Resultats de la cerca

Es formà al Club Natació Manresa i el 1980 passà al Club Natació Catalunya Amb aquest club fou campió de Lliga de la divisió d’honor 1990, 1992, 1993, 1994, de la Copa del Rei 1990, 1992, 1994, de la Recopa d’Europa 1992, de la Copa d’Europa 1995 i de la Supercopa europea 1992, 1995 Durant el període 1983-96 fou 221 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual aconseguí la medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1983, la medalla d’argent en els Campionats del Món 1994 i la medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Com a entrenador del mateix CN Catalunya, obtingué…

Hom ignora la seva formació treballà a Parma amb FSquarcione, a Pàdua i a Venècia És autor de diferents versions de la Mare de Déu amb l’Infant El seu estil es caracteritza per la inflexibilitat i l’estilització de les figures, característiques del manierisme

G Vasari parla de tres moments estilístics en l’obra de Giorgione un autodidactisme de joventut, un aprenentatge amb G Bellini i una admiració darrera per Leonardo Del seu curt catàleg sobresurten obres com la Mare de Déu de Castelfranco 1504, on s’aparta decididament de les composicions dels seus antecessors venecians en donar una gran importància al paisatge Assolí un grau més gran de perfecció dins el paisatge d’atmosfera en La tempesta Galleria dell’Accademia, Venècia i en el Concert campestre Musée du Louvre, una de les obres mestres per a estudiar l’aspecte, el color i el concepte…

Fou un dels principals representants del barroc a Nàpols, on edificà les esglésies de l’Ascensione, San Ferdinando, Santa Maria Egiziaca, Santa Teresa, Santa Maria Maggiore i San Giorgio Maggiore i l’inacabat palau de Donn'Anna

Conquerit pels catalans el 1311, fou cedit al seu aliat, el venecià Giorgio Chisi 1327, però, esdevingut suspecte de connivència amb Gualter VI de Brienne, els catalans destruïren el castell 1331 Fou escrita en aquest castell la Crònica de la Morea o Livre de la Conqueste

Organitzà la companyia de San Giorgio, integrada per mercenaris italians que lluitaren en defensa del papa romà Urbà VI contra Climent VII, papa d’Avinyó També ajudà Carles II de Durazzo III de Nàpols a la conquesta de Nàpols 1381 Continuà al servei del seu fill, Ladislau de Nàpols

Organitzà la companyia de San Giorgio, integrada per mercenaris italians que lluitaren en defensa del papa romà Urbà VI contra Climent VII, papa d’Avinyó També ajudà Carles II de Durazzo III de Nàpols en la conquesta de Nàpols 1381 Continuà al servei del seu fill, Ladislau de Nàpols

Muller, primer, de Giorgio della Croce, noble milanès, i, després, de Carlo Canale, també milanès Esdevingué l’amant del cardenal quan aquest era vicecanceller de l’església, i en tingué quatre fills Joan , duc de Gandia, Cèsar , duc de Valentinois, Lucrècia , duquessa de Ferrara, i Jofre , príncep de Squillace

Fundada pel director Giorgio Strehler i per Paolo Grassi al 1947, els seus espectacles abasten una àmplia panoràmica de la dramatúrgia mundial, gairebé sempre sota la direcció de Strehler, però també de Costa, Enríquez, Lodovici, Eduardo de Filippo, Jacobbi, Chéreau, D’Amato, Vitez i Damiani La transcendència del Piccolo ha estat molt gran com a model d’associació artística per altres companyies teatrals, com la del Teatre Lliure a Catalunya Des de la mort de Paolo Grassi, el 1972, Giorgio Strehler assumí la direcció de la companyia El 1991, passà a formar part de l’…

Conegut també com a postexpressionisme, s’inicià vers el 1920 amb l’obra de Giorgio De Chirico, la segona etapa de producció de Carlo Carrà i el grup Valori Plastici , fou continuat per Roy i René Magritte, els seus principals representants, i per Paul Delvaux, Otto Dix i Balthus Durant els anys trenta i quaranta es desenvolupà amb una gran força als EUA