De l’antigament anomenat gavià argentat, hom, actualment, diferencia el gavià argentat, pròpiament dit (Larus cachinnans, a dalt), amb el bec groc i les potes grogues i molt comú tant a les costes com a l’interior, i el gavià argentat de potes roses (Larus argentatus, a baix), espècie molt més rara al nostre país.
Jordi Garcia Petit, Xavier Ferrer i Oriol Alamany.
De l’antigament anomenat gavià argentat (Larus argentatus) hom diferencià posteriorment dues espècies: la majoritàriament mediterrània (L. argentatus michaeles) i la de potes roses (L. argentatus argentatus). Actualment es considera que la subespècie mediterrània no és tal, sinó una veritable espècie, amb tots els seus trets característics, denominada específicament Larus cachinnans. Per tant, modernament, hom restringeix l’ús de Larus argentatus solament als gavians argentats de potes roses. Val a dir que existeix una subespècie de gavià argentat pròpia d’Escandinàvia, que posseeix les potes grogues, com Larus cachinnans, però es distingeix d’aquesta pel color del dors, molt més fosc.
El gavià argentat de potes roses és molt rar a la Mediterrània: solament se’n coneixen dues citacions a les costes dels Països Catalans: una captura d’un exemplar, anellat com a poll durant el juliol a l’illa holandesa de Terschelling i recuperada a la regió de València el mateix any de l’anellament i un altre individu de potes roses vist al port de Castelló de la Plana el 25.11.75.