Resultats de la cerca

Hom pot incloure-hi també el període anterior, dominat per la literatura patrística patrologia, especialmente el seu segle d’or segles IV-V Hi destaquen els alexandrins Atanasi 295-373 i Ciril d’Alexandria 380-444 els capadocis Basili el Gran ~ 329-379, Gregori de Nazianz 330-390 i Gregori de Nissa ~ 334-394 els antioquens i palestinencs Ciril de Jerusalem ~ 315-387, Diodor de Tars ~ 330-392, Epifani de Salamina ~ 315-403, Joan Crisòstom ~ 344-407, Teodor de Mopsuèstia ~ 350-428, Procle de Constantinoble mort el 444, Teodoret de Cir ~ 393- ~466 Hom sol dividir la literatura…

Passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina

Els romans hi arribaren el 218 aC i tingué un paper clau durant l’època de la conquesta romana d’Hispània segles II-I aC August creà una nova divisió provincial, arran de la qual Tarragona esdevingué capital de la província Citerior i experimentà una gran transformació La monumentalitat de la ciutat romana hi és encara apreciable No hi ha constància documental de quan fou creat el bisbat La primera notícia sobre un bisbe data del segle III, en concret del 257, any en què un bisbe anomenat Fructuós fou ajusticiat pels romans durant la persecució dels cristians Al llarg del segle V caigué en…

Estudià a Gouda 1473-76, a Utrecht 1476-78 i a Deventer 1478-84, on conegué l’humanista Rudolf Agricola Orfe, passà a les escoles dels Germans de la Vida Comuna de ‘s-Hertogenbosch, on rebé l’influx pietístic de la devotio moderna Canonge regular de sant Agustí a Stein 1487, hi escriví De contemptu mundi epistola 1521, elogi de la vida monàstica, i hi degué començar l' Antibarbarorum liber 1518 contra el ròssec medieval que l’havia envoltat Ordenat sacerdot el 1492, el 1493 esdevingué secretari del bisbe de Cambrai Era ja un perfecte llatinista, bon coneixedor dels poetes i prosistes de l’…

Passà als Falcó, als Rodríguez de la Encina i als González de la Peña

Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…

L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…

Dels Julià passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina

Còdexs La biblioteca de l’Arxiu Capitular de Tortosa conté un dels conjunts de manuscrits d’època romànica més importants de Catalunya Tenen fama ben guanyada des que Denifle publicà en la “Revue des Bibliothèques” de París un número monogràfic generfebrer del 1896 amb el títol Inventarium codicum manuscriptorum capituli Dertusensis Existien inventaris catedralicis antics que consignaven els manuscrits de l’Arxiu Capitular Un inventari de béns de l’any 1354 té registrats, entre altres coses, 111 llibres al segle XV consta que es féu una ampliació de la llibreria i del 1420 és el primer…

Lletra capital del foli 131, decorada amb el típic entrellaçat-graella, a base d’una xarxa regular de franges diagonals i equidistants, entrecreuades a intervals regulars G Llop El volum núm 166 del catàleg de Gudiol * i LXXII de l’inventari de Villanueva és compost per 191 folis de 30×21 cm, escrits en lletra carolina, en els quals s’inclouen fonamentalment una Història ecclesiastica tripartita sobre textos de Sozòmenos, Sócrates i Teodoret, i les obres de sant Joan Crisòstom De lapso i fragments dels Comentaris sobre els salms Es tracta d’un còdex que encara que a vegades ha…