Resultats de la cerca

Al s XV passà a la línia dels Cardona-Anglesola, i el 1768 als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira El 1921 fou rehabilitada i reconeguda com a títol del regne a favor de Luis Ruiz de Arana i Martín de Oliva, duc de Sanlúcar la Mayor

Cinquè duc de Sanlúcar la Mayor, segon marquès de Leganés i segon de Morata de la Vega i de Mairena i comte d’Azarcóllar Era fill de Diego Felipe Mesía-Dávila y de Guzmán i, per part de mare, net d’Ambrogio Spinola Fou governador d’Orà i, en 1666-67, lloctinent de València

Acompanyà Alonso de Lugo en la conquesta de Tenerife 1494-96 i hi obtingué moltes terres en el repartiment Fou jurat, majordom i alcalde mayor i hi deixà àmplia descendència El seu fill Bartomeu fou escrivà, i el seu nebot Anton fundà l’ermita de San Cristóbal, encara existent Llur cognom fou castellanitzat o adaptat en Jovel o Jovén

Sembla que cal identificar-lo amb el músic homònim que del 1477 al 1481 ocupà les funcions de mestre de capella de la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó Les seves obres més notables conservades són un Pange lingua , a quatre veus, un Nunc dimittis , a tres veus, i el villancico Nunca fue pena mayor

En el Cancionero de la Colombina es conserven dues composicions seves, les cançons amoroses a tres veus No tenga nadie sperança , basada en la famosa Nunca fue pena mayor de Johannes Urreda, i Con temor de la mudança En algun moment se l’ha identificat amb Pedro Hurtado, cantor al servei de la capella napolitana d’Alfons IV el Magnànim el 1455

Introductor del primer Renaixement italià a Castella, entre les seves obres cal destacar la façana del Colegio Mayor de Santa Cruz, a Valladolid 1491, el palau Medinaceli de Cogolludo 1492-95, el palau Mendoza de Guadalajara ~1507 i el convent de San Antonio de Mondéjar ~1509 És discutida la seva possible intervenció en la construcció del castell de Calahorra 1509-12

Editor del periòdic liberal El Barcelonés , escriví, juntament amb Josep Matas, Guías de forasteros de Barcelona 1843 i Guía General de Barcelona 1849, en les quals donava una informació de la Barcelona del seu temps El seu fill Manuel Saurí i Marsal 1837-1924 és autor de diverses obres cinegètiques La caza de la perdiz con escopeta 1877, Grandes cacerías 1894, El cazador estratégico 1905 i Algo de caza mayor 1910

El 1686 adquirí el títol de Collegi de l’Art Major de la Seda, integrant la totalitat dels gremis tèxtils L’arribada a València al llarg del s XV de seders italians, especialment de Gènova i Savona, i el consegüent desenvolupament d’una forta indústria sedera, propicià la creació d’un gremi per a controlar la manufactura dels teixits de seda i la seva comercialització, amb uns òrgans representatius independents del poder municipal La documentació de la institució es remunta al s XV, i està organitzada en tres seccions la primera, una collecció de pergamins que comprèn privilegis…

Durant la dècada de 1950 dirigí l’equip femení del Colegio Mayor Posteriorment passà a jugar i a entrenar l’Hispano Francès, equip amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1964 i disputà partits de la Copa d’Europa L’any 1965 marxà al Club Natació Badalona, que jugava a primera divisió, i dirigí l’equip fins a mitjan dècada dels setanta Durant aquesta època també fou preparador d’àmbit estatal

Té uns 170 km 2 d’extensió, i gairebé és tancada per una barra de sorra que va des del cap de Palos fins a San Pedro del Pinatar Té un màxim de 7 m de profunditat, i hi ha alguns illots Perdiguera Mayor Les activitats tradicionals eren la pesca i l’explotació de la sal, aquesta encara en actiu Hom ha dut a terme una promoció d’aquesta zona amb vista al turisme