Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
Rodolf Llorens i Jordana
Literatura
Escriptor, periodista i productor cinematogràfic.
Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona l’any 1930 Posteriorment fou professor a l’ Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’ Institut de Cultura de la Dona El 1932 obtingué una plaça de professor de lògica, psicologia i història de la literatura a l’institut d’Olot i el 1934 ingressà com a professor a la Institució Escolar Sibiuda de Barcelona Collaborà amb articles, entre altres, al setmanari Abril 1941-34, d’ERC, a l’avantguardista Hèlix 1929-30 i Mirador 1933 Militant d’ ERC , fou secretari de la Unió de Rabassaires El 1934 viatjà a l’URSS i posteriorment s’afilià al PSUC…
Vicente Emilio Sojo
Música
Compositor, director, professor i etnomusicòleg veneçolà.
Procedent d’una família amb tradició musical, l’any 1896 estudià amb R Rico a la seva ciutat natal, i posteriorment ho feu amb A Delgado Pardo i P Moschini a l’Academia de las Bellas Artes de Caracas 1910 El 1930 fundà l’Orquesta Sinfónica de Veneçuela, de la qual fou el primer director, i cofundà i dirigí l’Orfeón Lamas, coral de gran importància per a la cultura musical del país Fou professor i, més tard, director de l’Escuela Superior de Música de Caracas Molt actiu com a etnomusicòleg, recollí nombroses cançons a més de composicions musicals del període colonial…
Baruj Benacerraf
![](/sites/default/files/media/ANUARIS/2011_p101b.jpg)
Baruj Benacerraf
© Steve Gilbert
Medicina
Metge veneçolà naturalitzat nord-americà.
D’origen sefardita, quan tenia cinc anys la seva família s’establí primer a París i després als EUA, on es naturalitzà l’any 1943 Inicià els seus estudis als EUA, a la Universitat de Columbia, i s’hi graduà en biologia l’any 1942, i posteriorment al Medical College de Virginia, on es graduà en medicina el 1945 Mobilitzat com a metge militar durant la Segona Guerra Mundial, el 1947 ocupà un càrrec docent a la Universitat de Columbia i inicià les seves investigacions sobre el sistema immunitari Per motius familiars hagué de retornar a París i del 1949 al 1956 treballà a l’Hospital Broussais De…
Carlos Cruz Díez
Art
Artista plàstic veneçolà.
Es formà a l’escola de belles arts de Caracas 1940-45, de la qual esdevingué professor Ultra el treball artístic pròpiament dit, també desenvolupà una important activitat creativa en el camp de la publicitat i el disseny gràfic El 1957 fundà l’Estudio de Artes Visuales, dedicat al disseny gràfic i industrial Des del 1960 residí a París La seva participació en l’exposició collectiva “The Responsive Eye” al Museum of Modern Art de Nova York 1965 el projectà com un dels pioners i principals representants de l’ art cinètic El 1970 feu una exposició personal al pavelló veneçolà de la…
Ernest Maragall i Noble
Escultura
Escultor.
Fill del poeta Joan Maragall Deixeble de Gargallo i de Francesc d’A Galí a l’Escola Superior dels Bells Oficis Viatjà per Itàlia 1923, exposà a Barcelona i residí a París entre el 1928 i el 1933 El 1937 feu a Barcelona el bust de Lluís Companys, i el mateix any marxà a Veneçuela, contractat com a professor de l’Escuela de Bellas Artes de Caracas Hi desenvolupà un art monumentalista robust i estàtic, representant de l’escultura oficial El Llano , Los Andes , El Orinoco , El Caribe , aquesta darrera per a la Fuente Monumental de Veneçuela Cal remarcar els relleus dedicats a batalles…
Pere Grases i González
Educació
Historiografia
Literatura
Escriptor i professor.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931 i es doctorà a Madrid A Vilafranca, collaborà a diverses revistes i diaris com Acció i Gaseta de Vilafranca , de la qual fou codirector El 1932 va fer-se càrrec de la càtedra de literatura a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella Fou un dels fundadors de la revista catalana d’avantguarda Hèlix i collaborador en diverses publicacions Fou professor de llengua àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona Exercí també com a advocat i, des de la proclamació de la República, fou secretari de Carles Pi i Sunyer, etapa en la…
Simón Bolívar
![](/sites/default/files/media/FOTO/A016974.jpg)
Simón Bolívar
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític sud-americà.
Féu els primers estudis a Caracas més tard es traslladà a Madrid i viatjà per Europa L’any 1808 ja era a Veneçuela El 1810 Veneçuela proclamà la independència, i Bolívar fou enviat a Londres en missió diplomàtica De tornada a Veneçuela, començà amb Francisco de Miranda la lluita contra els reialistes El 1812 capitularen els patriotes, i Bolívar anà a Cartagena Colòmbia i prengué part en la lluita d’aquest país contra la metròpolis L’any 1814, des de Jamaica, escriví la Carta de Jamaica , que constituïa tot un pla estratègic de lluita Després de residir a Haití, expatriat, tornà…
Carles Pi i Sunyer
![](/sites/default/files/media/FOTO/B083299.jpg)
Carles Pi i Sunyer
© Fototeca.cat
Economia
Literatura
Política
Polític, economista i escriptor.
Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera Publicà Per la cultura obrera l’acció de les nostres escoles professionals, La formació del coneixement a les ciències gràfiques, Apunts per a la història de la indústria…
Claudi Mimó i Blasco
Escultura
Escultor.
Format, a Barcelona, a Llotja i amb Josep Campeny i Enric Clarassó fins el 1906 Resident a Badalona, el 1915 exposà a Barcelona, on després participà a les Exposicions de Belles Arts Installat a París el 1921, el 1924 hi esdevingué societari del Salon d’Automne Fou fundador i director del Taller de Bellos Oficios de Caracas 1933-36 i de l'Escola Arturo Michelena de Valencia Veneçuela, del 1945 al 1953
Cristóbal Rojas
Pintura
Pintor veneçolà.
Estudià a París amb JPLaurens i a l’Académie Julian Al costat d’obres convencionals, d’arrel, però, naturalista La misèria 1886 La taverna, 1887, en féu d’altres, influïdes ja per l’impressionisme i de temàtica intimista Noia vestint-se, El balcó Tornà a Caracas el 1890, on pintà El Purgatori La seva obra, àgil i subtil, amb influència de Degas, constitueix la fita més personal i lliure de la moderna pintura veneçolana