Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
Sant Genís dels Agudells
Barri
Barri de Barcelona i antic terme del territori de Barcelona.
Situat en un replà del vessant de la serra de Collserola, anomenada en aquest sector serra dels Agudells El seu origen és l’antic poble rural situat al voltant de l’església parroquial, que des del començament del segle XX es convertí en segona residència dels barcelonins Actualment constitueix un característic barri dormitori, queda limitat pel passeig de la Vall d’Hebron, la carretera de l’Arrabassada i la residència de la seguretat social Hi viuen unes 33 400 persones 1985 El petit barri prop l’església ha estat ofegat pels grans blocs de pisos construïts a partir de la dècada…
Club Ciutat Diagonal
Esport general
Club poliesportiu d’Esplugues de Llobregat.
Fundat durant la dècada de 1960, disposa d’equips federats de tennis i de pàdel que participen en competicions d’àmbit català Té escola de tennis, de pàdel i de golf Disposa de 15000 m 2 d’installacions esportives amb vuit pistes de tennis, set de pàdel, una d’esquaix, un poliesportiu, una piscina, servei de BTT i un camp de pràctiques de golf de 120 m Es troba al Parc Natural de Collserola
Maria Puig Isanta
Espeleologia
Espeleòloga.
Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955
Biciclot
Ciclisme
Entitat cicloturista de Barcelona.
Nasqué el 1986 amb programes com ara "Viu Collserola en Bici" L’any següent, difongué el programa "La Bicicleta al carrer" Durant diversos anys organitzà les 24 hores amb bici per Barcelona, conjuntament amb la Federació Catalana de Ciclisme Posteriorment organitzà activitats vinculades al lleure, com La festa de la bici i el Joc de les Rodes 1990-2005, La bicicletada escolar 1993-2005, la Gimcana en bici per Barcelona i la Bicicletada pel Baix Llobregat
El rossinyol del Japó
Àrea de distribució del rossinyol del Japó que recull tant l’àrea d’hivernada com la de l’època de cria IDEM, a partir de dades de l’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 El rossinyol del Japó Leiothrix lutea és una espècie exòtica present als Països Catalans des de l’inici de la dècada de 1990, que es va detectar als boscos de la serra de Collserola Barcelonès, on és present durant tot l’any Les poblacions originàries d’aquesta espècie s’estenen des del nord de l’Himàlaia cap a l’est a través del nord de Myanmar fins al sud del riu lang-Tsé, a la Xina A escala…
Xavier Coll Sánchez

Xavier Coll Sánchez
ARXIU X. COLL
Excursionisme
Excursionista i cartògraf.
Membre del Centre Excursionista Barcelonès, el 1931 ingressà al Club Muntanyenc Barcelonès en fusionar-se les dues entitats Fou durant molts anys el bibliotecari del centre i escrigué diversos articles al seu butlletí Organitzà diversos cicles d’excursions, cursets d’iniciació i activitats socials És autor de nombroses publicacions, especialment mapes, en collaboració amb Noel Llopis i Salvador Llobet Dissenyà nombrosos mapes de la geografia catalana com de la serra de Collserola, el Solsonès, la Garrotxa, la serra de Cadí o el Montseny
Diada Verdaguer Excursionista
Excursionisme
Trobada excursionista celebrada a Vall-vidrera des del 2004 en record a Jacint Verdaguer.
Se celebra a Villa Joana, masia on passà els últims dies el poeta homenatjat En la primera edició s’hi s’installà una placa commemorativa És patrocinada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i organitzada per la Comissió Verdaguer Excursionista Consta de tres excursions matinals que transcorren pels boscos de Collserola i que finalitzen a Villa Joana Un cop reunits tots els assistents, se celebren actes culturals i folklòrics, que culminen amb l’ofrena d’un ram de llorer i un dinar popular
Funeral de Pere Duran i Farell
Una amplíssima representació del món polític i econòmic català assisteix, al cementiri a Collserola, al funeral de l’empresari Pere Duran i Farell, mort diumenge a causa d’una crisi cardíaca Duran i Farell, de 78 anys, era un dels empresaris més respectats a Catalunya pel seu paper en la modernització industrial, al qual cal afegir la seva actuació com a intermediari en qüestions de rellevància social i política i el mecenatge artístic Conegut com l’introductor del gas natural a l’Estat espanyol, durant 36 anys va presidir l’empresa Gas Natural
la Trinitat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona situat al N de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
L’edificació d’aquest sector s’inicià al decenni dels cinquanta en primer lloc es formà la Trinitat Vella, que s’estén des del Besòs a la Meridiana, i a partir del 1955 la Trinitat Nova, que s’estén de la Meridiana vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola Prengué el nom d’una antiga capella, documentada al s XIII i cremada el 1808, localitzada prop de l’antic coll de Finestrelles, anomenat posteriorment de la Trinitat, on foren bastides el 1445 les forques jurisdiccionals de Barcelona
Josep Comes
Biologia
Naturalista.
Membre de la Conferència Física 1769, després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda 1770, la manera de criar les abelles 1771, la composició del nitre i la pólvora 1771, la muntanya de Montjuïc 1780, el carbó de pedra de Tàrrega 1786, el flagell d’erugues als boscs de Collserola 1786, la sal a la muntanya de Cardona 1787, la composició de la muntanya de Montserrat 1789, un linx mort a Catalunya 1790 i d’altres