Resultats de la cerca

Fundà els periòdics El Debate 1910 i Ya 1935 i l’Editorial Católica Organitzà i dirigí l’Acció Catòlica i influí Gil-Robles i la CEDA Ordenat de sacerdot 1940, fou nomenat bisbe de Màlaga 1947 i cardenal 1965

Fou beneficiari de la parròquia de San Andrés, de Sevilla Dedicat a l’estudi i a la realització de les seves obres, participà en les reunions literàries del comte de Gelves, i s’enamorà platònicament de la seva muller, Leonor de Millán Les seves poesies —la primera edició acreditada és la de Francisco Pacheco 1619— presenten dos vessants temàtics l’amorós i el patriòtic, sota el denominador comú de l’estil elaborat, culte i solemne, que preludia el barroquisme de Góngora Elegía a la muerte de la condesa de Gelves i Canción por la victoria de Lepanto En prosa escriví unes Anotaciones a…

Debutà com a professional l’any 1975 jugant de davanter amb el CD Castelló, equip on jugà fins el 1977 Posteriorment fitxà pel Real Zaragoza 1977-82, pel FC Barcelona 1982-86, equip amb què guanyà els principals títols, i pel RCD Espanyol 1986-89, equip amb què es retirà a 34 anys Aconseguí 108 gols a primera divisió, 70 dels quals foren amb el Saragossa Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, una Supercopa d’Espanya 1984 i dues Copes de la Lliga 1982, 1986 L’any 1978 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual jugà tres partits Disputà les finals de la Copa d’Europa 1986 i la Copa de…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i especialitzat en dret urbanístic i del medi ambient Començà la seva activitat pública en el moviment estudiantil en el sindicat AEP-ACE i en collectius pacifistes i solidaris amb el Tercer Món El 1991 s’incorporà a la branca juvenil d’ Iniciativa per Catalunya-Verds Cinc anys després fou nomenat coordinador nacional de Joves amb Iniciativa Candidat a les eleccions municipals de Barcelona del 1995 i a les catalanes del 1999, l’any següent fou nomenat portaveu d’Iniciativa per Catalunya, càrrec des del qual consolidà el seu pes en la…

Fill del pedagog i historiador Alexandre Galí  i germà del també pedagog Jordi Galí Estudià filosofia i lletres a Barcelona i a Mèxic Fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat durant la guerra civil i lluità amb l’exèrcit de la República El 1939 s’exilià a França, Cuba i finalment a Mèxic, tot establint-se a la capital d’aquest país, on estudià a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història, collaborà en la revista Full Català , publicada pels catalans exiliats i promogué, amb aquests, Quaderns de l'Exili Es dedicà també a l’arqueologia, collaborant amb Pere Bosch i…

Fill d’ Alexandre Galí  i germà de l’historiador Raimon Galí Fins els primers cursos de batxillerat, que cursà a Osca on la seva mare havia estat deportada, es formà a l’escola Blanquerna fundada pel seu pare, a partir del 1939 Instituto Menéndez y Pelayo, i posteriorment estudià clàssiques a la Universitat de Barcelona Dedicat professionalment a l’ensenyament i a la pedagogia, participà activament en l’ escoltisme  promogut per Antoni Batlle  1946-58 dirigí el Colegio-Internado La Molina 1951-55, a partir del qual fundà 1955 l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles que…

Es formà al costat de Bartolomé de Quevedo, mestre de capella de la catedral de Toledo, on l’any 1569 fou admès com a cantor El 1587 ingressà com a cantor a la capella reial de Felip II El 1600 tornà a Toledo com a capellà reial Redactà un tractat teòric que restà inèdit Advertencias sobre la canturía eclesiástica ~1580 En aquest escrit Gómez de Herrera pren posició a favor del breu obtingut per la corona espanyola, el 1570, per a mantenir l’ús del cant pla tradicional de la catedral de Toledo i en contra de la reforma del cant pla promoguda pel papa Pius V

Fill d’Alexandre Galí La seva participació en la Guerra Civil Espanyola com a oficial format a l’Escola de Guerra de la Generalitat marcà profundament la seva trajectòria intellectual i política posterior El 1939 s’exilià a Mèxic, on fundà la revista Quaderns de l’Exili i amplià estudis d’arqueologia i antropologia En retornar a Catalunya el 1948, prenent com a grans referents teòrics Charles Péguy i Antoine de Saint-Exupéry, impulsà el moviment CC Crist Catalunya, de gran transcendència en la renovació del catalanisme polític de postguerra Recollí aquesta experiència en Recalada 1948-1962…

Practicà l’handbol abans de ser àrbitre els anys seixanta Debutà a la primera divisió espanyola el 1969 i tres anys després arribà a internacional Arbitrà en un Campionat del Món universitari i dos tornejos preolímpics La major part de la seva trajectòria la feu al costat d’Alexandre Codinach Es retirà el 1980, però continuà collaborant amb la Federació Catalana d’Handbol FCH com a president del comitè d’àrbitres i delegat de les seleccions de base Rebé la medalla d’argent de la FCH i de la federació espanyola

Doctor en farmàcia i ciències naturals, fou secretari general del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1939, professor de zoologia i mineralogia de la Universitat de Madrid, director de l’Instituto de Edafología de Madrid i membre de la Pontificia Accademia delle Scienze 1948 S'ordenà capellà de l’Opus Dei 1959 i fou nomenat rector de l’Estudio General de Navarra 1960 Publicà El suelo 1940, Origen y formación del humus 1948, Edafología , en collaboració amb A Hoyos de Castro 1948-55 i Consideraciones sobre la investigación científica 1951