Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
el Capcir

Comarca de la Catalunya del Nord.
La geografia Cap de comarca, Formiguera Constituïda per la capçalera de l’Aude, estesa entre els 1500 i 1700 m alt i voltada de muntanyes, és la plana més alta dels Països Catalans Correspon a un fragment del peneplà posthercinià, esquistós, basculat per moviments tectònics recents la clotada és coberta de sediments morènics S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d’un seguit d’esglaons i replans d’origen glacial, mentre que a llevant s’interromp sobtadament davant l’escarpament de falla del roc de Madres 2471 m, partió d’aigües amb la Tet Molt tancada per…
mod
Música
Sociologia
Dit d’un moviment musical impulsat a la fi de la dècada del 1950 pels joves dels suburbis de les grans ciutats angleses, especialment Londres, que rebutja el jazz tradicional i es decanta per estils com el rhythm-and-blues, el reggae i el rocksteady.
El moviment arribà a l’Estat espanyol amb més de vint anys de retard Les primeres formacions emmarcades en aquest estil foren Los Elegantes, Panic Speed i els catalans Matamala
Castells del Capcir anteriors al 1300
Mapa dels castells i les esglésies del Capcir anteriors al 1300 J Salvadó Els Angles Castell dels Angles Formiguera Castell de Formiguera La Llaguna Castell de la Llaguna Matamala Castell de Creu Puigbalador Castell de Puigbalador
Sant Esteve de la Riba
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Les Llosses (Ripollès), fins el 1974 del de Viladonja, situada al SW del terme, prop del de Sant Jaume de Frontanyà.
El 1097 fou cedida pel comte Bernat III de Besalú al monestir de Ripoll, del qual depengué sempre Esdevingué sufragània de la parròquia de Viladonja i modernament de la de Matamala L’edifici, romànic s XII, és veí de l’antiga casa de la Riba
Col·lectiu Comunista Català
Partit polític
Grup marxista, revolucionari i independentista fundat al maig de 1976 i proper al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans.
Assistí com a observador a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista dels Països Catalans al novembre de 1977 i el mateix any signà diversos documents amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional, el Moviment Revolucionari Català i Comunistes Catalans Independents Dirigent August Gil Matamala Edità KO
Pere Arpa
Automobilisme
Pilot automobilístic i motociclista.
Propietari, amb Ignasi Bultó, de l’empresa de motocicletes de trial Merlín Quedà segon en el Campionat de Catalunya de Rallis de Terra 1983 Formant equip amb Joan Matamala guanyà les 13 Hores d’Autocross de les Planes en categoria de turismes 1985 i la Ronda Sant Feliu 1987
Col·lectiu Independentista la Nova Falç
Partit polític
Organització independentista i revolucionària sorgida el 1984 d’una escissió d’Independentistes dels Països Catalans.
El 1987 donà suport a la candidatura d’Herri Batasuna en les eleccions europees Al gener de 1988 es dissolgué i la majoria dels seus membres s’incorporà a La Crida Dirigents Josep de Calassanç Serra Cala, August Gil Matamala, Julià de Jòdar i Eva Serra Edità Lluita Lliure 1985-1987
Joan Garrius
Història
Funcionari reial.
Era fill del tresorer reial Julià Garrius Era escrivà de ració i regent de la tresoreria El 1393 fou nomenat procurador reial En morir Joan I de Catalunya-Aragó restà implicat en el procés del Consell de Joan I , acusat d’extorsions i d’haver emmetzinat la seva muller Era senyor de Formigueres i de Matamala
La Internacional
Setmanari
Setmanari de Barcelona, òrgan de la Federació Socialista Catalana, fundat i dirigit per Antoni Fabra i Ribas (octubre del 1908 - juliol del 1909).
Combaté les orientacions anarquistes de “Solidaridad Obrera”, tot i que recomanà la collaboració dels socialistes amb l’organització sindical catalana Entre els collaboradors es destacaren Empar Martí, Badia Matamala, Dídac Ruiz, etc Reaparegué al cap d’uns quants anys a Madrid 1919-21, dirigida per Núñez de Arenas, i adoptà una actitud favorable a la Tercera Internacional Finalment, el 1931 hom publicà a Barcelona amb el mateix nom un setmanari bilingüe òrgan de la UGT
Agrupació Ciclista Bombers
Ciclisme
Club ciclista amb seu a Barcelona.
Fou fundat l’any 1980 al si de l’Agrupació Popular Bombers per Francisco Sobrino, Pedro Matamala i Agustí Paniagua, entre d’altres L’any 1986 organitzaren els Campionats d’Espanya i del Món de Ciclisme de Bombers al Parc de Montjuïc Des del 1985 organitzen la Marxa de Bombers, prova cicloturista que cobreix el trajecte Vitòria-Barcelona en quatre dies Alguns dels seus membres van cobrir la marxa de gran fons internacional París-Brest-París 1983