Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Cetinje
Ciutat
Ciutat de la república de Montenegro.
És situada a 683 m d’altitud, en una vall càrstica al peu del Lovcen Es formà al voltant del monestir fortificat, fundat el 1485 per Ivan Crnojević, que esdevingué residència dels prínceps de Montenegro Capital del Montenegro independent, en la primera incorporació a Iugoslàvia 1918-41 fou capital del banat de Zeta Capital encara durant l’ocupació italiana 1941-45, passà novament a Iugoslàvia i perdé la capitalitat a favor de Podgorica Titograd
Petrovič-Njegoš
Història
Patronímic de l’antiga dinastia dels vladics de Montenegro, iniciada per Danilo I de Montenegro (1697-1735), que fixà la dignitat episcopal en la seva família, dignitat mantinguda fins a Pere III (1830-51).
La dinastia tingué la seva culminació en Nicolau I de Montenegro 1860-1918, que obtingué la reialesa Desposseït de la seva dignitat per l’assemblea de Podgorica 1917, la seva descendència restà desvinculada del poder
Sabbatai Zěwí
Judaisme
Cabalista jueu, de família sefardita.
El 1648 s’autoproclamà messies Tingué nombrosos seguidors per tot l’imperi otomà i en diversos centres jueus d’Europa occidental i del nord d’Àfrica Després d’ésser empresonat a Constantinoble abjurà el judaisme i abraçà l’islam Malgrat la pèrdua de deixebles i la seva mort obscura, un grup d’addictes s’hi mantingué fidel
Veselin Vujovic
Handbol
Jugador d’handbol.
Lateral esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1988-93 procedent del Metaloplastica de Sabat Amb el Barça guanyà la Copa d’Europa 1991, quatre Lligues 1989-92 i una Copa del Rei 1990 Marxà al BM Granollers 1993-95, amb el qual obtingué la Copa EHF 1995 Amb la selecció iugoslava es proclamà campió olímpic a Los Angeles 1984 i tercer a Seül 1988 i guanyà un Mundial 1986
Branko Brnovic
Futbol
Futbolista.
Després d’ingressar al Partizan de Belgrad 1991-94, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, on jugà sis temporades com a migcampista 1994-2000 Jugà 147 partits a la Lliga i marcà 3 gols
Alexandre I de Iugoslàvia
Història
Política
Rei de Iugoslàvia (1921-34), fill de Pere I Karadjordjević de Sèrbia.
A la Primera Guerra Mundial lluità contra les tropes austrohongareses i dirigí la retirada d’Albània 1915 El 1921 esdevingué rei dels serbis, dels croates i dels eslovens, i, a causa de les pressions del partit radical serbi, promulgà una constitució Vidovdan que atorgava a Sèrbia un paper predominant Això provocà enfrontaments entre els serbis centralistes i els croats federalistes, que culminaren en l’assassinat 1925 del cap del partit camperol croata, Radić El rei aprofità la situació per a abolir la constitució del 1921, dissoldre el parlament i implantar un règim dictatorial 1929…
Radovan Karadžić
Política
Polític serbi.
El 1960 es traslladà a Sarajevo, on freqüentà els cercles literaris, publicà un recull de poesia i fou influït pel nacionalisme serbi de Dobrica Ćosić El 1971 es llicencià en medicina El 1983 fou designat psicòleg de la selecció de futbol de l’antiga Iugoslàvia Estret collaborador de Slobodan Milošević , el 1990 s’integrà al Partit Democràtic Serbi SDS, partit que, davant les creixents reivindicacions de bosnians i eslovens, advocava per la Gran Sèrbia , i del qual esdevingué president En crear-se l’estat independent de Bòsnia i Hercegovina 1992, fou nomenat president de l’autoproclamada…
Milovan Djilas
Política
Polític i escriptor montenegrí.
Collaborador directe de Tito, fou el més important teòric del comunisme iugoslau Vicepresident del consell i president de l’assemblea nacional 1953, fou privat dels seus càrrecs i expulsat del partit 1954 per discrepàncies ideològiques empresonat dues vegades, fou amnistiat el 1966 i alliberat definitivament el 1969 Les seves obres evolucionaren cap a la crítica aferrissada del sistema iugoslau i del comunisme, de les quals les més famoses foren La nova classe 1957 i Conversa amb Stalin 1966 Escriví també novelles i memòries S'oposà públicament a la desintegració de Iugoslàvia 1991-92
Frédéric Rossif
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès d’origen montenegrí.
Especialitzat en films de muntatge, treballà sobre l’ocupació de Varsòvia Le temps du ghetto , 1961, la Guerra Civil Espanyola Mourir à Madrid , 1962, la Revolució Russa La Revolution d’Octobre , 1967, el món dels animals La fête sauvage , 1975 Sauvage et beau , 1983, etc
Crnojević
Llinatge que donà a Montenegro una dinastia de gospodars en extingir-se la dels Balšić i que fou iniciada amb Esteve I (1427-65), voivoda de la Zeta superior, que mantingué l’aliança dels seus antecessors amb Venècia i fundà ciutats comercials a la costa adriàtica.
El seu fill Ivan I 1465-90 fou patrici de Venècia i fundador del monestir de Cetinje 1485 El fill d’aquest, Jordi I 1490-96, es retirà a Venècia i fou succeït pel seu germà Esteve II 1496-99, deposat pels turcs i mort el 1514 Des d’aleshores, i fins al 1852, Montenegro fou regit pels vladics de Cetinje Els Crnojević es dividiren en dues línies, una de les quals passà a Venècia i l’altra a Constantinoble Un membre d’aquesta última, Skanderbeg , fou sanjac turc de Montenegro 1514-28