Resultats de la cerca

Influït per l’obra de P Cézanne, H Matisse i F Léger Compromès políticament amb l’esquerra, fou des del 1945 la personalitat més important de la tendència anomenada neopicassiana Prenent com a punt de partença la morfologia cubista, en féu una síntesi amb els resultats d’un impressionisme i un expressionisme propis, ultrapassant els seus límits vers l’abstracció També féu l’escenografia per a l’obra de B Brecht Mutter Courage

Estudià dret i arquitectura A París entrà en contacte amb l’avantguarda artística dels anys vint En 1939-49 residí a Anglaterra, on dirigí documentals i curtmetratges entre els quals destaquen Pett and Pott 1934 i Coal Face 1936 Novament a París, fundà la productora Vera Cruz 1949 Posteriorment residí a Àustria, on adaptà al cinema l’obra de Brecht Herr Puntila und sein Knecht Matti 1956 i tornà al Brasil, on es convertí en un dels inspiradors del “nou cinema” brasiler

Vinculat de molt jove als cercles avantguardistes del seu país, viatjà a Alemanya, on conegué Brecht i Piscator, que influïren decisivament en la seva concepció del teatre El caràcter crític de les seves obres l’enfrontà amb el règim soviètic, que el féu empresonar i afusellar Cal esmentar Zeml’ja dybom ‘La terra s’alzina’, 1923, Protivogazy ‘Màscares de gas’, 1924 i Ryči Kitaj ‘Braola, Xina', 1926 Escriví també assaigs en els quals propugnà una literatura documental que reflectís acuradament les contradiccions socials

Llicenciat en filologia clàssica i doctorat en traducció En prosa narrativa ha publicat Vint dies de febrer i març 1999, Iste mundus furibundus 2001 i el dietari de viatges D’un lloc a l’altre 2005 En poesia, Trenta-set poemes en forma de finestra 1997 i Endreça amb S Giralt Arnella, 1998, i, en assaig, l’estudi fruit de la seva tesi doctoral, Antoni Pous L’obra essencial 2005 També ha traduït al català autors com RM Rilke, B Brecht, RW Fassbinder o T Bernhard

Per als pitagòrics era un efecte de l’harmonia que es manifesta sobretot en la música Segons Aristòtil Poètica, Política , la tragèdia opera una purificació de les passions per mitjà de la pietat i el temor que suscita en els espectadors Aquest efecte purificador o alliberador de l’art ha estat assenyalat per Lessing, Schiller, Schopenhauer i Bergson L’estètica de Brecht crea el concepte de reconeixement , enfrontat amb una identificació sentimental o moral que hom pot assimilar a les diverses interpretacions del terme catarsi

Cursà dret a la universitat mentre estudiava música amb F Keun a Viena Fou crític musical a la reputada publicació "Neue freie Presse" En la seva obra més important, titulada Deutsches Opernschaffen der Gegenwart 1922, dibuixa un panorama de l’òpera alemanya del seu temps El 1938 emigrà a Hollywood, on ja vivia el seu fill, que s’havia unit a un nombrós grup d’intellectuals alemanys, entre els quals el filòsof i musicòleg ThW Adorno, els literats B Brecht i Th Mann, i els compositors H Eisler i A Schönberg

Fou conegut pel seu mecenatge envers el moviment surrealista, activitat que pogué desenvolupar gràcies a l’herència del seu pare Colleccionà art i establí amistat amb diversos artistes surrealistes i escriptors Salvador Dalí, Leonora Carrigton, René Magritte, Kurt Weil, Bertolt Brecht, George Ballanchine, Aldous Huxley, Leonor Fini, Man Ray, Remedios Varo i Sigmund Freud És autor del llibre de poesia The Bones of my Hand i de la novella The Gardner who saw God També planificà jardins i fou un arquitecte autodidacte de construccions fantàstiques i extravagants que deixaren, a…

Protegit per JR Becher i B Brecht, conreà la poesia sobre el recent passat polític alemany, a  Erinnerungen an einen Planeten ‘Records d’un planeta’, 1963, Unterwegs nach Utopia ‘Caminant cap a Utopia’, 1977 i Stilleben ‘Natura morta’, 1983 els contes irònics i novelles satíriques com Die Beerdigung findet in aller Stille statt ‘L’enterrament té lloc amb tot el silenci’, 1968 de caràcter policíac, Die geheime Bibliothek ‘La biblioteca secreta’, 1972, Tagträume in Berlin und andernorts ‘Somnis diürns a Berlín i altres llocs’, 1972 i Diesseits des Erinnerns ‘En aquest costat del…

Amb Juri Petrovič Liubimov al capdavant d’ençà del 1964, esdevingué el teatre experimental més actiu i innovador de l’antiga URSS i una illa de la perestroika els anys vuitanta L’univers del Teatre Taganka va des de la propaganda cartellística del teatre d’agitació fins a la fina psicologia del mètode Stanislavskij des de l’alliçonament del teatre èpic de Brecht fins a l’oberta i tempestuosa alegria de la Commedia dell’Arte El 1994, de la mà de la seva primera actriu, Alla Demidova, actuà al XXV Sitges Teatre Internacional amb el Quartet de Müller

En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco, etc Fou…