Resultats de la cerca

Vida Fill illegítim d’un aristòcrata, el príncep Gedeonov, Borodin prengué el nom d’un dels servents del seu pare natural La seva mare, que posteriorment es casà, pogué portar una vida prou acomodada Durant la seva infantesa, Aleksandr aprengué l’alemany, el francès i l’anglès, i anys més tard, durant una estada a Itàlia, aprengué també l’italià La seva mare contractà un músic que li donà les primeres lliçons de flauta, i a deu anys compongué la seva primera obra, la polca per a piano Hélène El 1846 començà a rebre lliçons de piano d’un mestre alemany anomenat Pormann, juntament amb un noi…

Estudià a Sant Petersburg, a Roma i a Praga El 1937 es traslladà als EUA, on alternà la direcció d’orquestra amb la tasca de compositor de música per al cinema

Hi ha dubtes també sobre el lloc i la data del seu naixement Es té constància de la seva presència a París el 1770 Debutà al Concert Spirituel el 1773, i aviat fou un personatge conegut, tant pel seu virtuosisme com pel seu fort temperament El 1779 inicià un periple per diverses ciutats que el portà fins a Varsòvia 1782, Sant Petersburg 1783, Viena 1786, Moscou 1789, Londres 1791, Hamburg 1796, Berlín 1802 i Sant Petersburg 1803, on morí Fou un dels instrumentistes més apreciats del seu temps, i portà a la perfecció l’estil galant, però fou superat en amplitud de…

Féu, en estil clàssic, un projecte de reconstrucció total del Kremlin de Moscou ~1772 És autor del Nou Arsenal de Sant Petersburg 1768-69

Organista a la catedral de Varsòvia, fou reclamat a Lituània pel príncep Andrzej Oginski perquè fes de mestre del seu fill Michal Kleofas El 1780 s’establí a Sant Petersburg, on entrà al servei de Grigorij Pot’omkin, a la casa del qual romangué fins a la mort del príncep el 1791 A continuació treballà amb el príncep Nariškin fins el 1799, any en què fou nomenat inspector de música dels teatres imperials Posteriorment fou director general d’aquests centres Sentint-se malalt, el 1819 dimití el càrrec, i després d’una estada de dos anys a Polònia tornà a Sant Petersburg…

Professor de matemàtiques a la Universitat de Sant Petersburg 1853-80, fou també associé étranger de l’Institut de France i membre de la Royal Society de Londres Es destacà per les seves investigacions sobre la teoria dels nombres, el càlcul de probabilitats i alguns temes d’anàlisi teoria de les integrals, formes quadràtiques, convergència de les sèries de Taylor, etc Elaborà la teoria de les sèries de polinomis que porta el seu nom

Camperola d’origen polonès Marta Skovrońska, estigué al servei del príncep Menšikov i conegué Pere el Gran, que la convertí en la seva amant es casà amb ella el 1712, la proclamà emperadriu el 1724 i la designà successora al tron A la mort de Pere 1725 en continuà la política, ajudada per Menšikov, la seva política creà un consell privat suprem que limitava les funcions del senat i fundà l’Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg En política exterior s’adherí a la lliga austroespanyola contra Dinamarca i la Gran Bretanya 1726

Graduat a l’Institut Electrotècnic Ulianov de Leningrad 1952, es doctorà el 1970 a l’Institut AF Ioffe de la mateixa ciutat des del 1991 Sant Petersburg, que dirigí des del 1987 Rebé, entre d’altres, els premis Ballantyne de l’Institut Franklin 1971, Lenin 1972 i Nobel de física 2000, aquest compartit amb els nord-americans H Kroemer i JS Kilby , per les seves aportacions pioneres a les tecnologies de la informació El 1963, l’equip dirigit per ell patentà el principi operacional d’un làser basat en una heteroestructura semiconductora doble simultàniament descobert per Kroemer, i…

El seu pare havia estat un músic aficionat que seguí la carrera militar a cavalleria, i que convertí casa seva en un saló freqüentat per músics i intellectuals L’obra d’A Titov és majoritàriament música escènica, força influïda pel model mozartià, però amb un marcat caràcter nacional Desoint els consells paterns de procurar-se un ofici musical, Nikolaj Titov obtingué, també, una plaça de militar, que ocupà fins la seva jubilació Amb tot, a dinou anys ja havia compost la primera cançó, i n’arribà a escriure unes seixanta, en un estil senzill i captivador, cosa que li valgué el sobrenom de "…

Anà becat a Itàlia 1782-85, on amplià estudis i ingressà a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya 1785 De nou a Rússia, compongué la seva obra operística, que s’inscriu en el nacionalisme musical i comprèn, entre d’altres, Orfej i Evridika 'Orfeu i Eurídice', 1792, l' opéra-comique Amerikantsij 'Els americans', 1800 i Zolotoje Jabloko 'La poma d’or', estrenada pòstumament el 1803 El 1797 fou nomenat inspector dels teatres imperials Supervisà l' opéra-comique de Mikhail Sokolovskij Mel’nik-koldun, obmanšcik 'El moliner mag, estafador i matrimonier', que gaudí d’una gran popularitat i que li fou…