Resultats de la cerca

Filla de l’infant Joan i néta de Joan I de Portugal, es casà amb Joan II de Castella 1447, matrimoni concertat per Álvaro de Luna per obtenir l’ajut portuguès en la lluita contra la corona d’Aragó Fou mare d’Isabel la Catòlica i de l’infant Alfons

Es casà el 1314 a Messina amb l’infant Ferran de Mallorca, senyor de Catània En morir la seva mare heretà les possessions i els drets a les terres de Grècia, però els hi disputaren el seu germanastre Joan I Orsini, comte de Cefalònia, i Mafalda d’Hainaut, princesa d’Acaia, i el marit d’aquesta, Lluís de Borgonya, el qual s’enfrontà amb l’infant Ferran a la Manolada, on aquest morí 1316 Isabel morí just al cap d’un mes d’haver infantat el futur rei Jaume III de Mallorca

De mare empordanesa, residí des de la infantesa a Girona i Barcelona i incorporà la llengua catalana en la seva activitat literària, sota la in-fluència de Víctor Balaguer Fou en llengua castellana, però, el seu primer poema publicat, a Girona, l’oriental Pembé-Haré 1856, en tres cants polimètrics, i el 1860 publicà en un full solt una Oda a S M la Reina Doña Isabel II , en la seva visita a Barcelona Dos poemes catalans seus, un sonet Als estels i una evocació de Jaume I, foren inclosos a Los trobadors nous 1858, i a Los trobadors moderns 1859 el poema A Catalunya , en què…

De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim, de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec des del qual es preocupà amb eficàcia de la disciplina de les monges i de llur elevació espiritual Per tal que aquestes tinguessin matèria de contemplació, redactà la seva única obra pervinguda, una molt extensa Vita Christi , en català, en la qual fa una àmplia narració de la vida de Jesucrist no tan solament segueix el relat dels evangelis…

Vida i obra De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim , de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec que exercí fins el 1490, any de la seva mort víctima d’una epidèmia Ja en la seva època, posseïa fama de dona culta i gaudí d’un cert prestigi entre els escriptors valencians coetanis, de manera que en El Passí en cobles València, 1493 l’elogien Bernat Fenollar i Pere Martines, i Miquel Peres li dedicà la seva traducció de la Imitació de…

S’inicià al Club Esportiu de Molins de Rei Jugava de lateral esquerra, i durant la dècada de 1980 fou una de les jugadores més importants del València, equip amb el qual guanyà una Copa de la Reina i una Supercopa Posteriorment jugà al Castelldefels i acabà la seva trajectòria al CE Molins el 2006, equip que començà a entrenar a partir del 2010 Jugà nou partits oficials amb la selecció espanyola

Membre de l’Arcs Club Maresme, guanyà tres Campionats d’Espanya de recorregut de bosc amb arc lliure 2001, 2002, 2004 També aconseguí diversos Campionats de Catalunya de bosc en 2D i 3D Fou secretària del comitè de bosc de la Federació Catalana de Tir amb Arc

Formada al Club Su-Ba-Lee, guanyà la medalla d’or als Campionats del Món sènior en la categoria de 43 kg 1993 També es proclamà en dues ocasions campiona d’Europa en categoria júnior Assolí cinc vegades el títol de campiona d’Espanya i vuit el Campionat de Catalunya Participà en diversos torneigs internacionals i fou escollida Millor Esportista de Sabadell 1993

Formà part de la secció d’atletisme del FC Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya de 5 000 m llisos en dues ocasions 2003, 2004 D’altra banda, l’any 2004 participà en el Campionat del Món de mitja marató El 2005 se centrà en la marató i el mateix any disputà el Campionat del Món d’aquesta especialitat L’any 2008 abandonà la marató a causa d’una lesió i s’inicià en proves de duatló, curses de muntanya i curses d’orientació És membre del Club Esportiu Xinoxano Orientació i l’any 2009 es proclamà campiona de Catalunya de ciclo-orientació

Començà a jugar a catorze anys al Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet Després jugà dotze temporades a la Unió Esportiva Santboiana Formà part de la selecció espanyola que conquerí el Campionat d’Europa 2009 Aquell mateix any també participà en el Sis Nacions