Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Guiu II d’Atenes
Història
Quart duc d’Atenes (1287-1308).
Fill del duc Guillem I i d’Helena Comnè-Ducas, estigué 1291-94 sota la tutela del seu padrastre Hug de Brienne El 1299 el casaren amb Matilde d’Hainaut, de cinc anys, filla dels prínceps d’Acaia El 1307 fou nomenat batlle d’Acaia
Ducas
Gran llinatge feudal de l’imperi Bizantí.
Apareix documentat des del segle IX, i assolí importància amb el domesticus schole Constantí Ducas mort el 913, fill del general Andrònic Ducas , que morí en intentar d’esdevenir emperador Descendent seu, possiblement per línia femenina, fou Andrònic Ducas , pare de l’emperador Constantí X Ducas i de Joan Ducas mort el 1081, que fou creat cèsar pel seu germà i conseller del seu nebot Miquel VII Ducas , contra el qual es revoltà el 1073 La seva neta Irene Ducas morta el 1123 fou muller de l’emperador Aleix I Comnè Dos germans de Miquel VII, Constantí Ducas mort el 1082 i Andrònic Ducas mort el…
Trebisonda
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la Turquia asiàtica.
És situada a la riba de la mar Negra, al peu de les muntanyes del Pont i prop de la desembocadura del riu Degirmen, que davalla del pas de Zigana i constitueix un camí natural cap a Armènia i Pèrsia S’estén en un altiplà orientat cap a la mar, i a través del seu port exporta fusta, tabac, fruita avellanes, etc C orrespon a l’antiga Trapezunt , fundada pels colons grecs de Sínope cap a la meitat del segle VIII aC Base romana important, fou engrandida per Trajà i Adrià Destruïda pels gots 257, fou més tard seu d’una comunitat cristiana, i com a estació militar tingué un nou desenvolupament en…
petxeneg | petxenega
Història
Individu d’un poble tàtar de raça mongòlida, que al segle IX s’establí a les ribes occidentals de la mar Negra.
Dividits en tribus, eren regits per l’assemblea d’ancians Criadors de bestiar, eren comerciants i servien de mitjancers entre Rússia, Bizanci i l’Orient Constituïren una amenaça constant per a l’imperi Bizantí, els búlgars i Kíev Foren pràcticament exterminats per Aleix I Comnè 1091 i per Joan II 1122
Miquel Desideri
Història
Política
Diplomàtic possiblement napolità.
Fou enviat per Alfons IV de Catalunya-Aragó, com a ambaixador seu, als emperadors de Bizanci i de Trebisonda Constantí XII Paleòleg i Joan IV Comnè, i al negus Jacob d’Etiòpia on es traslladà per la via del golf Pèrsic, per tal d’acordar una aliança antiislàmica, davant la puixança turca
Robert I de Constantinoble
Història
Emperador llatí de Constantinoble (1221-28).
Fill de Pere de Courtenay Pere I de Constantinoble Dèbil i poc hàbil, fou derrotat a l’Àsia per Joan III Vatatzes 1224, i a Europa per Teodor Àngel Comnè, dèspota de l’Epir Menyspreat per tothom, abandonà la capital i anà a cercar ajut a l’Occident Morí a Grècia, en el camí de retorn
Amalric I de Jerusalem
Història
Rei de Jerusalem (1162-74).
Fill de Folc d’Anjou Successor del seu germà Balduí III, per tal d’impedir que l' atabeg turc de Síria, Nūr al-Dīn, s’apoderés de l’Egipte fatimita, pactà amb el seu sogre, l’emperador de Bizanci, Manuel I Comnè Malgrat aquesta aliança, Amalric no pogué prendre Damiata 1169 Morí el 1174 mentre organitzava una nova campanya
Eutimi Zigabenos
Cristianisme
Teòleg bizantí.
Monjo prop de Constantinoble, rebé de l’emperador Aleix I Comnè l’encàrrec de polemitzar contra el bogomilisme , que havia penetrat a l’imperi Bizantí Escriví una important síntesi dogmàtica Panòplia dogmàtica de la fe ortodoxa , en 28 capítols, i també obres d’exegesi bíblica d’acord amb l’escola antioquena i sobre una base patrística, especialment de sant Joan Crisòstom
megaduc
Història
Cap suprem de la flota de guerra de l’imperi Bizantí.
El títol —que apareix vers el s XI, amb els emperadors Comnè— arribà a constituir la quarta jerarquia de l’imperi L’emperador Andrònic Paleòleg atorgà aquesta dignitat a Roger de Flor, comandant de la Companyia Catalana, el 1303, i posteriorment a Berenguer d’Entença 1305, després d’haver estat investit com a cèsar Roger de Flor Mort Berenguer, fou nomenat megaduc Ximenes d’Arenós 1307
Aleix V Ducas
Història
Emperador de Bizanci (febrer-abril de 1204).
Anomenat Murzufle ‘Cellajunt’ Alt funcionari de palau, casat amb Eudòxia, filla de l’emperador Aleix III Comnè Fou proclamat a conseqüència de la revolta de Constantinoble contra els croats i els emperadors entronitzats per ells, Isaac II i Aleix IV Àngel en reaccionar els croats i prendre la ciutat 13 d’abril de 1204, Aleix V fugí, i alguns mesos després fou condemnat a mort