Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Sant Joan de Madrona (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Al cantó de ponent de Madrona, i dalt la serralada que té davant, acompanyada de la solitud d’unes cases mig enrunades, hi ha l’església de Sant Joan, en part enderrocada Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera, a primer terme L Prat Una vista de l’exterior de l’església, esfondrada L Prat Mapa 329M781 Situació 31TCG629478 S’hi pot anar per la carretera de Solsona a Sant Climenç En arribar al trencall 10 km, cal continuar 6 km més enllà, on, a mà dreta, hi ha la pista senyalitzada que, amb 5 km, porta a Madrona Dalt la muntanya que hi ha a l’…
Sant Pere de Madrona (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Al cantó de llevant del terme municipal de Pinell, dins una orografia oberta i tot davallant vers la conca del Segre —a poca distància d’aquest indret i des d’on s’hi pot accedir, tocant al pont del “Pelotillo” al punt quilomètric 75 de la carretera de Lleida a la Seu d’Urgell—, hi ha el castell de Madrona i l’antiga parròquia de Sant Pere, la qual domina des d’un morrot de la serralada les dues valls, la del torrent de Sangrà i la de la riera de Pinell Mapa 329M781 Situació 31TCG625478 Per arribar-hi…
Santa Eulàlia de Madrona o la Salut del Papiol
Art romànic
Situació Vista de migdia de l’església on s’aprecien les diferents etapes constructives i la restauració feta fa pocs anys de la seva capçalera ECSA - E Pablo És situada en un coll, al vessant meridional del Puig Madrona Per arribar-hi, des del Papiol cal seguir uns 3 km la pista que, per les Escletxes, va a Valldoreix Des de Valldoreix s’ha d’agafar la carretera que va a quadra de Canals i a Can Montmany, des d’on s’hi arriba en menys d’1 km MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF190889 Història El nom de Madrona és documentat des del 1013 i des del 1017 el terme de …
Santa Madrona de Palau (Sant Andreu de la Barca)
Art romànic
El lloc de Palau, al peu de la costa de la Dama, que era del terme de Castellví de Rosanes i de la parròquia de Sant Andreu de la Barca, és documentat el 1110 Els Castellví hi tenien com a feudataris els Palau Sembla que al segle XIII hi havia una torre que protegia, per la rereguarda, el camí d’accés al castell de Castellví de Rosanes El 1508 s’esmenta la capella solitària de Santa Madrona de Palau El 1882 s’enderrocà aquesta capella, que tenia les parets de tàpia i la volta esberlada i es reedificà La imatge que hi havia aleshores es traslladà a la parròquia Al lloc es trobaren…
el Papiol
el Papiol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a l’esquerra del riu, al sector de la seva confluència amb la riera de Rubí.
Situació i presentació El Llobregat i la riera de Rubí formen el límit de ponent amb els termes de Pallejà i Castellbisbal del Vallès Occidental, respectivament A tramuntana, el termenal amb Valldoreix del municipi de Sant Cugat del Vallès passa per la serra de Roques Blanques 198 m d’altitud, pel cim de Puig Madrona 341 m, pel puig del Rossinyol 253 m i per la serra d’en Rabassa fins a l’Alzinar 288 m, a llevant, que és partió, a més, del municipi de Molins de Rei La línia divisòria de termes passa després pel coll de Ca n’Amigonet i, a migdia, pel Pi del Balç 115 m, turonet…
sàlvia romana
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les labiades, robusta, de fins a 100 cm d’alçària, pilosa, aromàtica, de fulles amplament ovades o cordades, i de flors de color lila o blau pàl·lid, arranjades en verticil·lastres proveïts de bràctees liles.
Es fa en marges de camps, ribassos, vores de camins, etc, a l’Europa meridional Té virtuts remeieres anàlogues a les de la sàlvia
Bernat de Josa i de Cardona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Guillem de Josa, senyor de Madrona, i d’Helena, filla de Joan de Cardona, bisbe de Barcelona Abans del 1569 fou prior de Meià, abat de Breda 1569-73 i de Cuixà 1573-74 i bisbe de Vic
el Roseret
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Ermita_de_Rosaret.jpg)
Façana principal de la capella del Roseret
© CIC-Moià
Capella
Capella de la Mare de Déu del Roser propera a la masia de Madrona, del terme de Puig-reig (Berguedà).
Fou refeta a la fi del segle XVI i que reemplaçà una antiga església de Sant Andreu de Madrona, esmentada des del 1145
la França
Barri
Nom donat popularment a la barriada obrera construïda a Barcelona la segona meitat del s XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble-Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.
A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona l’església de Santa Madrona fou convertida en tinença parroquial el 1888, incendiada a la Setmana Tràgica i reconstruïda el 1916