Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
saponita
Mineralogia i petrografia
Mineral de composició variable; bàsicament és un silicat d’alumini i magnesi hidratat.
És compacta, informe, greixosa i untuosa al tacte Té una duresa d’1,5 i una densitat de 2,3 Anomenada també pedra de sabó , es presenta sovint juntament amb la serpentina N'hi ha a Cornualla Gran Bretanya
Barbara Hepworth
Escultura
Escultora anglesa.
Influïda per Brâncusi, treballà en la recerca de l’espai i la forma abstractes Forma doble 1937 coll Hepworth, Pelagos 1946 coll Hepworth, Meridian 1959 State House, Londres, Forma foradada 1962 Fou premiada a Venècia 1950 i a São Paulo 1959
Thomas Savery
Mecànic anglès.
Treballant a la mina de Cornualla, ideà el 1698 una màquina per a bombar aigua on utilitzà per primera vegada la força del vapor aquesta és considerada com la primera màquina de vapor coneguda Més tard collaborà amb John Cawley en la construcció de la màquina de Newcomen, ideada el 1705
Isolda
Literatura
Música
Esposa del rei Marc de Cornualla.
Protagonista, juntament amb Tristany , d’una llegenda, d’origen medieval, que simbolitza l’amor sublim, la seva figura fou immortalitzada per Wagner en l’òpera Tristany i Isolda
Ceawlin de Wessex
Història
Rei dels saxons occidentals o de Wessex (560-592).
Fill i successor de Cynric Havia lluitat victoriós contra els britons 556 i 571-777, i arribà a separar els britons de Cornualla i de Devon dels de Galles La vall alta del Severn restà per als saxons Fou expulsat, però, el 592, i morí assassinat l’any següent El succeí el seu nebot Ceol
tennantita
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’àrsenic i coure, Cu1 2As4S1 3
.
Mineral que cristallitza en el sistema regular, en cristalls de forma tetraèdrica i també en masses o grànuls Té una fractura irregular i és molt fràgil La duresa és de 4,5, i la densitat, de 4,6-5,1 Té un color de gris a negre i un esclat metàllic És opaca Forma una solució sòlida amb la tetraedrita Quan s’altera passa a malaquita i òxids d’antimoni Els principals jaciments són a Cornualla Gran Bretanya, a Austràlia Broken Hill i als EUA
mar Cèltica
Mar
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes meridionals d’Irlanda.
Limita al NE amb el canal de Sant Jordi, per on es comunica amb la mar d’Irlanda, i a l’E amb els canals de Bristol i de la Mànega, i banya les costes de Galles, Cornualla, Devon i Bretanya Els límits occidental i meridional estan ben definits per la plataforma continental Inclou les illes de Scilly La seva fondària varia entre els 50 m i els 200 m Tenen importància les activitats pesqueres i petrolieres El nom fou proposat per EWL Holt el 1921
Plymouth
Ciutat
Ciutat del comtat de Devon, a Cornualla, Gran Bretanya, a la costa sud de la península de Cornualla.
És nus de comunicacions marítimes, terrestres i aèries i un important centre industrial maquinària, vestits, construccions navals És també un centre cultural, amb un gran nombre d’escoles i museus Bisbat catòlic Ciutat des del 1311, fou, al s XVI, el port de refugi del corsari Drake El 1620 en partí el vaixell Mayflower La ciutadella data del 1666 Conserva molts edificis dels s XVI i XVII
Marcel Landowski
Música
Compositor, crític i director d’orquestra francès.
Si bé utilitzà eclècticament els avenços tècnics contemporanis, manifestà sempre una estètica humanitzadora i espiritual En la línia de Honegger escriví l’oratori Rythmes du monde , el poema simfònic Edina i la somfonia Jean de la Peur 1951 Féu també teatre musical Le rire de Nils Halérius Le fou , òpera de l’era atòmica a la memòria d’AEinstein Le ventriloque En totes aquestes obres la mescla de gèneres i procediments —dansa, cant, estereofonia— es conjuguen amb la idea d’un teatre total Fou director de música a la Comédie Française 1962-65 i al ministeri d’afers culturals 1966
dolmen
© Fototeca.cat
Prehistòria
Tomba megalítica de qualsevol tipus (megàlit).
Generalment és composta d’una pedra plana posada sobre dues o més pedres verticals, de planta senzilla amb tendència rectangular, sense additaments S'oposa a galeria coberta, sepulcre de corredor, etc El terme, del francès dolmen , està documentat per primera vegada el 1868 Sembla que el seu origen prové dels termes bretó taol ‘taula’ i men ‘pedra’, o potser del còrnic tolmên ‘forat de pedra’, per les enormes roques foradades de Cornualla Uns altres noms populars catalans per a designar el dolmen són taula taula dels Lladres , del Port de la Selva, caixa, arca , etc