Resultats de la cerca

Pineda recentment cremada, al vessant obac de la serra de Malacara Ramon Dolç Les serres de Malacara i La Herrada del Gallego 24, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Entre el massís de Xiva-Utiel i l’eix orogràfic Rubial-Martés-Dosaigües es troben les serres de La Herrada del Gallego o Las Cabrillas Requena i Malacara Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig i Macastre Cap a ponent i al tram meridional, les aigües del Magre i l’embassament de Forata limiten aquestes muntanyes, mentre al nord i a llevant ho fa el riu Bunyol La gorja del Millars, afluent…

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de València Comprenia l’Horta excepte Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, que eren de la governació d’Alzira, el Camp de Túria, els Serrans, amb Sinarques, i el Racó i part de la Foia de Bunyol Xiva, Xest, Bunyol, Godelleta i Setaigües i de l’Alt Palància Sogorb, Altura, Xèrica, Navaixes, Gàtova, Marina, les Alcubles, Sacanyet, Begís i Teresa de Begís fou suprimida definitivament el 1833, amb motiu de la divisió provincial

Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo Deixà inèdits diversos colloquis Colloqui entre dos persones dites Pasqual i Bernardino , per exemple, una breu peça còmica teatral perduda La fira d’Albaida i la crònica en vers d’una festa local Relació de les festes que ha fet la vila de Bunyol A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana , composició en versos apariats de 6 i 10 síllabes, on critica els costums del seu temps fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880 Bibliografia Casanova, E 1986 “La…

Estudià al Conservatori de València i amplià la seva formació musical a Madrid, on el 1963 obtingué les màximes qualificacions en oboè, composició i piano Estudià direcció orquestral amb F Ferrara a Itàlia i després prosseguí els estudis a Viena, on fou deixeble de H Swarowsky i K Österreicher El 1963 fundà, a Madrid, l’Orquestra Nacional Universitària, i quatre anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Besançon 1967 Entre els anys 1970 i 1974 dirigí l’Orquestra Simfònica de València, tasca que compaginà amb actuacions als Països Baixos i Portugal, on fou nomenat director de l’…

Fill de Joan de Montcada i de Luna, baró de Xiva Era prior major de Tortosa i fou president de la generalitat de Catalunya 1470 El 1474 fou nomenat bisbe de Vic, però no hi residí, i actuaren en nom seu bisbes titulars Féu reunir sínodes a Vic 1474 i a Manresa 1481 Estigué molt de temps a les corts de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1493 fou nomenat bisbe de Mallorca, i el 1496, de Tarassona, on emprengué la reforma de la clerecia i acabà les obres del claustre de la catedral

Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del tractat de…

Entre el 1999 i el 2003 fou vicerector de projectes i relacions internacionals de la Universitat de les Illes Balears, de la qual és rector des del 2003 Especialista en dret públic, principalment en temàtiques d’ordenació del territori i urbanisme Ha treballat també en les àrees de dret autonòmic de les Illes Balears i del dret del turisme

Vestit d’etiqueta, amb frac i barret de copa, imitava davant els braus les actituds dels toreros famosos Debutà a València el 1914 Amb Carmel Tusquelles Xarlot i un peó conegut per El Botones formà quadrilla unes quantes temporades Complementà sovint les actuacions amb les de la banda de L'Empastre Fou autor d’un llibre de memòries, Aventuras y desventuras de Llapisera fou també empresari taurí

Fou membre destacat de la Joventut Valencianista Aviat començà a collaborar a La Correspondencia de Valencia , òrgan de la Unió Valencianista Regional Durant la Dictadura fou diputat provincial En la seva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito Publicà dues narracions breus en català a El Cuento del Dumenche Primer amor 1914 i The Five O’clock Tea 1920 Recollí una sèrie d’assaigs i articles sobre el valencianisme i el fet nacional al volum Claridad Aspectos valencianos 1922 Posteriorment publicà novelles en castellà Durant la República fou un dels…

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Als Campionats d’Espanya, fou medalla d’or en outrigger de vuit 1947 i, en la mateixa modalitat, subcampió 1949 i tercer classificat 1951 També fou tercer en quatre amb timoner 1950 Als Campionats de Catalunya, fou medalla d’or en iol de quatre amb timoner 1949 i subcampió 1947 i tercer classificat 1948 en outrigger de vuit També fou tercer classificat en outrigger de quatre amb timoner i en iol de dos amb timoner 1948