Resultats de la cerca

Fortalesa que centrava la vall homònima, que incloïa també Vacamorta i Trulles, lligada a la senyoria dels Lierp-Benavent L’any 1150 es va signar convinença entre Arnau de Sanaüja, membre del llinatge dels Benavent, i Roger de Montanyana, per la qual aquest va acaptar en feu el castell de Terrassa i de Vacamorta, amb la tercera part dels dominis senyorials i els respectius cavallers, en canvi de retre jurament de fidelitat

Situació Vista aèria del serrat on s’alça el castell amb l’església de Sant Eudald, a primer terme ECSA - M Catalán Castell situat a la part alta del serrat a l’extrem del qual hi ha el poble de Rubió de Sòls, actualment abandonat La fortificació controlava el curs del Segre, que passa per sota, al nord del castell, i els engorjats que hi ha abans d’arribar a Alòs de Balaguer En el mateix serrat hi ha l’església de Sant Eudald Mapa 33-13328 Situació 31TCG338416 Des d’Artesa hem d’agafar la carretera que va a l’ermita de Salgar i a Rubió de Sòls Passat un indret d’acampada, hem de deixar el…

Aquest castell és conegut des de l’any 1068, en què apareix en el testament d’Arsenda, esposa d’Arnau Mir de Tost Arsenda establí que el castell de Marcovau fos donat a Sant Miquel de Montmagastre, priorat de Sant Pere d’Àger des del 1065, i a Santa Maria d’Artesa, i que el seu nebot Ramon Bernat el posseís al servei del seu senyor i de les dites esglésies Fins el 1193 no es tenen noves referències sobre Marcovau, concretament en el testament de Guerau Alemany, on Marcovau figura entre els feus que aquest posseïa pel vescomte d’Àger Actualment no resta res del castell al poble de Marcovau

El municipi se segregà d’Oriola el 1986 L’agricultura és un recurs important en l’economia del terme, basada sobretot en el regadiu hortalisses i cítrics El secà, de menor extensió, és destinat principalment a l’ametller S'hi han desenvolupat el sector dels serveis i la construcció, relacionats amb el turisme urbanització de la Torre de la Foradada L’església la Mare de Déu del Pilar, que fou declarada el 1753 ajuda de Sant Miquel de Salines, fou erigida posteriorment en parròquia El terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, el qual, refet poc després, tornà a caure L’església…

Situació Capçalera d’aquest temple, ampliat amb dues capelles laterals de construcció tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Marcovau és a la part alta del poble, situat sobre un turó que domina la carretera d’Artesa de Segre a Ponts Mapa 33-13328 Situació 31TCG370373 S’arriba a Marcovau per una pista que surt al costat de la fita del km 45 de l’esmentada carretera JAA Història Malgrat que no sabem amb certesa quan fou conquerit als àrabs, deduïm que no ho fou abans del 1054, car en aquell any, segons l’acta de dotació de Sant Miquel de Montmagastre, era recent la conquesta de…

Culmina al penyal Gros 861 m alt Al seu vessant hi ha les ruïnes de l’antic castell de Benissili

Vacamorta és un petit llogaret situat a la riba esquerra del riu del mateix nom, afluent de l’Éssera La seva església ja existia el 1092, any en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la nova canònica augustiniana de Roda amb les quartes episcopals de l’església de Vacamorta, que, segons això, ja era considerada parròquia L’any següent, aquest mateix bisbe assignà les seves rendes a la mensa capitular L’arxiu de Roda conserva un censal adquirit el 1406 per Antoni Coll i Mata, rector de Vacamorta