Resultats de la cerca

Basant-se en el diferent gruix anual dels llims i les argiles glacials varves establí una cronologia geològica, per la qual cosa és considerat un dels creadors de la geocronologia

De família benestant, després d’estudiar als Estats Units es graduà en dret el 1951 per la Universitat d’Estocolm Membre del Partit Socialdemòcrata, fou consultor especial del primer ministre Tage Erlander 1953-63 Diputat des del 1958, fou ministre sense cartera 1963-65, de Comunicacions 1965-67 i d’Educació i Cultura 1967-69 El 1969 succeí Erlander com a president del seu partit i primer ministre Reformista radical, sobre l’estructures d’un fort estat del benestar bastit pel seu predecessor, impulsà un programa en el qual la igualtat no tan sols d’oportunitats esdevingué la…

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg Mozarteum, Siena, Roma i Viena Debutà el 1952 com a Azucena Il Trovatore a la Reial Òpera Sueca i aquell mateix any hi ingressà com a membre de la seva companyia El 1960 interpretà el paper de Dido Els troians al Covent Garden de Londres, escenari on reaparegué en temporades successives Posteriorment fou contractada en diverses ocasions per a intervenir al Festival de Glyndebourne Actuà amb èxit al Metropolitan de Nova York 1960-63, als Festivals de Bayreuth 1962-65 i a Salzburg 1966 El 1978 participà…

Continuador de l’escola sueca, iniciada per Wicksell, desenvolupà, parallelament a l’obra de Keynes i amb els mateixos elements, una anàlisi de les magnituds macroeconòmiques Estudià especialment els canvis cíclics com a inherents al sistema econòmic i defensà que la intervenció de l’estat en l’economia s’ha de limitar a casos d’emergència nacional Obres principals Studies in the Theory of Economic Expansion 1937 i Business Cycles and Economic Policy 1953

Doctor en medicina per l’institut Karolinska 1943 i doctor honorari per la Universitat de Basilea 1960, fou professor en diverses universitats d’Europa i Amèrica del Nord Publicà molts treballs a partir dels seus estudis sobre l’heparina, l’autooxidació, la formació i el metabolisme del colesterol i dels àcids biliars, i fou especialment conegut per l’isolament de les prostaglandines, així com l’estudi de llur estructura i acció El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb BI Samuelsson i JR Vane

Es donà a conèixer com a poeta Marionetterna ‘Els putxinellis’, 1903 De les seves novelles cal citar Drömmen ‘El somni’, 1904, Ett bokslut ‘Un balanç’, 1942, etc Descriví preferentment la vida i els problemes de la ciutat amb un estil contingut i irònic i un llenguatge elaborat

Començà a escriure poemes amb dotze anys i des del 1962 es donà a conèixer publicant nombrosos reculls de poesia Després d’una greu crisi esquizofrènica posterior a la mort de la seva mare, el 1963, fou internat en una clínica psiquiàtrica L’any 1973 debutà en l’escriptura dramàtica i des d’aleshores la seva producció fou molt prolífica, amb més d’una quarantena d’obres i un ampli reconeixement internacional La seva escriptura, sovint impregnada de violència, es nodreix d’obsessions personals i explora les relacions familiars o els conflictes socials de les metròpolis contemporànies Algunes…

Estudià a la Reial Acadèmia de Música i Òpera de la seva ciutat natal, i el 1947 debutà amb Bastià i Bastiana Mozart al Palau de Drottningholm Aviat fou contractada com a membre de la companyia de la Reial Òpera Sueca i, gràcies a la versatilitat de la seva veu, inicià una brillant carrera internacional Interpretà sobretot C Monteverdi, WA Mozart, PI Čajkovskij, R Strauss, C Debussy, L Janáček i B Britten i estrenà òperes d’autors contemporanis, com HW Henze o D Argento El 1957 debutà al Festival de Glyndebourne, i dos anys més tard ho féu al Metropolitan de Nova York, a més del Covent Garden…

Pujà al tron en ésser derrotat el seu nebot Gustau IV Féu la pau amb Rússia cessió de Finlàndia, 1809 i amb Napoleó 1810 Sense descendència, adoptà com a successor el mariscal francès Jean Bernadotte 1810, que exercí una influència considerable durant tot el seu regnat Per la pau de Kiel 1814, Dinamarca hagué de cedir Noruega a Suècia, i el parlament noruec reconegué Carles com a rei el 1815

Fill de Carles X de Suècia , durant la seva minoritat controlà el poder de la noblesa, i governà personalment des del 1672 En la guerra contra Brandenburg i Holanda, fou derrotat a Fehrbellin 1675, i perdé la Pomerània sueca Dinamarca envaí Escània, però a partir de la victòria de Lund 1676 els suecs rebutjaren l’atac i fou signat 1679 el tractat de Lund A partir d’aleshores Carles es dedicà a la reorganització financera —recuperà les terres de la corona alineades als nobles— i de l’exèrcit i l’armada, i establí, especialment a partir del 1682, un poder de tipus absolut