Resultats de la cerca

Vida Entre el 1947 i el 1971 fou director de l’escolania, organista i director de les Escoles Professionals Sant Josep de València, ciutat on estudià música i on el 1967 fou nomenat professor del conservatori El 1974 fou nomenat catedràtic del Conjunt Coral i Instrumental a Múrcia Ha estat fundador i director de diverses entitats corals, com l’Orfeó Infantil de Torrent València o la Coral Polifònica d’Alcàsser També ha dirigit diverses bandes i orquestres arreu de l’Estat espanyol i de diversos països europeus Ha publicat, entre altres obres, el llibre Conjunto coral 1977, a més d’algunes…

Fundà a Madrid, el 1846, en collaboració amb Francesc Pi i Margall, la Escuela del Trabajo, institució de cultura obrera, i el 1851, el periòdic quinzenal “El Trabajador”, destinat a fomentar la creació de societats obreres El govern moderat suprimí l’escola i el periòdic, tot i que intentaren de sobreviure sota diverses denominacions El 1849 fou un dels fundadors del partit demòcrata, en la fracció socialista del qual milità Participà en el moviment progressista del 1854, durant el qual publicà “La Hoja de las Barricadas”, amb Fernando Garrido, i fundà “La Voz del Pueblo” 1855…

El 1976 aconseguí el primer lloc de l’Orde del Mèrit britànic per als jugadors del circuit europeu títol que assolí després cinc vegades més i s’adjudicà la copa del món per equips amb Manuel Piñero, trofeu que aconseguí de nou el 1977, amb Antonio Garrido Entre altres torneigs guanyà el Masters dels EUA 1980 i 1983, considerat el campionat més important del món, l' open britànic 1979, 1984 i 1988, els open d’Holanda 1976, França 1977, el Japó 1977, 1978, Alemanya 1978, 1988 i Escandinàvia 1978, 1981, 1988, el World Match Play 1981, 1982, 1983, 1985, el Perrier 1995, la Ryder Cup…

Era fill del tercer duc borgià de Gandia Joan de Borja i Enríquez A la mort del seu pare 1543 regí el ducat de Gandia per encàrrec del seu germanastre Francesc de Borja i d’Aragó, aleshores lloctinent de Catalunya El 1545 fou confirmat com a mestre de Montesa per la intervenció del rei orde de Montesa Fou capità general de Tilimsen i Tunis 1567 i alcaid d’Orà i de Massalquivir, ciutats que fortificà El 1571 retornà a la península Ibèrica i renuncià 1587 al maestrat de Montesa a favor de la corona, tot i que es reservà el títol fins a la mort La seva preocupació principal durant la…

Fundada per Manuel Garrido que en fou director i Fernando Montero, aplegà des de l’inici els membres del denominat “cercle de València” i representants d’altres grups de tendències semblants de l’àmbit de parla castellana de dins i fora de l’Estat espanyol Tingué també la collaboració de filòsofs nord-americans i europeus Entre les seves activitats cal destacar la difusió de la lògica matemàtica, la filosofia analítica, la metodologia de les ciències físiques i socials, etc La revista editava un volum l’any integrat per quatre números ordinaris d’aparició trimestral i un d’…

Arquitecte i enginyer, lluità contra els austríacs en 1848-49 i s’uní en 1860-61 als Mil de Garibaldi Formà part, essent ja diputat 1865-67 reelegit el 1867 i el 1870, del grup creat entorn de Bakunin a Nàpols en 1860-67 Després d’assistir amb ells als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat Ginebra, 1867 Berna, 1868, fou un dels fundadors de la bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista Ginebra, 1868 i s’adherí a la Primera Internacional Poc després visità Espanya octubre del 1868 — febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido…

Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau monde…

Llicenciat per la Universitat de València, amplià estudis a les universitats de Tübingen i Besançon Professor, successivament, a la Universitat de les Illes Balears 1994 i a la Universitat Pompeu Fabra 1999, d’on esdevingué catedràtic el 2002, és autor d’uns 200 treballs publicats que el convertiren en el matemàtic de l’Estat espanyol més citat internacionalment Inicialment, es dedicà a l’anàlisi funcional i, posteriorment, al processament digital d’imatges i el seu tractament per ordinador, matèries en les quals esdevingué un referent internacional De les seves publicacions hom pot esmentar…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IF Iquino FOTOGRAFIA Emilio Foriscot, Sebastià Perera blanc i negre, normal MÚSICA Ramon Ferrés INTERPRETACIÓ Juan de Landa, Assumpció Casals, Antonio Pacheco, Gastó A Màntua, Antonio Garrido, Rosita de Cabo, Paco Martínez Soria ESTRENA Barcelona, 16031936, Madrid, 16061941 Sinopsi Durant la Dictadura de Primo de Rivera, tres individus atraquen el tren anomenat El Expreso de Andalucía La nulla professionalitat dels delinqüents fa que l’atracament fracassi i es converteixi en un bany de sang Producció Primer…

S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot per Sixto…