Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
¡No quiero... no quiero!
Cinematografia
Pel·lícula del 1937-1938; ficció de 110 min., dirigida per Francisco Elías Riquelme.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona REFERENT LITERARI La comèdia homònima de Jacinto Benavente GUIÓ FElías FOTOGRAFIA Josep Gaspar blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos, Eduardo Gosch MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Joan Dotras Vila INTERPRETACIÓ Enriqueta Soler Elvira, Fred Galiana Matito, Enric Guitart Valerio, Josep Baviera Alberto, Roma Taeni la directora, Carmen López Lagar la comtessa, mare d’Elvira, Pedro Larrañaga Raimundo, Jesús Puche Ansúrez, José Álvarez Lepe el director ESTRENA Madrid, 11031940, Barcelona, 22041940 Sinopsi La burgesia…
La Tribuna Socialista
Periodisme
Diari en castellà, publicat a Barcelona des del 12 d’agost fins a l’11 d’octubre de 1931, com a òrgan de l’Agrupació Socialista local, aleshores escindida de la Federació Catalana del Partido Socialista Obrero Español.
De contingut violentament anticenetista, preocupat sobretot per la pugna interna del partit, i molt poc sensible a la realitat catalana, el diari acabà desapareixent per consumpció, poc abans de la reunificació de les dues branques del PSOE a Catalunya En fou director Josep Vila i Cuenca, i hi escriviren, entre d’altres, Raimundo Morales Veloso, Joaquim Escofet, Desideri Trilles, Julián Zugazagoitia, Bruno Alonso i ARamos Oliveira
Cecilio Alonso Suárez
Handbol
Jugador d’handbol.
Debutà a l’Atlético de Madrid el 1976, on jugà onze temporades Durant dues temporades estigué al FC Barcelona 1987-89 i guanyà dues Lligues 1988, 1989, una Copa del Rei 1988 i una Supercopa d’Espanya 1989 Posteriorment jugà al Balonmano Cuenca i novament a l’Atlético de Madrid Amb la selecció espanyola es proclamà campió del Mundial B 1979 i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984
Club de Bitlles CatalanesAlls Secs Piquen de Mont-ras

Membres del Club de Bitlles Catalanes Alls Secs Piquen de Mont-ras
Club de Bitlles Catalanes Alls Secs Piquen de Mont-ras
Bitlles
Club de bitlles catalanes de Mont-ras.
Fundat el 2003, la primera presidenta fou Cati Jurado i Marimon Participa en la Lliga de Girona des del 2003, en la Copa Generalitat des del 2005 i en la Lliga nacional des del 2010 La temporada 2006-07, amb la incorporació de nous jugadors procedents del desaparegut equip Spuknics formà un equip més competitiu Guanyà una Copa Generalitat 2009 Alguns dels jugadors més destacats són Jordi Burgas, Maria Cuenca, Joan Perea i Margarita López
L’IEC presenta una nova gramàtica
L'Institut d'Estudis Catalans presenta la Gramàtica essencial de la llengua catalana Es tracta d’una gramàtica simplificada i més accessible que la normativa publicada el 2016, sobre la qual es basa Té la particularitat que és concebuda per ser consultada en línia, i no en paper La presentació ha estat a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC i Maria Josep Cuenca, membre de la Secció Filològica i directora del projecte
Intent de fuga d’“El Vaquilla”
Juan José Moreno Cuenca, més conegut com “El Vaquilla”, no compareix a la presó de Quatre Camins la Roca del Vallès, d’on havia sortit amb permís per a anar a classe per treure’s el carnet de conduir Després de cometre diversos atracaments, “El Vaquilla” és detingut el dia 27 mentre anava en un cotxe robat Cèlebre per les seves repetides condemnes i fugues, “El Vaquilla” fins i tot ha protagonitzat pellícules inspirades en la seva vida, però mai no ha estat condemnat per delictes de sang i havia de sortir de la presó al febrer del 2001
Pilar Miró Romero
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica castellana.
Després de treballar en televisió, dirigí el llargmetratge La petición 1976, el qual seguiren El crimen de Cuenca 1976, film polèmic arran de la seva interdicció, Gary Cooper que estás en los cielos 1980, premiat al Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1981, Hablemos esta noche 1982, Werther 1986, Beltenebros 1991, Os de Plata al Festival de Berlín, El pájaro de la felicidad 1993, El perro del hortelano 1995, premi Goya i Tu nombre envenena mis sueños 1996 En 1982-85 fou directora general de cinematografia espanyola i en 1986-89, directora general de l’organisme públic…
Equipo 57
Col·lectiu d’artistes espanyols, actiu entre el 1957 i el 1962.
Tingué una gran influència en l’art espanyol de la segona meitat del segle XX El model d’actuació artística que propugnà i la coherència formal i conceptual de la seva obra es convertiren en referents Estigué format per escultors, arquitectes i pintors, com Juan Cuenca, Ángel Duarte, José Duarte, Agustín Ibarrola i Juan Serrano, als quals s’uniren, de manera puntual, altres creadors Des de la convicció que calia superar la idea romàntica de la individualitat de l’artista, Equipo 57 apostà per un treball collaborador i multidisciplinari S'apartà de l’art informal per cultivar un…
Segundo Luis Moreno Andrade
Música
Musicòleg, compositor i pedagog equatorià.
Es formà musicalment a Cotacachi i, des del 1906, al Conservatori Nacional de Música de Quito Fou alumne de Dominico Brescia, el qual l’impulsà a recollir i estudiar la música indígena del seu país Dirigí la banda de l’armada equatoriana 1915-37 i fou director dels conservatoris de Cuenca 1937-40 i Guayaquil 1940-45 La seva aportació més important són els exemples musicals i les descripcions de les cerimònies dels indígenes de l’Equador Els seus enregistraments són especialment importants perquè constitueixen l’únic testimoni d’aquestes pràctiques És autor d’importants tractats d…
Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya
Cartell de propaganda antifeixista de la Unió General de Treballadors (octubre del 1936)
© Fototeca.cat
Economia
Central sindical creada a Barcelona el 29 de juliol de 1934, per escissió d’una gran part dels sindicats de la UGT catalana, contraris al centralisme del comitè executiu estatal.
Estretament vinculada a la Unió Socialista de Catalunya , en formaven part, inicialment, 41 sindicats i 19 429 afiliats, sota la presidència de JFronjosà La seva principal força es trobava en els sectors d’empleats de banca, tècnics, administratius i obrers qualificats N'eren dirigents MMartínez i Cuenca, JSánchez i Marín, CSala i Franqueza, GMartínez i Lozano i RPalomas i Tudó Participà, durant la primera meitat del 1936, en els fronts únics sindicals amb la UGT, la Federació Obrera d’Unitat Sindical i el CADCI el 21 de juliol de 1936, davant les circumstàncies provocades per l’aixecament…