Resultats de la cerca

Es tracta d’un raval del poble de la Batllòria del terme de Sant Celoni, desenvolupat dins del municipi de Gualba

Prudenci els presenta com a germans i legionaris però reconeix que les actes s’han perdut La passió escrita, llegendària, és del segle VIII La seva festa se celebra el 3 de març d’acord amb el Martirologi romà moriren potser el 7 de març Els calendaris visigòtics escamparen llur culte per tota la península Ibèrica Són venerats com a patrons de Cardona les relíquies conservades a l’església de Sant Miquel procedeixen del monestir de Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers Hom els coneix també amb els noms de Celoni i Medir

Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny castells de les Agudes i de Miravalls i les de Montpalau i de Palafolls Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes , dit també Umbert de Montseny , que fou pare del bisbe Bernat Umbert , de Guisla de Montseny , que heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls, d' Udalard, Riambau i Ramon de Montseny —ardiaca de Girona— i, finalment, de l’hereu Guillem Umbert I de Montseny mort el 1112, que heretà les baronies de Montseny i Montpalau, es casà…

Signà sempre Rodríguez-Puig Format a Llotja amb FMestres, fou deixeble també de Francesc d’AGalí Concorregué en l’Exposició d’Art de Barcelona del 1921, i des del 1922 viatjà per França, Suïssa, Itàlia i Bèlgica Participà amb èxit en les Exposicions de Primavera de Barcelona, els Salones de Otoño de Madrid i al Salon des Artistes Français de París 1934 Individualment no exposà fins el 1941, a Barcelona després hi exposà sovint, i també ho féu a Madrid De temperament independent, el seu postimpressionisme de tons terrosos el relaciona amb les inquietuds d’Els Evolucionistes Bé que conreà el…

Llicenciada en prehistòria 1968 i doctorada en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes Entre el 1972 i el 1983 treballà com a investigadora del CSIC Fou catedràtica de la Universitat de Màlaga 1983, i catedràtica de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-92 i de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2018, on dirigí el Laboratori d’Arqueologia 1994-2024 Dirigí diversos projectes de recerca i excavacions arqueològiques, tant a l’àmbit peninsular com al Líban colònia fenícia de Chorreras Màlaga, 1974 jaciment tartessi…

Vinculat des del 1931 als sectors d’acció o “grups específics” del moviment llibertari, combaté durant la Guerra Civil de 1936-39 i, en acabat, s’exilià a França El 1943 retornà clandestinament i inicià, amb els seus germans Josep l’Hospitalet de Llobregat, 1909 – Barcelona, 1949 i Manuel l’Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 1950, la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim —i mític— exponent de la guerrilla urbana antifranquista Després d’un parèntesi a França 1949-55, reprengué la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI, acabà essent encerclat…

Vida Les seves primeres nocions musicals les rebé del seu pare, Josep Ferrer i Torres, violinista i compositor El 1930 s’installà a Barcelona, on amplià estudis i ingressà com a instrumentista a l’Orquestra Pau Casals fins el 1939 Els seus inicis en el cinema daten de la dècada del 1940 a la productora Dibujos Animados Chamartín, com a compositor de la banda sonora de curts de personatges com Civilón i Don Cleque Escriví la música del film d’animació, Érase una vez La Cenicienta 1948-50, Josep Escobar, que fou el seu primer llarg Després només participà en cinc produccions més fins el 1970…

S’inicià al Júpiter 1955-58 i passà pel Comtal 1958-59 i el Futbol Club Barcelona 1959-62, amb el qual jugà 24 partits i guanyà la Lliga i la Copa de Fires 1960, abans d’anar cedit al Ceuta 1960-61 Fou traspassat al Deportivo de la Corunya 1962-64, i també jugà al Gimnàstic de Tarragona 1964-65 i el Figueres 1965-66

Estudià a Llotja Deixeble d’Antoni Alsina i Amils i del pintor Borràs Abella, treballà al taller d’Eusebi Arnau El 1928 fou pensionat a Itàlia i féu també viatges d’estudis a Bèlgica i a París Primer premi d’escultura del concurs Sant Jordi de la Diputació de Barcelona 1954 amb Maternal , medalla d’or en el concurs del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1955 i segon premi d’escultura en l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1960, fou vocal de la junta del Cercle Artístic i de l’Ateneu Barcelonès, on també exercí la docència Conreà així mateix el dibuix i la pintura

Fou apotecari de Sant Cugat del Vallès i més tard de l’exèrcit, amb el qual passà a Itàlia 1741, on conegué naturalistes destacats El 1748 passà a Madrid, on fou apotecari dels hospitals General i de la Pasión Des del 1755 fou professor de botànica del Jardín Botánico de Madrid Publicà dos fulletons un amb la descripció del gènere Cerviana 1739 que Linné anomenà més tard Minuartia minuàrtia en honor seu, i un altre amb la descripció de l’espècie Cotyledon hispanica 1739 Estigué en contacte amb Linné i botànics francesos