Resultats de la cerca

Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep Continua en els Moore

Filla d’Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, i de la infanta Maria Lluïsa Ferranda d’Espanya Es casà 1878 amb el seu cosí germà el rei Alfons XII, i morí de tifus al cap de sis mesos

Fill de Bela II, destronà el seu cosí Salomó i el succeí 1074 El papa i l’emperador bizantí, Miquel VII, el reconegueren, però el debilitament intern del poder reial permeté als bizantins de reforçar llur influència a Hongria

Aplegà i féu imprimir per Carles Amorós l’obra literària del seu cosí, Francesc Moner i de Barutell Barcelona 1528, amb una dedicatòria —en castellà— al duc Ferran Folc de Cardona, en la qual féu un esbós biogràfic de l’autor

El 4 de juny de 1916, guanyà la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona, organitzada pel Motoclub Barcelona Fou vicesecretari segon de la junta directiva de la Penya Rhin Fou cosí dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Ferrer

Succeí el seu pare, Frederic I, i hagué de vèncer els partidaris del seu cosí Cristià II 1536 El mateix any introduí el protestantisme a Dinamarca i legalitzà la successió del seu fill Frederic II en canvi de certes concessions a la noblesa

Durant les dècades de 1950 i 1960, amb el seu cosí, Josep Manuel Anglada, donà un gran impuls a l’escalada amb la introducció de noves tècniques i l’obertura de vies, conegudes amb el nom Anglada-Guillamon, a parets de Montserrat, el Pedraforca, Riglos o Terradets També van realitzar diverses primeres escalades estatals a les Dolomites El 1961 participà en la primera expedició estatal als Andes del Perú, un projecte iniciat pel seu cosí Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i ell mateix Els expedicionaris ascendiren diversos cims verges i aconseguiren la primera absoluta…

Participà activament en la insurrecció dels moriscs de Granada 1568 amb el seu cosí Aben Humeya Després d’assassinar aquest, es nomenà “rei dels andalusos” 1569 A la darreria del 1570 la rebellió restà totalment sufocada, i Aben Aboo fou executat pels mateixos partidaris

Fill d’Alexandre I, el succeí sota la regència d’un consell presidit pel seu cosí, príncep Pau Karadjordjevič Major d’edat 1941, el mateix any s’exilià a Londres, en ésser ocupat el país per Alemanya Finida la guerra, Iugoslàvia esdevingué república 1945

Heretà el comtat d’Empúries del seu cosí segon Ponç VI, però el rei Jaume II l’obligà a permutar-lo amb l’infant Pere en canvi de les baronies valencianes d’aquest Pego, Xaló i Laguar Participà en l’expedició de Granada 1311