Resultats de la cerca

Essent escolà de la capella de música de Balaguer, estudià música amb Francesc Coma A quinze anys inicià estudis d’orgue a Lleida amb Magí Puntí, amb qui feu també contrapunt Es traslladà després a Barcelona, on estudià amb A Rius Durant un breu període de temps dirigí la capella de música de la catedral, llavors sota el magisteri de Josep Sancho i Marraco, amb qui és de suposar que també realitzà estudis Posteriorment dugué a terme una llarga carrera com a concertista de piano mentre n’exercia el magisteri L’any 1876 emigrà cap a Costa Rica, on exercí d’organista i mestre de capella a…

A nou anys estudià solfeig i quan en tenia onze s’inicià en el violí amplià estudis amb Berini, violí solista de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu A setze anys es traslladà a Marsella, on feu de violinista mentre prosseguia la seva formació Més tard, installat a París, estudià amb H Colet i obtingué la plaça de violinista de l’Òpera Còmica Després d’ocupar aquest càrrec durant quinze anys tornà a Barcelona, on, juntament amb el seu germà Pere, fundà la societat dramaticomusical Euterpe y Talía i la societat musical Concierto Barcelonés 1848 A partir d’aquestes experiències…

Estudià a Leipzig amb IMoscheles, EFRichter i KReinecke, i amb NGade a Copenhaguen, on féu amistat amb Rikard Nordraak, que el féu aprofundir en el folklore noruec i amb el qual fundà la societat Euterpe per a la difusió de la música escandinava Viatjà per Itàlia tornà a Noruega 1867 i conegué Liszt en un nou viatge a Alemanya Fou el creador de l’escola nacional noruega Autor de música escènica per a diversos drames de Björnson, com Sigurd Jorsalfar 1872, i per al drama d’Ibsen Peer Gynt 1876 —del qual extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891— Escriví deu colleccions de Peces…

El primer número aparegué l’11 de gener de 1863 i, després de 84 setmanes, el darrer aparegué el 7 d’agost de 1864 Tenia la redacció al carrer del Comte de l’Assalt 34, 2n, i la impressió era a càrrec de Narcís Ramírez Dedicada a temes musicals i literaris, constava de vuit pàgines de mida foli, a dues columnes Publicava notícies i efemèrides musicals, informacions dels cors claverians i els concerts de la Societat Coral Euterpe a més, incloïa una crònica musical sobre el món de l’òpera i una secció dedicada a la literatura, amb fragments d’obres teatrals i proses diverses,…

Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Boada i el pare Palau Quan aquest abandonà el monestir durant el període desamortitzador el seguí a Granollers, i amb ell estudià piano, violí, composició i orgue Malgrat que estudià advocacia a Barcelona, durant tota la seva vida es dedicà a la música Fou organista de l’església parroquial de Caldes de Montbui Collaborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de cors populars i fundà, a Caldes, l’Euterpe Caldense, entitat per a la qual compongué diferents peces corals Aquestes obres seves foren molt ben acollides i conegudes per…

Poc després del seu naixement la família retornà a Torredembarra, d’on era natural i on Francesc estudià solfeig, harmonia i violí amb I Hernández Recasens A nou anys ja tocava el violí El 1829 obtingué el títol de batxiller en filosofia, i el 1836, el de medicina i cirurgia a Barcelona, ciutat on el 1832 començà a estudiar cant amb Joan Goula i on conegué Caterina Mas, soprano, amb qui es casà Junts debutaren amb Norma al teatre Principal de Palma Posteriorment també cantà a València, al Teatre de la Santa Creu i al Liceu de Barcelona i, finalment, a Bilbao, on perdé la veu a causa d’una…

Vida Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà A sis anys, a causa d’una infecció, va perdre la visió de l’ull dret i va haver de reduir la seva formació a l’àmbit familiar Cap al 1838, les dificultats econòmiques obligaren els germans Clavé a posar-se a treballar Josep Anselm abandonà els estudis i feu de torner, però hagué de deixar aquesta activitat al cap de dos anys per problemes de salut Pels coneixements musicals que anà adquirint, es professionalitzà i, a disset anys, es començà a guanyar-se la vida cantant per cafès i tavernes de Barcelona, acompanyant-se amb la guitarra, i composant …

Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès com a tiple a la catedral de Barcelona, on estigué —com el seu germà Cosme Ribera — sota el mestratge de Josep Marraco i Mateu Ferrer Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 tornà a Barcelona, on fou mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del seu germà, i del Teatre Principal Fundà i presidí la…

No es tenen notícies d’activitat musical a la ciutat fins al principi del segle XVI, època en què s’ha documentat l’existència d’uns "orgues doblats" i de llibres de salms 1508 El 1536, s’installà un orgue de Miquel Serdanya al nou temple parroquial de Santa Maria, i des de llavors el govern del consell de la ciutat finançà la capella de música Joan Pau Pujol fou proposat com a organista a Mataró el 1591, i el 1595 es construí un nou orgue de vint-i-dos registres, bastit per Josep Bordons La polifonia devia ésser habitual a la parròquia des del principi del segle XV, però no fou fins el 1616…

Divinitats del cant i de la dansa, llur nombre i llurs noms foren ja fixats a la Teogonia hesiòdica Venerades com a nimfes de les fonts, l’origen de llur culte sembla ésser l’Olimp, a la regió de Pieria d’on els ve el sobrenom de Muses Pièrides, o l’Helicó, davant el Parnàs, on hi havia la font Hipocrene, obra del cavall alat Pegàs Hom creu que Apollo Musageta guiava llurs cants i llurs danses, i així foren celebrades pels poetes en la poesia antiga i, posteriorment, en l’obra de diversos autors, fou norma d’invocar-les en començar qualsevol cant poètic A l’època hellenística fou assignada a…