Resultats de la cerca

Passà als Fenollet, que també es cognominaren Sanç de Vilaragut, i als Castillo

Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou Ansemund casat amb Quíxol, possiblement neta del comte Delà d’Empúries, senyor del castell de Cameles 941, cosa deduïble del fet que, des del 1000, els béns patrimonials del primer vescomte de Fenollet, Pere I —que conservaren els descendents després de perdut el vescomtat—, eren radicats entorn d’aquest castell de Cameles i havien estat repartits per Ansemund entre els seus fills el 941 a més, els mateixos noms apareixen a totes dues cases vescomtals vescomtat de Fenollet , vescomtat de Castellnou El fill de Pere V de…

Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla, el títol de Cid…

Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents…

L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…

Generalment, es considera el segle VI abans de Crist el moment en què diferents pobles de les terres que els antics anomenaven Ibèria —és a dir, el vessant mediterrani peninsular i part del sud de França— adquiriren les formes de vida constitutives de la cultura ibèrica Durant les últimes dècades, aquesta definició tòpica s'ha basat principalment en les anomenades ceràmiques ibèriques pintades, un dels escassos denominadors comuns en un territori tan ampli El seu origen al segle VI aC devia marcar la data inicial de la iberització Tanmateix, una cultura no es redueix únicament a un dels seus…

La Segona Germania 1693 La Segona Germania constituí, sens dubte, la revolta purament antisenyorial més gran que tingué lloc a l’antic Regne de València Va ser una revolta centrada al quarter de la Marina i les Muntanyes, comarca a cavall de les actuals províncies d’Alacant i València, encara que de les inquietuds que alimentaren la insurrecció, en participaren altres localitats valencianes Una revolta a la qual prestaren molt poca atenció tant els autors propers als fets com la historiografia posterior, fins que Adolf Salvà i Ballester, el 1941, i Francesc de Paula Momblanch i Gonzálvez, el…

Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el pare dels Escrivà, després Escrivà de…

Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…