Resultats de la cerca
Es mostren 1419 resultats
Išim
Riu
Riu del Kazakhstan, afluent de l’Irtyš per l’esquerra (1 809 km).
Neix al Kazakhstan, a les muntanyes de Nijaz, i desemboca a l’Irtyš prop d’Ust Išim
Ili
Riu
Riu de la Xina i del Kazakhstan, immissari del llac Balkhaš (1 384 km).
Via de comunicació entre la Xina occidental i el Kazakhstan, desemboca en forma de delta
Vladimir Žirinovskij

Vladimir Žirinovskij
©Duma.gov.ru
Política
Polític rus.
Estudià llengües orientals a Moscou gràcies a la seva pertinença a la Jove Lliga Comunista El 1969 fou enviat a Turquia a treballar d’intèrpret per a una editorial russa El març del 1990 fundà el Partit Liberal Democràtic de l’URSS, posteriorment registrat com Partit Liberal Democràtic de Rússia PLDR, amb el qual aconseguí sis milions de vots 7,81% en les eleccions presidencials del juny del 1991 Amb un discurs populista i antisemita, fou elegit diputat a la Duma en les eleccions legislatives del desembre del 1993, en què el PLDR fou la força més votada, i aconseguí 70 dels 450 escons Al V…
Mikhail Andrejevič Suslov
Història
Polític soviètic.
Afiliat al partit comunista 1921, defensà la línia estalinista contra els partidaris de Trockij Aviat ocupà càrrecs dirigents al partit membre del comitè central 1941, del Kominforn 1948, del praesidium del soviet suprem 1950 i del politburó del partit 1966 Com a ideòleg defensà un marxisme ortodox i intervingué en la lluita ideològica contra la Xina 1963, a la caiguda de Khruščov 1964 i en els conflictes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968
Rudnyj
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kustanaj, al Kazakhstan, a la riba esquerra del riu Tobol.
Fou creada el 1957, en iniciar-se l’explotació del mineral de ferro i la construcció del complex Sokolov-Sarbajsk Hi ha una filial de l’institut politècnic del Kazakhstan i escoles industrial i pedagògica
Astana
Ciutat
Capital del Kazakhstan, amb estatus administratiu independent, situada geogràficament dins de l’oblast’ d’Aqmola.
Important centre agropecuari i d’equipaments És alhora un nucli miner bauxita i un nus ferroviari i de carreteres Té indústria alimentària i de maquinària agrícola Fou fundada el 1824 a partir d’una fortalesa russa que rebé el nom d’Akmolinsk derivat del nom kazakh del lloc, Aqmola El 1961 esdevingué el centre de la regió de les províncies del N de la RSFS del Kazakhstan i li fou canviat el nom pel de Čelinograd Amb la independència del Kazakhstan 1991 recuperà el nom d’Aqmola original El 1997 fou designada capital del país, en el lloc d’Almaty, i el 1998 canvià de…
Betpak-Dala
Sector o indret
Regió estepària del Kazakhstan, situada entre els rius Sarysu, Ču i el llac Balkhaš.
És una plana de turons suaus caracteritzada per conques endorreiques salines que s’assequen a l’estiu El clima és continental, amb escasses precipitacions 200 mm l’any Per la banda del nord hi passa la línia de ferrocarril que travessa el Kazakhstan Té jaciments de coure, carbó, tungstè, estany, molibdè, quars i sal
Tobol
Riu
Riu d’Àsia, que neix al Kazakhstan i travessa els oblasti de Kurgan i T’umen’, de Rússia (1 591 km).
Neix a l’altiplà de Turgaj i transcorre dins la plana de la Sibèria Occidental Té com a afluents principals l’Iset’, el Tura, el Tavda i l’Ubagan i desemboca a l’Irtiš És navegable des de la frontera amb el Kazakhstan, i resta glaçat de novembre a abril
Àsia Central
Política
Terme geopolític que, en la seva accepció actualment més difosa, designa sobretot els estats exclusivament asiàtics de la CEI, és a dir, el Kazakhstan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan, el Tadjikistan i el Kirguizistan.
Són estats amb una població majoritàriament islàmica, règims autoritaris o molt inestables Kirguizistan i Tadjikistan, amb potencial energètic elevat en alguns casos Kazakhstan, Turkmenistan, la situació fronterera dels quals, amb estats especialment conflictius Iran, Afganistan, Pakistan i la seva forta vinculació amb Rússia, però també en certa manera en l’òrbita de la Xina, els converteix en especialment inflamables
campament

Campament d’altura al pic Khan Tengri, fronterer amb el Kazakhstan i el Kirguizistan
© Galyna Andrushko - Fotolia.com
Esport
Instal·lació de sojorn a l’aire lliure per a la pràctica esportiva, especialment el muntanyisme, feta amb tendes de campanya i serveis auxiliars.
En les expedicions d’alta muntanya, hom distingeix el campament base , on hi ha els dipòsits de queviures i el material, i el campament d’altura , bastit amb una o dues tendes en plena ascensió El campament d’hivern es caracteritza per tendes especialment aïllants Els campaments destinats al turisme reben el nom de càmping