les Tres Torres, Vallvidrera, Pedralbes i part de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda les Corts de Sarrià havien format municipi independent des del 1836 Situat a l’W de la conurbació barcelonina, s’estén des dels vessants meridionals de la serra de Collserola Vallvidrera fins a la Diagonal El terme, tradicionalment agrícola, actualment és tot urbanitzat La indústria no s’hi ha desenvolupat, bé que hi és important l’emplaçament d’oficines El lloc és ja esmentat el 986 dins el territori de Barcelona, i l’any següent, l’església de Sant Vicenç, que ha…
Torre de Sant Gervasi (Barcelona)
Art romànic
Al segle XI Sant Gervasi formava part del terme de Sarrià, de tal manera que l’església bastida en aquest indret era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Segons P Bassegoda el 1073 hi havia una torre a Sant Gervasi anomenada Torre Dostal o Destral, atès que havia en la seva façana l’emblema de la mesura anomenada destre Amb tot, la manca de documentació referent a aquesta torre fa díficil de poder identifícar-la amb les restes del castell de Sant Gervasi, que encara es podien contemplar al final del segle passat, quan eren ben visibles al costat de l’actual plaça de la …
Gimnàs Tolosa
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat per Eduard Tolosa durant la dècada de 1880 amb el nom de Gimnasio Médico De tradició higienista, fou molt freqüentat per la burgesia catalana al final del segle XIX També s’hi practicava esgrima, atletisme, boxa i lluita grecoromana L’any 1898, sota el guiatge del professor de cultura física Jaume Vila Capdevila, organitzà la primera cursa oficial de Barcelona, que transcorregué entre Barcelona i Sarrià El 1899 creà l’equip de futbol Sociedad Deportiva Tolosa, que s’entrenava al camp del Velòdrom de la Bonanova El mateix any Jaume Vila constituí el Català Sport Club El…
Joan Solé Prats

Joan Solé Prats
REIAL FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PATINATGE
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Jugà al Poveda, el Martinenc, la Salle Bonanova i el Sants-Montjuïc, equips aquests dos últims en els quals també entrenà la base Fou segon entrenador del Club Patí Vic 1997-99, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1998, i preparador físic de la selecció espanyola subcampiona del món 1999 Dirigí el Club Hoquei Mataró 1999-2001, amb el qual pujà a la primera divisió, i fou el segon entrenador de la selecció espanyola femenina que guanyà el Mundial 2000 També dirigí el Futbol Club Barcelona de primera divisió 2002-03 i el Club Hoquei Patí Sant Cugat femení 2004-05 Com a seleccionador…
Bartomeu Terrades Brutau
Futbol
Futbolista i dirigent.
Fou un dels assistents a l’acte de fundació del Futbol Club Barcelona, el 29 de novembre de 1899 Uns quants dies després, participà en el debut de l’equip contra membres de la colònia anglesa a l’antic velòdrom de la Bonanova Fins el 1903 jugà 31 partits, en què alternà com a davanter i migcampista Fou també el primer tresorer de l’entitat i el seu segon president, entre el 24 d’abril de 1901 i el 5 de setembre de 1902 Un any després tornà a formar part de la junta directiva d’Arthur Witty, com a vocal i, posteriorment, vicepresident Durant el seu mandat l’equip guanyà la Copa…
Ricardo de Churruca y Dotres
Arquitectura
Arquitecte.
Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d’EGranados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en collaboració amb Germà Rodríguez-Arias Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Claris i de Llúria 1930, la casa del carrer d’Iradier, entre el passeig de la Bonanova i el carrer de l’Esperança 1935, i el projecte d’una casa unifamiliar a…