Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
Ignasi Aballí i Sanmartí
Art
Artista plàstic.
Estudià a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Des del final dels anys vuitanta, la seva reflexió se centra en els problemes intrínsecs al procés de creació artística, als materials i als límits de la pintura, des d’un àmbit més conceptual que pròpiament formal S’interessa per la representació del pas del temps i el seu rastre, i per la transformació de les obres sota el seu efecte Dins l’àmbit estatal, ha presentat exposicions individuals a la galeria Antoni Estrany, de Barcelona, i a la galeria Elba Benítez, de Madrid Ha estat present en exposicions com “…
Oder
Riu
Riu d’Europa, tributari de la mar Bàltica (912 km de longitud i 18.000 km2 de conca).
Neix a l’extrem sud-oriental dels Sudets, al peu de l’Oderské, a Txecoslovàquia, on rega la Moràvia Septentrional, i passa per Ostrava, aigua avall de la qual entra a Polònia, que recorre de SE a NW Rega la baixa Silèsia, passa per Breslau i, pocs quilòmetres abans d’Eisenhüttenstadt RDA, rep el Neisse de Lusàcia, afluent principal per l’esquerra, i des d’aquesta confluència serveix de límit fronterer entre Polònia i la República Democràtica Alemanya, fins poc abans de desembocar al golf de Szczecin, a través d’un delta llarg i estret Passa per Frankfurt de l’Oder i Szczecin L’…
àvar | àvara
Història
Individu d’un poble nòmada de l’Àsia central, d’origen turc o mongòlic, que prengué el nom d’àvar al segle V.
Els àvars, impellits devers occident, dominaren les estepes del Volga fins a la segona meitat del segle VI Sotmeteren i s’incorporaren tribus dels huns, s’establiren al nord del Caucas i s’oferiren al servei de Bizanci L’emperador Justinià els prengué a sou contra els búlgars i els eslaus i els autoritzà 561 a establir-se a la península Balcànica Vencedors, els àvars avançaren cap a occident S'aliaren amb els longobards contra els gèpides, que foren derrotats 567 aleshores ocuparen la conca del Danubi-Tisza, on establiren el centre de llur domini, que, sota el kan Baian ~565-602, s’estenia…
Portoferraio
Ciutat
Ciutat de l’illa d’Elba, Itàlia, a la província de Liorna.
Port principal de l’illa a la costa septentrional, és centre pesquer i siderúrgic, amb alts forns El 1814 esdevingué capital del petit estat assignat a Napoleó I
Pirna
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a l’esquerra de l’Elba.
Té fàbriques de cellulosa i seda artificial, bé que antigament fabricava drap i fonia ferro Sotmesa temporàniament al regne de Bohèmia, ha estat sempre un mercat fronterer entre Saxònia i Bohèmia Conserva un convent de dominicans actualment museu, una església dedicada a la Mare de Déu i la Casa de la Ciutat, tots construïts al s XVI
Meissen
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a la vora de l’Elba.
Fundada el 929 per Enric I, esdevingué la capital d’una poderosa marca, i passà a Prússia el 1745 La catedral, gòtica s XIII, conté les tombes dels reis saxons El castell d’Albrechtsburg, de la darreria del s XV, esdevingué seu de la manufactura de porcellana de Meissen Fundada el 1710 per JFBöttger, descobridor a Europa de la fórmula de la porcellana dura xinesa, fou la primera manufactura europea d’aquest tipus de porcellana La primera producció s’inspirà en temes xinesos, però aviat adoptà l’estil rococó, i fabricà especialment bibelots vestits a la moda de l’època El millor moment de la…
Philibert Guillaume Duhesme

Philippe Guillaume Duhesme
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar francès i comte de Duhesme.
Ascendit a general el 1794, es destacà en les campanyes de la Vendée i d’Itàlia Per ordre de Napoleó, al febrer del 1808 entrà al Principat de Catalunya al davant de l’exèrcit anomenat Cos d’Observació del Pirineu Oriental A Barcelona ocupà per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc quan esclatà la revolta antifrancesa maig del 1808 dirigí les operacions per tal de sufocar-la al Principat, però Schwartz fou derrotat al Bruc, Chabran a Tarragona, i ell mateix fracassà en l’intent d’apoderar-se de Girona Es retirà a Barcelona, tot esperant reforços, on dugué a terme una política…
Brunsvic
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya, vora el riu Oker.
Situada a la regió de Börde, fèrtil districte agrícola, té un pla irregular, format per cinc parts Altstadt, Neusdadt i Altewick parts antigues i Hagen i Sack, de creació més moderna Traspassat l’Oker, s’han estès barris residencials, mentre que al SW han crescut barris industrials És un nucli d’indústria mecànica concentrada en el Mittellandkanal, a 10 km de la ciutat, amb fàbriques d’automòbils Mercedes, vagons de tren i instruments de precisió, indústria òptica i cervesera, etc És cruïlla de les rutes comercials Rin-Elba i mar del Nord-Leipzig Centre d’ensenyament superior…
Westfàlia
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya, que té com a centre la ciutat de Münster.
Fou poblada antigament pels westfalen , poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr al S, el Zenne a l’E i l’Issel a l’W, és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia Al segle X formà part del ducat de Saxònia Al segle XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en dos, i hom creà el ducat de Westfàlia, sota la…
Brandenburg
Regió
Regió del nord d’Alemanya.
Comprenia tradicionalment una part a l’oest de l’Elba, la Marca Vella o Altmark, una altra de central compresa entre els cursos mitjans de l’Elba i de l’Oder, la Marca Mitjana o Mittelmark, i una altra a l’est de l’Oder, que s’allargava entre la Pomerània i els antics límits de Polònia, la Marca Nova o Neumark a les tres marques eren unides d’altres petites regions Uckermark, Prignitz i Ruppin i els bisbats secularitzats de Brandenburg, Havelberg i Levus En la divisió provincial prussiana del 1815 l’Altmark fou integrada en la província de Saxònia, i la resta, juntament amb la Baixa Lusàcia,…