Resultats de la cerca

S’inicià en el Club Sant Gervasi de Barcelona Guanyà l’Obert de França en categoria júnior individual 2001 Esdevingué jugador professional sota les ordres del tècnic William Pato Álvarez El seu millor resultat en el circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP fou el dels quarts de final del torneig de Viña del Mar 2006 Aquell mateix any assolí el número 222 al rànquing de l’ATP, però una greu lesió provocà la seva retirada Resideix a Austràlia on exerceix d’entrenador en el circuit de tennis professional femení

Guanyà tres Campionats d’Espanya de recorregut de bosc 1989, 1990, 1992

Obtingué el títol d’àrbitre nacional a vint-i-tres anys, i el 1982 aconseguí el títol d’internacional Ha arbitrat diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, a més d’eliminatòries de la Copa d’Europa per equips, i ha portat la direcció tècnica del Torneig de Barcelona, de la Copa del Món del 1989, del Torneig de Linares del 1990 i de la final del Campionat del Món de Nova York del 1990

S’inicià al Club Tennis Pompeia i, un cop federat, passà al Club 7 a 9, on jugà tota la seva carrera Fou campió d’Espanya en les quatre modalitats d’aquest esport, en què acumulà set títols entre els anys 1949 i 1955 dos d’individuals 1952, 1955, un de dobles 1952, un de mixtos 1953 i tres per equips 1949, 1953, 1955 En els Campionats de Catalunya fou dos cops campió per equips 1953, 1955 i un de dobles 1950

Format al Club Natació Barceloneta, amb el qual es proclamà campió de Lliga el 1973 També milità a les files del CN Montjuïc, amb el qual es proclamà subcampió de la Recopa d’Europa de clubs l’any 1982, i guanyà dos títols de campió de Lliga consecutius 1984, 1985 Disputà 22 partits amb la selecció espanyola entre el 1973 i el 1975

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà en dues ocasions consecutives el Campionat de Catalunya i d’Espanya d’outrigger 1928, 1929 i repetí èxit tres anys després 1932

Extrem esquerre, destacà a la Unió Esportiva Sants durant els anys vint del segle XX, a la màxima categoria del futbol català Jugà amb la selecció de Catalunya la Copa Príncep d’Astúries 1923 i, posteriorment, hi jugà 3 partits més

Fou campió d’Espanya 1942 i de Catalunya en categoria individual 1941, 1943, 1947, 1948, 1949 També guanyà cinc títols catalans en dobles i tres en dobles mixtos

Pioner de l’handbol d’onze a Catalunya Jugà amb el SEU de Barcelona i la UA Sant Gervasi Fou campió de Catalunya 1948 i d’Espanya 1950 i jugà dos partits amb la selecció espanyola Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Espanyola d’Handbol 1949

Membre del Club Natació Atlètic, destacà en proves de velocitat i velocitat prolongada en estil lliure Formà part de l’equip de relleus 4 × 200 m lliure del CN Atlètic 1930-34 i de les seleccions catalana i estatal, i fou internacional en tres ocasions Fou campió el 1933 per equips i quart individual de la Travessia del Port de Barcelona 3800 m El 1935 fitxà pel CN Barcelona, on també fou titular en els quartets de rellevistes