Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
escola clàssica
Economia
Grup d’autors que formen l’eix del pensament clàssic en economia, des de la publicació, el 1776, de l’obra d’Adam Smith La riquesa de les nacions.
Amb Adam Smith són autors principals d’aquesta escola Thomas Robert Malthus i David Ricardo També cal considerar clàssic Karl Marx, car ell mateix s’anomenava ricardià i fou qui va dur més lluny les conseqüències dels postulats clàssics, especialment de la teoria del valor-treball Aquests autors posen ordre al caos existent en els estudis econòmics i aquest ordre serà el sistema clàssic veuen la necessitat d’un principi unificador dels fenòmens econòmics tot cercant de trobar els factors més importants que hi influeixen empren el mètode deductiu i arriben a graus d’abstracció considerables,…
exèrcit industrial de reserva
Economia
Volum de mà d’obra que el procés de producció manté en desocupació per evitar la puja de salaris per sobre del nivell de subsistència.
Fou considerat per Marx com a factor bàsic per a l’acompliment de la llei d’acumulació capitalista
alienació
Filosofia
Situació d’una entitat (consciència, home, etc) quan la seva activitat és objectivada o s’exterioritza en un objecte que apareix com a diferent, i fins i tot estrany o oposat, a l’activitat per la qual és originat.
El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la consciència previ a l’…
Després de l’aixecament militar, sortida de columnes cap al front d’Aragó
Després de l’aixecament militar, surten des de Barcelona cap al front d’Aragó les columnes confederals de Durruti, d’Ortiz, Aguiluchos de la FAI i Roja i Negra, així com una columna del POUM i la Columna Carles Marx del PSUC
forces productives
Economia
Conjunt de mitjans de producció (primeres matèries, força de treball i instruments de treball) i experiència acumulada en la realització del procés de producció disponibles en un moment i en un sistema econòmics determinats.
A un cert nivell de desenvolupament de les forces productives, aquestes entren en contradicció amb les relacions de producció existents i es converteixen en un impediment a l’expansió del sistema És aleshores que segons Marx s’inicia una època de revolució social
Georges Gurvitch
Sociologia
Sociòleg francès d’origen rus.
Professor a la Sorbona, fou capdavanter de la sociologia estructural Escriví Idéé du droit social 1935, Essais de sociologie 1939, Éléments de sociologie juridique 1940, Déclaration des droits sociaux 1944, Karl Marx et la sociologie du XXè siècle 1948 i Dialectique et sociologie 1962
Franco Lombardi
Filosofia
Filòsof italià.
Professor a Roma d’història de la filosofia i de filosofia moral, defensà un humanisme criticonaturalista A part d’estudis sobre diferents pensadors Feuerbach, Kierkegaard, Kant, Marx és autor d' Il concetto della libertà 1947 i La posizione dell’uomo nell’universo 1963, entre moltes altres obres
bonapartisme
Política
Categoria político-social caracteritzada per la constitució de la burocràcia com a forma social en formes d’estat capitalista dominades per un executiu de tipus cesarista i paternalista, la qual recolza sobre les classes de la petita producció —especialment la pagesia parcel·lària i la petita burgesia— en conjuntures d’equilibri general de les forces en presència en la lluita de classes, de desorganització política de les classes dominants o de crisi general de legitimitat.
Aquest concepte fou encunyat per Marx a ‘El 18 de brumari de Lluís Bonaparte’ 1852, a partir de ls forma d’estat instaurada per Lluís Bonaparte i després aplicat, amb més o menys rigor, per autors marxistes a certs règims plebiscitaris i carismàtics i a certes democràcies autoritàries
Leo Frankel
Història
Revolucionari hongarès.
A Londres conegué Marx i Engels, i fou membre del consell general de la Primera Internacional Participà en la Comuna de París i preparà una legislació social que no pogué ésser aplicada Tornà a Hongria el 1878 i fou l’inspirador dels primers congressos obrers Fou empresonat l’any 1882 Morí exiliat
L’Església catòlica alemanya demana perdó pels abusos a menors
En l’assemblea general dels bisbes alemanys celebrada a Fulda Hessen, el cardenal Reinhard Marx demana públicament perdó pels abusos d’eclesiastics a menors Aquesta disculpa té lloc després d’haver-se conegut un estudi segons el qual entre 1946 i 2014 més de 1600 clergues catòlics alemanys haurien comès abusos a uns 3600 menors