Resultats de la cerca

Constituí un intent d’implantació del teatre líric català Malgrat l’excellent presentació de les obres i la gran acollida del públic, després de tres temporades hagué d’abandonar l’activitat, en no poder superar les dificultats econòmiques Els espectacles es presentaren sobretot al Teatre Principal, sota la direcció artística d’Adrià Gual i Modest Urgell i la direcció musical de Joan B Lambert S’estrenaren prop d’una cinquantena de funcions escèniques, entre les quals destaquen La santa espina , d’E Morera i A Guimerà, Picarol , d’E Granados i A Mestres, i La presó de Lleida , de…

Un dels deixebles predilectes d’Enric Granados, començà la seva carrera amb una sèrie de gires de concerts per diverses ciutats de l’Estat espanyol Posteriorment es traslladà a França, on amplià estudis amb Édouard Risler El 1902 prengué part en el primer concert promogut per l’Acadèmia Granados, de la qual més tard fou professor El 1906 actuà a Vilafranca del Penedès amb Matthieu Crickboom, i el 1909 oferí concerts a la seva vila natal i al Palau de la Música Catalana a Barcelona L’any 1920 s’installà a Lió, on fou nomenat professor dels cursos superiors de piano de…

Deixeble de Granados i de Pedrell, escriví operetes, com Lady Flirt , harmonitzà cançons populars catalanes i escriví diverses obres didàctiques

Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Charles Koechlin a París Debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant S’inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de…

Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Charles Koechlin a París Debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant S’inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de…

El seu objectiu és aplegar llibres, manuscrits, impresos i reproduccions de música culta catalana a fi de posar-la a l’abast dels estudiosos i intèrprets i contribuir a la seva conservació i difusió Installat a l’antiga casa residència de Josep Bartomeu, el Jardí dels Tarongers, el Centre disposa d’una sala de música amb murals de Vila Arrufat, presidida pel piano Pleyel d’Enric Granados La biblioteca té més de 12 000 volums, molts dels quals procedeixen dels fons musicològics de Josep Subirà, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Claudi Martínez Imbert, Josep M Lamaña o Lluís Benejam…

Inicià estudis de piano a vuit anys amb J Salvat, i més tard fou deixeble d’E Daniel, A Nicolau i, a partir dels setze anys, d’E Granados Debutà amb un gran èxit amb la interpretació del concert número 3 en re menor, BWV 974, de JS Bach L’any 1910 feu una gira arreu de l’Estat espanyol formant duo amb el violinista M Perelló Juntament amb aquest instrumentista i el violoncellista JP Marès, el 1911 creà el Trio de Barcelona, que tingué un debut esclatant a Berlín l’any 1913 Oferiren més de 500 concerts per diferents països d’Amèrica i Europa Vives també acompanyà cantants com M…

Deixeble d’Enric Granados Actuà com a solista i com a acompanyant, durant uns deu anys Fundà a Barcelona l’Acadèmia Caminals Fou professor del Conservatori Municipal de Barcelona 1956-70

Competí a les files de l’Atlètic Terrassa HC i, posteriorment, del Club Tennis Kay Aconseguí el Campionat d’Espanya de frontennis olímpic amb José Manuel Granados 1989 i amb Jordi Campoy 1994

Ensenyà a l’Escola Municipal de Música 1914 i al Liceu 1919 de Barcelona Formà part de diverses orquestres, com l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou sotsdirector des del 1943 Fou, també, un dels fundadors del sextet Granados