Resultats de la cerca
Es mostren 8814 resultats
Emili Francès Molina
Hoquei sobre patins
Àrbitre d’hoquei sobre patins.
Jugà a les categories inferiors del Llista Blava de Lleida i també fou entrenador de l’equip juvenil del club i del CP Bell-lloc S’inicià en l’arbitratge el 1970 Sis anys després ascendí a la categoria estatal, el 1980 a la internacional i el 1983 es retirà de l’arbitratge per discrepàncies amb els dirigents del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge Durant l’època que estigué en actiu dirigí nombroses finals de competicions estatals i internacionals, i fou distingit com a millor àrbitre del Campionat d’Europa 1981
Francés Boya Alòs
Política
Polític, conegut per Paco Boya.
Cursà formació professional i ciències polítiques a la Universitat Oberta de Catalunya Actiu en els medis culturals i dels mitjans de comunicació de la Vall d’Aran, és autor de la guia literària Era Val d’Aran 1995, de les narracions Era alendada deth bòsc 1997 i de la novella Presoèrs dera mar gelada 1999, premi Es Talúries 1998 i medalles Ville de Luchon 1998 i Stéphen Liégeard 1999 i ha estat guardonat en el certamen literari Mossèn Condó i Sambeat Collaborador en diversos mitjans de comunicació Segre , Descobrir Catalunya , TVE de Catalunya, etc és membre de diverses institucions i…
Esteve Francès i Cabrera
Pintura
Pintor.
Fill del cap de duanes de Portbou, el 1925 la família es traslladà a Barcelona Allà compaginà els estudis de dret una carrera que no acabà amb l’assistència a l’Escola de Llotja A la fi del 1932 entrà en contacte amb els promotors de l’ADLAN i conegué Remedios Varo Amb la pintora, compartí estudi a la plaça de Lesseps i s’introduí en els cercles avantguardistes de la ciutat L’estiu del 1935, Varo i Francès, juntament amb Óscar Domínguez i Marcel Jean, membres del grup surrealista parisenc, feren una sèrie de cadàvers exquisits La inauguració, el gener del 1936, de l’exposició sobre Picasso…
Antoni Ferrando i Francès
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Doctor en filosofia i lletres 1976 per la Universitat de València, on el 1983 fou nomenat catedràtic de filologia catalana, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica Director de l’ Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1983-86 i 1992-2001, des del 1982 està al capdavant de la collecció “Biblioteca Sanchis Guarner” d’aquesta mateixa institució, i els anys 1986-2002 dirigí Caplletra Revista internacional de filologia És membre numerari de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans 1985 i de la junta de govern de l’ Associació Internacional de…
,
Plàcid Francès i Pascual
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, de família procedent de Banyeres de Mariola.
El 1851 cursava estudis a l’Escola de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic Com a pintor de gènere de temes amables, cal esmentar-ne L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare , etc, així com temes més directament relacionats amb el País Valencià Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana Com a pintor d’història, cal recordar-ne Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba 1867 i La proclamació de Boabdil 1884 Magnífic retratista, cal assenyalar-ne els olis de María Guerrero, Fernando Díaz de Mendoza, Federico Chueca i un excellent…
Acord naval anglo-francès
Té lloc un acord naval anglo-francès pel qual la flota francesa cobreix el Mediterrani i la britànica l’Atlàntic i el canal de la Mànega
Emili Sala i Francès
Pintura
Pintor.
D’infant passà, amb la seva família, a València, on ja era empadronat el 1853 Molt jove, ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on fou tutelat i iniciat en el dibuix pel catedràtic Plàcid Francès, cosí germà seu Acabà la carrera, amb un excellent expedient, el 1871 Després d’alguns premis locals, el mateix any obtingué segona medalla a l’Exposición Nacional amb Presó del Príncep de Viana És l’època de triomf de la pintura d’història i, malgrat que ell aviat desembocà en conceptes molt més amplis de l’art, també s’adscriví a la moda Guillem de Vinatea exigint d’Alfons…
Club Esportiu Hispano Francès
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1942, fou impulsat per un grup d’espanyols i francesos que situaren la seu al barri de Gràcia Nasqué amb el nom d’Agrupación de Tenis del Instituto Francés de Barcelona, però el 1943 adquirí la denominació actual Poc temps després ja havia assolit el centenar de socis Promogué diversos esports, els principals dels quals foren el basquetbol, l’atletisme i el voleibol En diferents etapes també practicà tennis, handbol, hoquei sobre patins, gimnàstica, natació, futbol sala, petanca i bridge La secció de voleibol, fundada per Arturo Cortés, fou la més reeixida l’equip masculí participà…
Juan Francés de Iribarren
Música
Mestre de capella i compositor navarrès.
Vers el 1713-14 es traslladà a Madrid, on probablement fou deixeble de José de Torres El 1717 accedí al càrrec d’organista de la catedral de Salamanca, i per l’octubre del 1733 obtingué el lloc de mestre de capella de la catedral de Màlaga, càrrec que exercí fins l’abril del 1766, pocs mesos abans de la seva mort Autor d’una copiosa obra litúrgica i de romanç que frega el miler de composicions, Iribarren palesa una evolució que, partint del Barroc tardà, arriba a les galanteries típiques del preclassicisme mediterrani
Concepción Dalhander i Francés
Música
Mezzosoprano valenciana.
Estudià piano i cant i el 1898 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin Posteriorment cantà amb èxit a Sevilla, Barcelona i València S’especialitzà en el repertori wagnerià al costat de F Viñas, E Tetrazzini i T Arkel, però també feu incursions en el terreny de l’òpera italiana G Donizetti i francesa G Meyerbeer Estrenà El soñador , de Salvador Giner, al Teatre Principal de València 1901, i Akté , de Joan Manén, al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1903-04