Resultats de la cerca

Collaborador de Hermann Lietz, fundà 1906 la comunitat lliure escolar de Wickersdorff, prop de Soolfeld Aquesta comunitat, mixta i lliure de tota influència familiar, confessional i estatal, era regida pels alumnes, que s’agrupaven voluntàriament entorn de llurs mestres i establien una relació educador-educand a tots nivells Entre les seves obres teòriques destaquen Schule und Jugendkultur ‘Escola i cultura juvenil’, 1913, Eros 1921, Weltanschauung ‘Cosmovisió’, 1941 i Abschied vom Christentum ‘Adeu al cristianisme’, 1963

Professor a la Universitat de Basilea i a la de Leipzig, féu recerques en electricitat, calor, torsió, magnetisme, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom sobre la conductivitat dels metalls Estudià també l’endosmosi i la resistència elèctrica dels electròlits

Fou professor de física a Leipzig 1834, però una llarga malaltia 1839 l’apartà de l’ensenyament i el portà a desenvolupar el seu pensament filosòfic, centrat especialment en qüestions psicològiques i religioses En filosofia intentà d’elaborar un sistema metafísic de base inductiva Influït per Schelling i per les filosofies orientals, escriví Nanna oder über das Seelenleben der Pflanzen ‘Nanna o sobre la vida psíquica de les plantes’, 1848 i Zend-Avesta oder über die Dinge des Himmels und des Jenseits ‘Zend Avesta o sobre les coses del cel i del més enllà’, 1851 Per la seva obra Elemente der…

Format a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki, amplià estudis a Viena amb R Fuchs 1899-1901 Parallelament estudià història de l’art a la Universitat de Basilea Fou professor a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki 1895-1907, centre que dirigí durant el període 1911-36 Del 1908 al 1911 fou director de l’Orquestra dels Amics de la Música de Viipuri, on fundà una escola de música Adscrit al nacionalisme musical, les seves obres denoten una clara influència del simfonisme de J Sibelius, i una part important del seu catàleg, del misticisme i de les religions…

Després d’un procés d’aprenentatge autodidàctic de la música, a disset anys continuà els seus estudis de piano i harmonia amb L Köhler El 1858 entrà a la Universitat de Königsberg per estudiar matemàtiques i física, matèries que compaginà amb les activitats com a músic amateur Finalment, el 1860 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, on estudià amb J Stern direcció, H von Bülow piano i contrapunt i H Ulrich composició A partir del 1862 començà la seva carrera com a músic professional, primer a Berlín i després a Winterthur i Zuric La seva fama com a compositor prové bàsicament de l’òpera…

Estudià a Berlín 1838-39 i Leipzig 1840-45, i entre els seus mestres tingué músics tan destacats com F Mendelssohn i R Schumann El 1846 es traslladà a Viena, on seguí la seva formació musical En el seu cercle d’amistats hi havia importants erudits i músics de l’època, entre ells J Brahms i J Joachim Tot i la seva activitat de compositor, destacà sobretot com a musicòleg En un període decisiu per a la musicologia, Nottebohm i altres contemporanis com L Köchel i JAP Spitta donaren una nova orientació a les biografies, tot basant-les en fets documentats més que en reminiscències personals També…

Es formà a les universitats de Munic, Berlín i Münster, i entre els seus professors cal destacar Joseph Haas, Johannes Wolf i Curt Sachs Treballà com a professor a les universitats de Münster i Colònia Fellerer mereix especial reconeixement com a fundador i editor de revistes de musicologia i de colleccions i antologies El seu ampli ventall d’interessos se centrà bàsicament en la música de l’Edat Mitjana, del Renaixement i del segle XX i la història musical de diferents regions i ciutats, examinant per primer cop el material de referència Cal destacar també la seva investigació sobre la…

Treballà a l’Oficina d’Estadística de Stuttgart i fou professor d’economia des del 1864 a Halle, Estrasburg i Berlín El 1899 fou designat membre del senat prussià Marcà una època en el desenvolupament de la ciència econòmica alemanya contemporània Fou famosa l’anomenada Methodenstreit , que l’enfrontà a l’economista austríac KMenger També influí en la formació d’economistes espanyols com Flores de Lemus i Vidal i Guardiola

Estudià a Copenhaguen i a París 1892, on rebé la influència del seu mestre A Rodin Tornà al seu país, on feu obres d’encàrrec, entre les quals alguns monuments a Beethoven, i començà a pensar el conjunt monumental que creà al Park Frogner d’Oslo, que provocà múltiples polèmiques 1908 Aquest conjunt consisteix en nombroses escultures, en grups o individuals, que tenen com a monument central un monòlit, a base de figures d’homes i dones nus enllaçats d’una manera que recorda l’escultura dels temples hindús, la dels vikings i dels romans, fets a la manera acadèmica i que revelen una gran…

Assessor de Guillem I, signà a Sant Petersburg, el 6 de febrer de 1863, la convenció que porta el seu nom i per la qual s’establia una cooperació russoprussiana per tal de reprimir la insurrecció polonesa