Resultats de la cerca

Publicà les novelles La ploma groga 1953, d’un to humorístic, La cort maia de Txikinamit 1956, de tema històric, i El solar 1956, d’un caire més realista

Publicà les novelles La ploma groga 1953, d’un to humorístic, La cort maia de Txikinamit 1956 i El solar 1956, d’un caire més realista

El 1696 era oïdor militar de la generalitat de Catalunya, i el 1697 lluità contra la invasió francesa del duc de Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Durant la guerra de Successió es passà al bàndol de Felip V i hagué de fugir de Barcelona 1705 S'incorporà a l’exèrcit del duc de Berwick 1713 durant el setge de Barcelona en caure la ciutat li foren confiats càrrecs administratius El 1718 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona

Fill de Josep d’Amat i de Planella , primer marquès de Castellbell 1702, un dels fundadors de l’Academia Desconfiada, i de Marianna de Junyent, filla del primer marquès de Castellmeià Estudià a València i al collegi de Cordelles de Barcelona i seguí la carrera militar El 1719 participà en accions militars a Catalunya com a sotstinent d’infanteria del regiment de Barcelona Ingressà el 1721 a l’orde militar de Sant Joan de Jerusalem i marxà a Malta, on romangué fins el 1728, que fixà la seva residència a Madrid Allà intervingué en els conflictes polítics i cortesans deguts a l’…

Al document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell s’esmenta el lloc de Coniuncta , que ha estat identificat com a Junyent Els anys 1024 i 1045, ipsos lunnents , és esmentat com a límit de la vila de Llacunes L’any 1071 es publicà el testament de Ramon, que deixà la vila de Biscarbó a la seva muller Maria i als seus fills Gerbert, Guillem i Tedball, mentre que el seu fill Pere fou objecte d’altres llegats L’any 1081 els seus fills Gerbert i Guillem feien testament conjuntament, en el qual deixaven la vila de lunnent a la canònica de Santa Maria de la Seu, menys dos masos que…

Una expedició militar, organitzada pel virrei català del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent, ocupa l’illa de Tahití, que és rebatejada amb el nom d’Amat

Molt renovat entre els anys 1900 i 1903, conserva un extraordinari conjunt d’art modernista, on destaquen les decoracions d’Alexandre de Riquer rebedor i escriptori i de Josep Pascó la Peixera, amb un notable escalfapanxes, les pintures murals d’Oleguer Junyent la Peixera i Josep Pey sala de diaris, els vitralls wagnerians de J Pey i O Junyent, la Rotonda dissenyada i decorada per Ramon Casas amb dotze magnífics plafons de tema musical i femení, la collecció de pintura amb obres de R Casas, Ll Masriera, J Brull, M Urgell, S Rusiñol, F Miralles, J Cusachs i R Canals,…

Poques són les notícies històriques sobre el poble de Soriguera i la seva església En la relació d’esglésies parroquials del deganat de Montenartró realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, s’inclou l’església de Santa Eulàlia de Suriguera En la visita pastoral del 1575, Santa Eulàlia, dins l’oficialat de Sort, tenia com a sufragània Sant Esteve de Junyent Situació que s’havia capgirat en la visita pastoral del 1758, en què la parròquia principal era Junyent i Soriguera la sufragània Actualment és una església annexa de la parròquia de…

El llogaret de Mesons, situat entre les viles de Junyent i Castellàs, prop de Freixa, apareix documentat l’any 1089, com a límit, a llevant, del castell de Rocafort La seva església, dedicada a sant Cristòfol, és inclosa en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a la diòcesi d’Urgell, els anys 1314-15, i pertanyia al deganat de Montenartró, on encara consta en un llistat d’esglésies parroquials datat al final del segle XV Posteriorment passà a dependre de l’església de Vilamur, d’on fou segregada al principi del segle XX per a…

La seva finalitat era organitzar les festes del Carnestoltes al barri, que aviat esdevingueren popularíssimes entorn de la cerimònia grotesca de l’enterrament d’un ninot el rei Carnestoltes s’anaren afegint altres diversions, com l’entronització del rei en començar les festes, els balls, les processons i, posteriorment 1857, l’arribada del rei per ferrocarril La societat administrava les contribucions dels socis i distribuïa els romanents entre entitats benèfiques