Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental J M Melció Aquesta església es troba al cim d’una serra del mateix nom, continuadora, vers llevant, de la serra del puig Estela, que separa les valls de Ridaura i de Bianya, vora el coll de Bastons, en un indret que presideix les valls nord-occidentals de la comarca d’Olot Mapa 256M781 Situació 31TDG544721 Hom hi pot arribar, amb uns 30 minuts, des de Sant Andreu del Coll, per un corriol que puja en direcció a ponent fins al cim de la serra, on hi ha l’església JVV Història Al capdamunt de la serra de Sant Miquel…

Situació Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot veure l’estructura de la capçalera A Borbonet El poble del Torn es troba al cantó de llevant de la comarca, gairebé al seu límit, al sector de migjorn del municipi de Sant Ferriol, a mà dreta del Ser, prop de la seva confluència amb la riera de Mieres L’església de Sant Andreu centra un petit nucli de cases format al seu voltant Mapa 295M781 Situació 31TDG709678 Per anar al Torn cal agafar la carretera d’Olot a Banyoles per Santa Pau En arribar a Mieres, una carretera surt d’aquesta població, en direcció a…

Situació Vista exterior de l’església amb la façana de ponent, en la qual hi ha la porta d’entrada J M Melció Sant Andreu de Llorona o Sant Andreu de Lliurona és l’església d’un petit agrupament que, fins a la seva annexió al municipi d’Albanyà, de l’Alt Empordà, fou el centre real del municipi i encara ara n’és el nucli més vital Es troba a 766 m d’altitud, als vessants meridionals de la serra de Llorona, la qual es forma en la conjuminació entre el contrafort sud-oriental del puig de Bassegoda amb el contrafort nord-oriental de la Mare de Déu del Mont Mapa 257M781 Situació 31TDG744826 Per…

Les primeres notícies de la vila són de l’Alta Edat Mitjana i es refereixen a l’existència de l’església de Santa Maria, citada en documents del 872, i de la parròquia de Sant Esteve, que apareix en manuscrits de l’any 977 La vila d’Olot és recordada per ésser el lloc on nasqué Antoni Soler 1729-1778, un dels músics catalans més importants, que es formà a Montserrat i desenvolupà la seva trajectòria musical al monestir d’El Escorial, on fou deixeble de D Scarlatti fins el 1757 Del segle XVII són les primeres dades sobre música a la collegiata de Sant Esteve i notícies esparses sembla que…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera J M Melció L’església de Sant Andreu és la del poble de Socarrats, situat entre el Ridaura i la riera de Bianya, vora la confluència dels dos rius, a la dreta de la ribera de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG567732 Per anar-hi, hom pot agafar la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Sant Andreu de Socarrats es troba a 300 m vers migjorn de la fita 647 de l’esmentada carretera, 1,8 km abans d’arribar a la Vall de Bianya JVV Història Un dels primers esments documentals de l’església de Sant Andreu de…

Situació Una panoràmica amb l’església enmig del paisatge que l’envolta J M Melció L’església de Sant Andreu de Porreres es troba a 818 m d’altitud, a la riba esquerra de la Vall del Bac, sota el Puig Ou Mapa 256M781 Situació 31TDG535806 De la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, a 2 km d’aquesta població i al coll anomenat de Seguries, surt una pista forestal que davalla vers llevant a la Vall del Bac i passa per les masies de l’Om, la Rovirota i la Canova Poc abans de l’aiguabarreig de la riera del Bac Llierca amb la de Sant Andreu, el camí s’enfila a mà esquerra fins a assolir l’…

Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs, el Comentari a…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-occidental A Martí Aquesta església es troba a la serra de Batet, a 743 m d’altitud, a 1 km aproximadament vers el sud-est de la parròquia de Santa Maria de Batet Mapa 257M781 Situació 31TDG603702 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que mena a Banyoles per Santa Pau i Mieres Al cap d’l,5 km i a mà dreta neix una carretera asfaltada, la qual hi arriba ANM-JVV Història El document més antic que coneixem sobre l’esmentada capella data de l’any 1263 amb posterioritat, ja al començament del segle XIV, un instrument de l’any 1310…

Situació Vista exterior del mur de l’absis A Martí Sant Miquel de Pineda es troba a la vall superior de la riera d’Hostoles, que neix a la serra de Marbolenya, a l’esquerra del riu Brugent, vora la riera de Sant Iscle, aigua amunt del cap de municipi, del qual és al cantó nord-oest Mapa 295M781 Situació 31TDG583615 Del quilòmetre 35 de la carretera de Girona a Olot, després d’haver passat Sant Feliu de Pallerols, surt, a mà esquerra, una pista que amb poc més de 400 m hi porta JVV Història El poble de Sant Miquel de Pineda juntament amb la seva església parroquial havien pertangut durant l’…

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Exiliat el 1939, s’installà a Cuba i hi donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país feu també una anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les ↑ formes de la vida catalana 1944, premi d’assaig Concepció Rabell 1943, obra en la qual…