Fill del mestre de capella i compositor Josep Gols i Veciana, amb qui es formà musicalment. Estudià medicina a Barcelona, però aviat es dedicà a la música, col·laborant en les activitats del seu pare. Home polifacètic, també treballà el dibuix, sobretot caricatures i exlibris, i la topografia. S’instal·là a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar. Treballà com a periodista al Diari de Barcelona, fou sotsdirector de La Nau i també col·laborà a les revistes Virolet i L’Esteve. Feu traducció, activitat en la qual cal destacar la traducció al català de Borís Godunov.
En acabar la Guerra Civil, s’exilià a Veneçuela, i des del 1940 residí a Caracas. Treballà de dibuixant a la Direcció General d’Estadística del govern veneçolà. Fundà, amb la seva muller, Mercè Cavagliani (filla del director d’orquestra Rodolfo Cavagliani), l’Institut Montessori de Sant Jordi, entitat reconeguda en aquest país pel seu valor renovador de la pedagogia, a través del qual desenvoluparen una interessant tasca docent en el camp de l’aprenentatge musical per a infants, tot potenciant les aptituds particulars de cada alumne. El 1942 fundà la Coral Joan Gols, entitat considerada com a la primera organització catalana a Veneçuela, que el 1945 esdevingué secció del Centre Català de Caracas; hi fundà també un esbart que prengué el seu nom quan morí.
Amb el seu germà Xavier, a Barcelona, participà en l’elaboració de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i el 1935 publicà Cançons populars catalanes. Organitzà i fou responsable de l’emissió de ràdio L’Hora Catalana. El seu fill Marçal Gols, continuà la tasca dels seus pares fins que retornà a Barcelona el 1959.