Resultats de la cerca

El 1868 fundà amb Francesc Simon l' Editorial Montaner i Simon Fou creat comte de la Vall de Canet 1909 Heretà del seu pare el castell de Santa Florentina, que féu restaurar per Lluís Domènech i Montaner

Mor a Barcelona Lluís Domènech i Montaner

Promoguda per estudiosos i amb el suport dels hereus de l’arquitecte, la fundació té com a objectius l’aprofundiment i la difusió de la seva obra, en part eclipsada per la figura de Gaudí especialment en el vessant arquitectònic Constituïda en conveni amb altres institucions el Palau de la Música, la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’Institut Pere Matas, entre d’altres, un dels projectes destacats de la fundació és la collecció ‘Domenechiana'' que ha de reunir tota la seva producció escrita, sigui editada o no N'és el president Josep Anton Grau

El 1874 ingressà en l’Acadèmia d’Administració Militar i el 1880 fou destinat a Cuba El 1912 era sotsintendent de campanya de Melilla entre el 1914 i el 1918 fou cap d’intendència i el 1920, intendent de divisió Posteriorment, fou destinat a la regió militar de València fins el 1924 Publicà nombrosos articles de caràcter històric en la premsa de Palma i en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul- liana Entre les seves obres cal destacar “Noticias del cautiverio de los franceses en Cabrera”, dins La isla de Cabrera Palma sn “Cartas familiares inéditas de Jovellanos”, dins La Sociedad…

Deixeble de Joan Carreras i Dagas, el 1891 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a intèrpret de violí, flabiol i tible, i del 1894 al 1912 en fou el director Sota el seu guiatge s’estrenaren i divulgaren les sardanes de J Garreta Més tard fou director de l’Escola Municipal de Música de la Bisbal, director del grup de música popular El Metrònom i dels cors claverians La Lira Bisbalense i la secció coral de l’Ateneu Pi i Margall, que des del 1928 figurà com Els Rossinyols de les Gavarres Fou un personatge públic, que gaudí de renom en el seu entorn local com a mestre auxiliar a les Escoles…

Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1977, de la qual és professor Especialitzat en arquitectura neoclàssica i contemporània, ha publicat L’ofici de l’arquitectura 1983, Arquitectura industrial a Catalunya Del 1732 al 1929 1984 i Los museos de la última generación 1986

Fou deixeble de Francesc Labarta a l’escola de Llotja de Barcelona i membre del grup dels Evolucionistes La seva temàtica, fidel a les normes del paisatgisme naturalista, i el seu estil, de grafia detallista i traços fins, se centra al Montseny i a la Barcelona vella Hom destaca entre els seus premis el de Travelling Exhibition de Nova York 1926 i la medalla d’or al concurs “Barcelona vista pels seus artistes” 1931 Illustrà edicions de bibliòfil Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona Fou membre del grup de la Sala Parés

El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, presideix a Canet de Mar l’acte inaugural de la celebració de l’Any Domènech i Montaner, una commemoració conjunta dels ajuntaments de Canet de Mar, Reus i Barcelona del 150è aniversari del naixement de l’arquitecte modernista, que s’escau l’any 2000 Entre els actes previstos hi ha la creació d’una ruta cultural per a visitar el llegat arquitectònic de Domènech i Montaner

Es funda l’Editorial Montaner i Simon, a Barcelona, que aviat esdevé la primera del país, tant pel volum de producció com per la qualitat de les obres que produeix

La recent celebració a Catalunya de l’any Domènech i Montaner amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, la declaració com a «béns dela Humanitat» de les seves obres més significatives i, en general, l’adopció i difusió del Modernisme com a model artístic dela presència de Barcelona en el mapa de les ciutats amb patrimoni cultural a Europa, ha fet augmentar el grau d’informació del públic i també l’interès crític sobre la vida i obra d’aquest…