Resultats de la cerca

Comprenia les antigues vegueries de Cervera i d’Agramunt i la sotsvegueria dels Prats de Rei Tenia dues alcaldies majors, a Agramunt i a Cervera mateix El primer corregidor designat 1718 fou el lletrat castellà Francisco Haro Agüero

Senyor de Juneda i Castelldans Guillem IV de Cervera , fill de Guillem de Cervera i de Berenguera d’Anglesola Empenyorà a Poblet les honors de Verdú i de Preixana 1203 per a la preparació de la quarta croada a Terra Santa Fou marmessor del testament del comte d’Urgell Ermengol VIII, i contragué matrimoni 1212 amb la vídua d’aquest, Elvira de Subirats esdevingué, així, padrastre d’Aurembiaix, per la qual cosa hagué d’intervenir en les qüestions derivades del casament d’aquesta amb Álvaro Pérez i de llur separació, així com les causades per la pretensió de Guerau de…

Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu

L’església de Sant Antoni, situada prop de l’edifici de la universitat, formava part de l’hospital dels antonians, el qual segurament fou el primer que aquest orde erigí a la Península Ibèrica Els antonians arrelaren a Cervera al segle XIII, potser el 1215, seguint, en principi, la seva vocació de viure sota la regla canonical augustiniana i de vetllar pels malalts de la ignis plaga o mal de foc, la malaltia causada pel consum de pa de sègol parasitat pel fong clavíceps que afectà molta població de la baixa edat mitjana, centrada en un sistema alimentari cerealista El centre…

Com a senyoria, comprenia la vila i la vegueria de Cervera, i amb ells el rei Pere rescabalà el ducat de Girona , concedit dos anys abans a l’infant Joan, per la donació del vescomtat de Bas a Bernat de Cabrera El privilegi fundacional vinculà el nou comtat a la persona del primogènit reial i, de fet, fou posseït per l’infant Joan del 1353 al 1387 per l’infant Jaume, fill de Joan I, del gener del 1387 a l’agost del 1388 i per l’infant Pere, també fill de Joan I, entre el gener i l’abril del 1394

Església, avui desapareguda, que era situada a la casa delmera que tenia el monestir de Santes Creus a Cervera, que correspon a l’actual residència Mare Janer, al Carrer Major Hi ha notícies de l’església des del segle XII Dins aquesta capella se celebraren les corts del 1359 i se signaren els pactes matrimonials entre Ferran el Catòlic i Isabel de Castella, l’any 1469 La casa delmera de Santes Creus acollí des de la fi del segle XVII el collegi de Sant Benet, seu dels jesuïtes a la ciutat, i a partir del regnat de Carles III, el collegi major de Sant Carles

Vida Es dedicà a l’ensenyament del cant a Saragossa i en altres ciutats de la Península La seva principal aportació teòrica -en realitat un recull de les aportacions d’autors anteriors F Tovar, G Despuig, G Martínez de Bizcargui, M de Tapia- es troba en el tractat Arte y summa de canto llano compuesta y adornada de algunas curiosidades València, 1595 L’obra tingué l’aprovació de Philippe Rogier i inclou un sonet laudatori de Lope de Vega Fou bastant citat per Cerone i altres teòrics espanyols en els seus tractats sobre cant pla Sembla que preparà una obra més ambiciosa sobre cant d’orgue i…

Aquesta església és situada als afores de Cervera, a ponent, prop de Sant Pere Gros, al costat de la via que unia la vila i el camí ral Sembla que ja existia en el tombant del segle XII al XIII De fet, el 1235, rebé 12 diners com a deixa testamentària de Joan de l’Hospital i la seva esposa Ermessenda L’indret tingué una finalitat assistencial en actuar com a hospital, almenys des d’abans del 1246, any en què se sollicità al consell municipal, inútilment, una ampliació del centre Tot sembla indicar que l’origen d’aquest hospital coincideix amb el de l’església, malgrat que no s’ha…

La seva església parroquial Sant Salvador és esmentada ja l’any 1131 l’actual edifici és del s XVI

La butlla pontifícia fou signada per Climent XII el 1730 L’edifici, començat el 1718, és de forma rectangular, simètric, i ocupa una superfície edificada de 10 127,50 m 2 Els plans foren dibuixats per l’arquitecte militar Francesc Montagut i ampliats i modificats posteriorment per Alexandre de Rez, Francisco Miguel Marín, Juan Martín Cermeño, Francesc Soriano i Josep Martí La façana exterior és barroca, i combina la pedra amb escuts de bronze té una gran imatge de la Immaculada —patrona de la universitat— al centre, tot plegat rematat per la corona reial La segona façana, sobre el primer…