Resultats de la cerca
Es mostren 1977 resultats
Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres
Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres Portada de la Memòria de 1865
© Fototeca.cat
Societat inicialment anomenada Companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Girona
, formada el 1860 per la fusió de les dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i de Barcelona a Granollers.
El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera francoespanyola, entre Portbou i Cervera El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell 1875 amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França
Canals i Ports de Barcelona Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins
Escola tècnica superior, de la Universitat Politècnica de Catalunya, creada el 1973 i que inicià la seva activitat acadèmica el 1974.
És estructurada en tretze departaments
Albert Serratosa i Palet
![](/sites/default/files/media/FOTO2/albert_serratosa.jpg)
Albert Serratosa i Palet
© Servei de comunicació de l'IEC / Jordi Pareto
Construcció i obres públiques
Enginyer de camins i urbanista.
Germà del químic Fèlix Serratosa , es graduà a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid el 1956, i l’any següent inicià l’activitat professional a l’Ajuntament de Barcelona, on durant els anys seixanta emprengué la tasca de vertebrar l’ordenació del territori metropolità de Barcelona, centre del seu interès professional Formà part de l’equip encarregat de revisar el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona del 1953 i del grup de treball del Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona El 1968 fou nomenat director del Pla General d’Ordenació Urbana de Barcelona, al qual…
José Eugenio Ribera
Construcció i obres públiques
Enginyer de camins, canals i ports.
Inicià l’exercici professional com a funcionari del cos d’enginyers de camins de l’estat destinat a Astúries fins el 1899, any que s’independitzà i s’establí com a contractista de construccions de formigó armat Considerat el principal introductor de la tecnologia del formigó armat a l’Estat espanyol, el 1915 fundà la primera gran empresa contractista d’obres públiques, Compañía de construcciones hidráulicas y civiles, SA, coneguda com Hidrocivil A partir de l’any 1918 exercí com a professor de l’assignatura Ponts de fàbrica i de formigó armat a l’escola d’enginyers de …
Frederic Macau i Vilar
Construcció i obres públiques
Geologia
Enginyer de camins i geòleg.
Treballà a les illes Canàries Com a director de carreteres de Girona, hi planejà la modernització dels principals vials Fins a la seva mort, fou un dels professors de la càtedra de geologia a l’escola d’enginyers de camins de Madrid Publicà Mapa de situación de los terrenos yesíveros en España 1962, Evolución sedimentaria del delta del Ebro 1962 i Los depósitos miocenos i cuaternarios del bajo Ebro 1965, en collaboració amb Solé i Sabarís, Llamas i CVirgili És remarcable l’estudi de la costa del golf de Roses Geología, viento y geometría 1966 Deixà inèdit un voluminós tractat de…
Miquel Forteza i Pinya
Literatura catalana
Escriptor i enginyer de camins.
Inicià estudis de lletres i es graduà, finalment, com a enginyer de camins a Madrid 1916 Professionalment, exercí com a enginyer a Catalunya 1917-29 i a Mallorca 1929-58 Compaginà la seva professió tècnica amb l’escriptura i collaborà a Ofrena , La Revista , Almanac de les Lletres i La Nostra Terra La seva obra literària respon a l’estètica de l’Escola Mallorquina, dins de la qual protagonitzà una important renovació temàtica relacionada amb la seva professió tècnica, tot i que sovint són textos d’origen circumstancial Comprèn els reculls poètics L’estela 1919, L’íntim recer…
, ,
senderisme
![](/sites/default/files/media/FOTO/233054.jpg)
Senderisme
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Excursionisme
Pràctica excursionista que consisteix a recórrer a peu camins senyalitzats i homologats.
Realitzada en el medi natural, aquesta pràctica permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per diferents camins senyalitzats, generalment aprofitant antigues vies rurals i evitant-ne en el traçat, tant com sigui possible el trànsit per carreteres i camins asfaltats Hom distingueix entre sender de gran recorregut GR, senders de petit recorregut PR, i senders locals SL, cadascun amb les corresponents longituds d’itinerari, àmbit i senyalització distintiva —franges vermelles i blanques pels GR…
sender de gran recorregut
Qualsevol dels camins senyalitzats i homologats d’àmbit supracomarcal i sovint transfronterers que superen els cinquanta km de recorregut.
Constitueixen els camins més llargs en la pràctica del senderisme , i formen una xarxa de camins aptes per al turisme pedestre, que creuen tots els territoris d’Europa La ERA European Ramblers Association - Federació Europea de Senderisme és l’organització responsable de la seva coordinació, d’acord amb les diverses entitats federades de cada territori La senyalització consisteix en franges blanques i vermelles
interferòmetre
![](/sites/default/files/media/FOTO/interferòmetre.jpg)
ESquema del funcionament de l’interferòmetre de Milchelson. el patró d’interferèncis, que mostra el telescopi, permet calcular la diferència de camins òptics recorreguts pel raig de llum
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a produir interferències.
Entre els diversos tipus d’interferòmetres òptics cal destacar l’anomenat interferòmetre de Michelson , en el qual un raig de llum inicial és dividit, mitjançant un mirall semiargentat, en dos raigs que se superposen després d’haver recorregut camins òptics diferents, en direccions perpendiculars Els diversos tipus d’interferòmetres, a més d’haver estat utilitzats en experiments molt importants experiment de Michelson-Morley , són emprats sobretot per a mesurar diàmetres d’estels llunyans i distàncies aparents entre estels dobles, per a mesurar, amb molta precisió, espessors i…
Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers
Nom que prengué la Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona
poc després d’entrar en servei la línia de ferrocarril de Barcelona a Granollers.
El 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró , i en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona