Resultats de la cerca
Es mostren 3107 resultats
art rupestre
Pintura rupestre representant un bisó del període del Quaternari a les parets de la cova d’Altamira, a Santillana del Mar, Cantàbria
© Corel Professional Photos
Art
Denominació que designa les pintures o els gravats prehistòrics fets a les coves o balmes o, no tan sovint, en parets de roca.
Formen grups geogràficament homogenis, molt escampats i amb una cronologia molt diversa El grup més conegut i estudiat correspon al Paleolític superior entre el 20000 i el 15000 aC i té com a centre principal les terres occitanes i el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries S’hi representen aïlladament animals de fauna quaternària, d’un gran realisme i sovint policromats, sempre a l’interior de coves les més famoses són les d’Altamira i de Las Caus Posteriorment apareix un altre grup a l’est de la península Ibèrica, que va de N a S de la Noguera i el Maestrat fins a Múrcia, amb…
Paleolític
Pintures rupestres a les parets de les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Prehistòria
Nom (del grec palaiós, ‘antic’, i líthos, ‘pedra’) creat per J. Lubbock per a designar l’època que hom anomenava ‘‘edat de la pedra tallada’’.
És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…
baroreceptor
Biologia
Cadascun dels òrgans sensibles a la distensió de les parets on són situats.
N'hi ha a les parets del cor i dels vasos sanguinis i els més coneguts son el del si carotidi i el de la crossa de l’aorta Els baroreceptors constitueixen un sistema regulador de la pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca
fonament
![](/sites/default/files/media/FOTO/fonaments.jpg)
Diversos tipus de fonaments per a estructures de formigó armat
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten sota terra i transmeten al terreny el pes de la construcció.
Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen les parets, els fonaments tenen més amplada que el gruix d’aquests per tal de repartir el pes sobre més superfície de terres Els fonaments poden ésser continus , si n'hi ha tot al llarg de les parets, o discontinus , en forma de daus o sobre estaques , si només n'hi ha al peu dels pilars o en els encreuaments de parets, en el qual cas les parets descansen sobre corretges de fonamentació de formigó armat o sobre arcs de descàrrega que transmeten el pes…
sistema
Química
Part de l’univers, delimitada per unes parets, reals o imaginàries, que gaudeix de certes propietats, que hom aïlla, artificialment, per sotmetre-la a estudi.
Des del punt de vista del nombre de components, els sistemes poden ésser classificats en unitaris, binaris, ternaris, etc, i, d’acord amb el nombre de llurs fases, en homogenis i heterogenis El nombre de components i fases d’un sistema és relacionat per la regla de les fases fase 3 D’acord amb les propietats de les parets, els sistemes poden ésser classificats en sistema tancat , quan no pot bescanviar matèria amb l’exterior però sí energia sistema obert , quan pot bescanviar amb l’exterior matèria i energia sistema de parets fixes , quan no pot sofrir variació de volum sistema de parets…
cova d’Altamira
Representació d’un bisó a les parets de la cova d’Altamira
© Corel Professional Photos
Jaciment arqueològic
Cova
Cova situada prop de Santillana del Mar, Cantàbria. Forma part d’un dels conjunts més importants fins ara coneguts de pintures rupestres del Paleolític superior.
Descoberta el 1869, fou estudiada per primera vegada per Marcelino de Sautuola el 1879 provocà una gran discussió sobre l’autenticitat de les pintures, aleshores una novetat, i no fou unànimement acceptada fins vint anys després, arran de descobertes similars a França Els primers estudis de ressonància internacional foren fets aleshores per Émile Cartailhac i Henri Breuil El conjunt de pintures més destacat es troba al sostre de la galeria situada a uns 30 m a l’esquerra de l’entrada hi ha representacions d’animals quaternaris, bisons, cavalls, cérvols, senglars, etc, descrits de manera…
reverberació
Física
Fenomen degut a la reflexió del so a les parets d’un local tancat en virtut del qual un cop sentit el so que s’ha propagat directament des del lloc on s’ha produït, hom encara el continua sentint a causa de les ones que es van reflectint successivament a les parets.
Aquest fenomen fa que se superposin uns sons amb els altres i dificulta la correcta audició, però, d’altra banda, en reforçar la intensitat dels sons que arriben a l’oïdor, té un efecte beneficiós Aquest fenomen de persistència del so depèn de la reflexió de les ones sonores en els obstacles que troben en llur propagació rectilínia, i per això les condicions acústiques de les sales poden ésser modificades recobrint-ne les parets d’un material adequat acústica de les sales Si I és la intensitat reflectida per una paret on arriba una ona sonora d’intensitat I o , hom mesura el…
Las Caus
Pintures rupestres a les parets de les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Cova
Cova de Las Eisiás de Taiac, al Salardès, Occitània.
Descoberta el 1940, conté pintures i gravats en general del Magdalenià mitjà, bé que els més antics són de l’Aurinyacià, que representen braus, cavalls, cérvols i bisons de grans proporcions amb un estil dels més perfectes del Paleolític
Esteve Guasch i Lloberas
Música
Director de cor i d’orquestra i compositor català.
Es formà musicalment a Barcelona Com a director coral estigué al capdavant de diverses societats claverianes, com Pau i Justícia Poblenou, Lídia Martinenca Sant Martí de Provençals o Rosa Badalonina Badalona, entre d’altres Ocasionalment dirigí diverses representacions líriques, especialment amb la companyia del baríton valencià Marcos Redondo, amb qui interpretà diverses sarsueles Com a compositor, fou autor de sardanes per a cobla, com ara Amants de la dansa 1946, una de les més notables, i de peces corals destinades a les agrupacions que dirigí, com l’himne Pau i Justícia ,…
Jordi Martínez Pladelasala
Altres esports de pilota o bola
Jugador de petanca.
Diverses vegades campió d’Espanya, en l’àmbit internacional guanyà dues Copes de l’Amistat 1989, 1991 Integrant de la selecció catalana i de l’espanyola, també guanyà la Copa Ibèrica 1996, 2004 i uns Jocs Mediterranis 2001 El 1991 la federació espanyola li atorgà la insígnia d’or al mèrit esportiu