Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
centauri
Botànica
Gènere de plantes herbàcies generalment anuals, de la família de les gencianàcies, de tija prima tetràgona, fulles oposades, enteres, sèssils, ovades o linears.
Les flors gamopètales pentàmeres, de color de rosa o purpúries, més rarament, blanques o grogues, són disposades en cimes corimbiformes, i els fruits capsulars tenen dehiscència septicida viuen en prats i llocs humits, tant al litoral com a muntanya El C erythaea és una planta medicinal molt apreciada per les seves propietats tòniques i digestives
Gavià argentat de potes roses
De l’antigament anomenat gavià argentat, hom, actualment, diferencia el gavià argentat, pròpiament dit Larus cachinnans , a dalt, amb el bec groc i les potes grogues i molt comú tant a les costes com a l’interior, i el gavià argentat de potes roses Larus argentatus , a baix, espècie molt més rara al nostre país Jordi Garcia Petit, Xavier Ferrer i Oriol Alamany De l’antigament anomenat gavià argentat Larus argentatus hom diferencià posteriorment dues espècies la majoritàriament mediterrània L argentatus michaeles i la de potes roses L argentatus argentatus Actualment es considera que…
subgal·lat de bismut
Química
Sal de bismut bàsica de l’àcid gàl·lic.
Com totes les sals bàsiques, la seva composició és variable ha de contenir, però, entre el 52 i el 57% de Bi 2 O 3 Pólvores grogues, pesants, inodores i insípides, insolubles en aigua i en alcohol Per les seves propietats astringents i absorbents és emprat com a antidiarreic i com a protector i assecant en úlceres i ferides És anomenat també dermatol
gladiol
gladiol ( G. cardinalis )
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Jardineria
Nom donat a les espècies de coltell
conreades, de la família de les iridàcies.
Cal destacar G cardinalis , de flors vermelles, G gandavensis , de flors vermelles o d’un groc vermellós, G lemoinei , de flors blanques, grogues o vermelles amb taques purpúries, i G primulinus , de flors d’un color groc clar Els gladiols tenen molta importància en floricultura, i són plantats a l’aire lliure o en hivernacles, en sòls flonjos i ben drenats
fulmar
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels procel·lariformes de la família dels procel·làrids, d’uns 50 cm de llarg, semblant al gavià, amb el coll més ample i la punta de les ales estreta i sense franja negra.
És de color gris blavós a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i les rèmiges són negrenques el bec és curt i gruixut, groc a l’extrem i verdós a la base, i les potes són grogues amb reflexos blaus És oceànic, i nia en colònies als penya-segats Habita a l’oceà Àrtic i en totes les mars septentrionals
auramina
Química
Colorant bàsic del grup del difenilmetà.
Es cristallitza en forma de lamelles grogues que es fonen a 267°C, és soluble en aigua, alcohol i èter i és obtinguda condensant la dimetilanilina i l’aldehid fòrmic És emprada com a colorant de fibres animals i per a tenyir cotó mordentat amb taní, i produeix colors d’un groc molt viu també té utilitat com a antisèptic i fungicida
coralet
Botànica
Arbust espinós, de la família de les berberidàcies, d’1 a 3 m d’alçària.
Té branques redreçades i fulles caduques, oblongues, atenuades a la base, ciliodentades, de color verd tendre, disposades en fascicles a l’axilla d’una espina tres, quatre o cinc vegades partida Les flors, grogues, formen raïms penjants, i els fruits, baies vistoses i de tast acídul, en madurar prenen un color vermell viu com de corall A Catalunya, creix en terrenys calcaris de la muntanya mitjana
aglaonema

Aglaonema (Aglaonema trewbii)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes, de la família de les aràcies, de fulles verdes variegades que integra una quarantena d’espècies procedents del SE asiàtic.
A trewbii , molt apreciada en jardineria d’interior, fa uns 25 cm d’alçada i, a l’estiu, fa flors blanques o grogues diminutes la varietat “Silver Queen” té fulles verdes espurnejades de taques argentades que fan 10-15 cm A pseudobracteum té les fulles més grans, verdes i amb taques daurades A pictum presenta les fulles ben dretes, verdes i esquitxades de taques de color crema
acridina

Acridina
©
Química
Compost heterocíclic.
Dóna en els dissolvents orgànics solucions de fluorescència blava És una base dèbil i forma sals cristallines, grogues, amb els àcids minerals És extret de la fracció antracènica del quitrà d’hulla i pot ésser preparat per síntesi Té escasses aplicacions, ja que els seus derivats importants són preparats a partir d’altres primeres matèries El seu punt de fusió és de 111℃ i el d’ebullició de 346℃