Resultats de la cerca
Es mostren 6263 resultats
província de Girona
Província
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, la capital de la qual és Girona.
És dividida en sis partits judicials i 235 municipis 1981 La prefectura del 1809 i el corregiment del 1810 serviren de base a les divisions posteriors la divisió departamental del 1812 que incloïa Osona i no comprenia cap sector de la Cerdanya i la del 1821 que incloïa Tordera, però excloïa la totalitat de les Guilleries i de la Cerdanya i la part del Ripollès a ponent del Ter i del Freser, aprovada per les corts el 1822, amb algunes modificacions exclusió de la resta del Ripollès, excepte la vall de Camprodon, però que no arribà a entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823 La…
Gaseta de Girona
Publicacions periòdiques
Publicació bisetmanal que, amb diferents títols i en diverses llengües, aparegué a Girona del 1787 al 1812.
Amb el títol de “Gazeta de Gerona” fou publicada en castellà, del 1787 al 1800 el 1810 era publicada en català, probablement per la intervenció del corregidor de Girona Tomàs Puig, la “Gaseta del Corregiment de Gerona” a la impremta de l’Exèrcit i del Govern General de Catalunya del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 es publicà, finalment, la “Gazette de Gironne”, el primer número amb text en francès i català, i a partir del segon, en francès i castellà
Banys de Girona
Arquitectura civil
Banys públics d'època romànica de Girona (Gironès), declarats bé cultural d’interès nacional.
L’edifici És una construcció d’època romànica edificada sobre les restes d’uns banys anteriors seguint el model de les termes romanes heretat pels banys musulmans Construït entre mitgeres i de planta rectangular, un dels seus costats llargs dona al carrer i l’altre a un pati o jardí Externament, només veiem un mur cec, i tan sols destaca la llanterna de la piscina central i la porta d’accés Internament, passada la porta i un vestíbul, hi ha una dependència que, segons Puig i Cadafalch, era un dipòsit de llenya, i després, passada la porta de ferradura, al costat de la qual hi ha uns nínxols…
Boccia Girona Club
Altres esports de pilota o bola
Club de boccia de Girona.
Participà en una competició per primera vegada l’any 2007 Competeix en categoria masculina i femenina, en el torneig interclubs, els Campionats de Catalunya i d’Espanya, i l’Obert d’Espanya de boccia
Diari de Girona
Periodisme
Diari publicat a Girona des del 1986.
És el successor de l’anterior capçalera Los Sitios fundat el 1943 quan passà a publicar-se majoritàriament en català Edità el seu primer número el 15 de maig de 1986 i des del 1991 es publica íntegrament en català El seu tiratge és d’uns 11 200 exemplars i uns 50 000 lectors diaris, segons el baròmetre de la comunicació i la cultura 2008 Al març del 2009 la mitjana mensual d’usuaris de l’edició digital era de 112 400 i sumava 10 500 consultes diàries El diari té com a director Jordi Xargayó i Teixidor i és editat pel grup Editorial Prensa Ibérica L’abril de 2011, en collaboració amb Regió 7 i…
regió de Girona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona excepte la vall de Camprodon i la zona al S de la Tordera, que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú sense el Ripollès ni els territoris al N de l’Albera i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú després sotsvegueria i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716 Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833 És dividida en tres àrees comercials…
ducat de Girona
Història
Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere el Cerimoniós al gener del 1351 i concedits al seu primogènit, l’infant Joan.
Com a senyoria, comprenia les ciutats de Girona, Vic i Manresa, les viles de Besalú, Berga, Camprodon i Sampedor, el vescomtat de Bas, Figueres i alguns altres llocs Al febrer del 1353 el rei Pere en segregà el vescomtat de Bas i el permutà amb la vila i vegueria de Cervera, prèviament erigides en comtat El decret fundacional vinculà el ducat de Girona a la persona del primogènit reial, i fou posseït per l’infant Joan fins al gener del 1387 En accedir a la dignitat reial, Joan I elevà el ducat de Girona en delfinat per concedir-lo al seu primogènit, l’…
corregiment de Girona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Girona, amb la sotsvegueria de Besalú inclosa i territoris agregats de l’Empordà Tenia dues alcaldies majors l’una a Girona i l’altra inicialment a Besalú encara que amb algunes vacillacions respecte al seu trasllat a Figueres, que fou definitiu al començament del s XIX
principat de Girona
Història
Títol nobiliari concedit pel rei Ferran I al seu primogènit, l’infant Alfons, el febrer del 1414, a imitació de la casa reial de Castella.
La senyoria corresponent, continuació del ducat de Girona , no fou efectiva fins el febrer del 1416, i s’extingí dos mesos després quan l’infant Alfons accedí a la dignitat reial Posteriorment fou usat pels primogènits de la Corona com a simple títol nobiliari fins que la dinastia dels Borbó en prescindí El 1977, Joan Carles I revalidà el títol, que concedí al seu fill Felip i que quedà oficialitzat per la Constitució del 1978 L’any 2014, Elionor, primogènita del rei Felip VI, assumí el títol de princesa de Girona
Comtes de Girona
Art romànic
Rostany 785 – al 801 És el primer comte conegut d’aquest districte És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània i que calgui identificar-lo amb un Rodestagnus el qual el juny de l’any 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany, durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i besaluenques A ell devia correspondre en una bona part la defensa…