Resultats de la cerca

Fou soci fundador del club de futbol sala Industrias García, actual Marfil Santa Coloma, que presideix des de la seva fundació l’any 1975 Durant un temps entrenà els equips inferiors del FC Barcelona El 1975 agrupà un grup de treballadors de la seva empresa Industrias García i formà un equip de futbol sala d’aficionats El primer equip ascendí diverses categories i la temporada 1986-87 guanyà el campionat de primera divisió espanyola Al final de la dècada es profesionalitzà Fou subcampió de la divisó d’honor estatal la temporada 1998-99 Juntament amb el seu germà Alfons, mantingué el club a l’…

Depengué des Mercadal fins a l’any 1989, data en què esdevingué municipi independent La seva superfície és de 32 km 2 El poble 1031 h agl i 9 h diss, 1996 migjorners 112 m alt és situat a uns 3 km de la costa de Migjorn D’economia essencialment agrícola, és només a partir dels anys seixanta que el turisme urbanització de la platja de Sant Tomàs hi té alguna repercussió El poble es formà al voltant de la capella que, dins el lloc de Binicodrellet, edificà, en honor a sant Cristòfol, Cristòfol Barber i Ametller, el 1769 El 1865 tenia ja 762 h, i assolí el màxim el 1840, amb 1 254 h El 1775 la…

Vida Estudià a Maó amb els mestres Mir Andreu i Cardona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori de València Un cop acabats els estudis desenvolupà la seva activitat concertística, especialment arreu de la Península Ibèrica i el Magrib Dirigí la Banda, l’Acadèmia i l’Agrupació Instrumental de Ciutadella Fou director de la Coral Tomás Luis de Victoria de Cartagena i, entre el 1954 i el 1959, de la Capella Oratoriana de Palma Com a compositor conreà diversos gèneres simfònic, música de cambra, per a piano, per a coral i lied La seva dedicació a la cançó lírica, amb…

Deixeble de B Mir i de D Andreu, fou nomenat director de l’Escola Municipal de Música de Ciutadella Colleccionà nombroses cançons populars menorquines, les quals transcriví i harmonitzà És autor d’obres per a piano, per a l’escena i simfòniques

En el pariatge de 1301-11 fou creada la parròquia de Santa Creu de Lloriac, que fou traslladada al començament del segle XV a l’església de Sant Narcís des Mercadal, que n'era sufragània i que canvià l’advocació per la de Sant Martí

Dins el port pròpiament dit s’obren, a llevant i a ponent de la cala d’Addaia , les anomenades s’Estany i cala Molí Les illes d’Addaia —les illes gran i petita d’Addaia, i l’illot de ses Àligues— tanquen el port pel NE davant per davant, a l’entrada de cala Molí, hi ha la caseria estiuenca de na Macaret Més al fons, separades de la costa, les possessions de Montgofre Nou , a la banda de Maó, i d' Addaia , a la des Mercadal A la colàrsega hi ha unes salines, començades a explotar el 1753 per membres de la colònia grega de Menorca L’any 1798, la força del general Charles Steward,…

La data, fixada el dia 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi , arrelà ràpidament a la ciutat, i aviat s’estengué arreu del Principat, a d’altres poblacions dels Països Catalans i, fins i tot, a països estrangers com el Japó Hom organitza parades de llibres al carrer, venuts amb descompte, i també conferències i actes culturals El 1996 la UNESCO declarà aquesta data, basant-se en el ressò i els actes que té a Catalunya, el Dia Mundial del Llibre

Tenia 51,5 km de llargada i una amplada de 30 peus anglesos 9,14 m Les obres foren dirigides per William Scholy És equidistant de les costes de Tramuntana i de Migjorn Fou restaurat en 1800-01 Fou la via de comunicació bàsica per a l’illa fins el 1900, any en què hom acabà l’actual carretera Es conserva una part del seu tram inicial, entre els voltants de Maó i es Mercadal Travessa gran part del camp interior de l’illa i al llarg del seu recorregut es troben exemples de l’arquitectura rural menorquina És utilitzat com a espai lúdic de passeig A partir d’es Mercadal,…

Subdividia posteriorment Binicodrell de Baix , més pròxim a la costa, amb un talaiot, i, prop del turó de Binicodrell 126 m alt, on el 1769 fou fundat el nucli des Migjorn Gran, Binicodrell de Dalt o de Darrera i Binicodrell Nou , on hi ha, igualment, talaiots i una taula amb recinte

El 1789 fou concedit el marquesat d’Albranca al menorquí Gabí de Martorell i Gomila