Resultats de la cerca

Amic d’Espronceda, participà en la conspiració dels numantins , de caràcter liberal, i hagué d’exiliar-se 1824 Moderat de primer i més tard progressista, i adscrit a la Unió Liberal, fou governador de Guadalajara, ministre de la governació 1847 i 1856, comissari reial a les Filipines i ministre plenipotenciari a Berlín Conreà la novella històrica El conde de Candespina 1832, Ni rey ni Roque 1835 llegendes en vers El bulto vestido de negro capuz 1835, i drames La corte del Buen Retiro 1837 i Don Jaime el Conquistador 1838

Estudià a Nàpols, on estrenà òperes com La Beatrice 1740 i Artaserse 1747 El 1748 anà a Londres, on dirigí una companyia italiana que estrenà intermezzi i òperes seves i d’altri A París 1753 donà a conèixer la seva òpera Bertoldo in corte del 1747, que exercí una gran influència en l’òpera francesa i alemanya Tornat a Venècia, fou mestre de capella a l’Ospizio degli Incurabili 1760-62 hi estrenà oratoris i òperes com Antigona 1762 Deixà obres polifòniques i unes remarcables sonates per a clavecí

D’origen jueu, és la figura literària dominant en l’època d’annexió a Castella i el més original dels deixebles de Camões Escriví en castellà Romances 1596 Conreà el gènere pastoral en poesia Éclogas 1605, i en novella Primavera 1601, O Pastor Peregrino 1608 i O Desenganado 1614 Palesa un gran influx del gongorisme castellà Corte na Aldeia 1619 és una aguda teoria del barroc, i exercí una notable influència sobre la literatura castellana del s XVII alhora és un dels documents inicials de l’aixecament portuguès contra Castella

El seu rebesnet i cinquè duc, Francesco MCarafa i Carafa mort el 1642, fou virrei d’Aragó i de Nova Espanya i governador de Milà Acusat d’amistat amb França, fou reclòs al castell de Pinto, on morí, i poc després fou rehabilitat En morir el seu fill i successor sense fills, el rei el cedí 1654, amb grandesa d’Espanya, a Francisco de Moura-Corte-Real, tercer marquès de Castelo Rodrigo Passà als Pio i Savoia, prínceps de San Gregorio, als Valcárcel i als Falcó, barons de Benifaió

Començà a córrer com un exercici de rehabilitació als 30 anys Tot i això, arribà a ser campiona d’Espanya de marató 1989, 1990 i de 20 km en ruta 1988, 1989, així com campiona de Catalunya de marató 1993, 1994, 1996 i de mitja marató 1993 Va rebaixar cinc vegades el rècord català de marató i també tingué el rècord d’Espanya de mitja marató Fou nou vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en marató en el Campionat d’Europa 1990 Guanyà tres vegades la Cursa d’El Corte Inglés de Barcelona 1988, 1989, 1990

Fundat el 1923, nasqué gràcies a l’impuls del Germans de les Escoles Cristianes Jugà en categoria amateur fins la Guerra Civil i, posteriorment, començà a jugar en categories territorials Jugà a tercera divisió en tres etapes 1954-62, 1968-70, 1977-78 El 1989 es fusionà amb la Penya Barcelonista Montcada i el 2001, amb el Club Esportiu El Corte Inglés-Boomerang Disposa d’un equip que juga habitualment a primera divisió catalana i de diversos equips en categories inferiors Antigament jugà al camp de futbol del carrer de Doctor Buxó, que abandonà per jugar al camp de futbol…

Fou campió de Catalunya de marató 2009, mitja marató 2002, 2003, 2004, 2006, 2008, 2012, 10000 m en ruta 2003, 2005, 2008, 5000 m 2004 i 3000 m en pista coberta 2004 En l’àmbit estatal guanyà el Campionat d’Espanya de marató 2005 També s’imposà en curses populars com la Cursa de la Mercè 2004, 2012 i la d’El Corte Inglés 2004 i en l’Obert de la Jean Bouin 2006, 2009, 2010 L’any 2008 fou tercer a la Marató de Barcelona Competí també en duatló i es proclamà campió del món 2011 i iberoamericà 2012

De formació teatral, s’inicià en el cinema amb diversos curtmetratges Posteriorment realitzà dues comèdies crítiques, El love feroz 1973 i Colorín Colorado 1976 Obtingué l’Os d’Or a Berlín per Las truchas 1978 El 1980 dirigí Dolores , un documental sobre Dolores Ibárruri Altres pellícules seves són La corte del Faraón 1985, Divinas palabras 1987, La noche más larga 1991, Tirano Banderas 1993, El seductor 1994, Suspiros de España y Portugal 1994, Tranvía a la Malvarrosa 1996, Siempre hay un camino a la derecha 1997, Lázaro de Tormes 2000, juntament amb Fernando Fernán Gómez, i…

Organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i la Federació Catalana de Patinatge, era també coneguda com Festa dels Patins del Corte Inglés Fou una iniciativa pionera a tot el món que convertí Barcelona en la primera ciutat que celebrava una festa de patinatge, i era considerada com la major concentració popular de patins d’Europa Incloïa un recorregut de 10 km pels carrers de Barcelona En la primera edició es disputà el primer torneig d’hoquei en línia d’Espanya i l’any 2000 també serví per a reivindicar l’hoquei sobre patins com a esport olímpic En totes les seves edicions…

Fou creada l’any 2004 amb el nom de Festa Sobre Rodes, incloent la Festa de la Bicicleta de Barcelona i recuperant l’estructura de la Festa dels Patins del Corte Inglés, que se celebrà entre el 1994 i el 2002 El principal organitzador és l’Ajuntament de Barcelona Consta d’una passejada popular en bicicleta o patins pels carrers de Barcelona i d’una fira de la bicicleta coneguda com Bike Show La fira aglutina durant dos dies les marques comercials del sector i s’encarrega d’organitzar activitats, competicions i exhibicions de ciclisme i patinatge L’edició del 2011 reuní 37000…