Resultats de la cerca

Competí representant el Club Sant Eloi Fou subcampió estatal amateur en la categoria de pes gall 1969 i obtingué dos Campionats de Catalunya en aquesta mateixa categoria 1968, 1969

A Barcelona els ballesters eren agrupats en gremi des del 1257, amb una confraria sota l’advocació de sant Eloi A Palma els ballesters formaren una sola confraria amb els ferrers

Competí representant l’Sporting i el Club de Boxa Sant Eloi Guanyà en dues ocasions el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes lleuger 1967, 1971

Competí representant el club de boxa Sant Eloi Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall 1970 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur

Competí representant el Club de Boxa Siglo XX i el Club de Boxa Sant Eloi Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes ploma 1966 Formà part d’una selecció barcelonina de boxa amateur el mateix any

Competí representant el Club Boxa Sant Eloi Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà en derrotar el púgil Àngel Parra 1966 S’entrenà a les ordres dels preparadors Marzari i Hidalgo Formà part de la selecció catalana de boxa amateur

Documentat a Tortosa Amb el seu sogre, l’argenter valencià Eloi Canyamés, s’encarregà 1626 de la fàbrica d’una custòdia d’argent daurat, en forma de templet acabat amb una cúpula i la figura de Crist, per a la seu tortosina Es dugué a terme el 1638

Competí representant el club de boxa Sant Eloi i es proclamà subcampió d’Espanya amateur en les categories de pes ploma 1971 i de pes lleuger 1975 També fou campió de Catalunya amateur de pes ploma 1971 abans de marxar a Mallorca, on passà al camp del professionalisme 1976

A Barcelona constituïren un gremi propi amb els daguers des del 1512, i perdurà fins al s XIX A València eren units amb els daguers, els armers, els esmoladors i els forjadors d’armes blanques A Mallorca formaven part, amb els ferrers i altres metallúrgics, de la confraria de Sant Eloi

Fou un dels masos del castell de Mor Sembla que el lloc fou habitat en època ibèrica, per la terrissa que s’hi ha trobat Al segle XIV era de domini reial El 1395 fou adquirit per Joan d’Aquilomis que el cedí a la vila de Tàrrega Sembla que fou adquirit després pel duc de Sessa, senyor de Bellpuig L’any 1699, el mateix duc va establir àmplies facultats a favor de Francesc Colom Després de molts plets, sembla que prevalgueren els drets de la família Colom Quan aquesta s’extingí, testamentàriament passà a la comunitat dels franciscans de Bellpuig A conseqüència del primer intent desamortitzador…